Font de la Budellera

Plantilla:Infotaula indretFont de la Budellera
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusfont
parc Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc natural de Collserola Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaVallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocCtra. de l’Església, 72 / Parc de la Bulledera, 22 / Camí Vallvidrera al Tibidabo, 25-27 Modifica el valor a Wikidata
 41° 25′ 10″ N, 2° 06′ 45″ E / 41.41939°N,2.11248°E / 41.41939; 2.11248
Característiques
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC51061 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2354 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1918 Modifica el valor a Wikidata

La font de la Budellera, antigament d'en Malla,[1] és un manantial situat a l'obaga del Tibidabo, prop de Vallvidrera, a la serra de Collserola,[2] catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[3] i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[4]

Història

Sobre l'origen del topònim hi ha dues versions diferents: una el relaciona amb les propietats medicinals de l'aigua per a prevenir i curar els mals d'estómac (budells); l'altra fa referència a les cordes d'instrument, que es feien amb budells d'animals assecats o salats, que les budelleres estovaven amb l'aigua de la font abans de trenar-les.[2][5][2]

El 1906, Rosa Viñamata i Vilaseca (1843-1909),[6] vídua de Llorenç Bosch i Margenat (†1906),[7] va oferir les finques de la Budellera (excepte la masia i els terrenys circumdants) i de Ca n'Estisora a l'Ajuntament de Barcelona, que havia convocat un concurs d'adquisició de terrenys per a fer-hi parcs.[8][9] El 1911, aquest les va adquirir a la seva filla Anna Maria del Carme Bosch i Viñamata i a Josep Viñamata i Nochetti —que havia comprat la seva part a Josep Bosch i Viñamata—[1][10][11] i el 1918, encarregà el projecte d'arranjament del parc a l'arquitecte paisatgista Jean Claude Nicolas Forestier,[4] i les obres foren adjudicades al contractista Francesc Marimon.[12]

El 2007, la font va ser restaurada després dels desperfectes causats pels aiguats de la tardor anterior.[4]

Descripció

Es tracta d'una zona molt frondosa, on predomina l'alzinar,[4] i la font se situa sota una pèrgola amb coberta de teula i pilars de pedra vista.[3] L'aigua brolla d'un mur de contenció, també de pedra vista, per un broc amb forma de gàrgola de pedra, i tot seguit s'inscriu en un circuit de terrasses i escalinates amb basses, i d'aquí al torrent del mateix nom.[4][3]

Escut de Barcelona

A la terrassa situada just sota la font, hi ha un plafó col·locat en el mur de contenció realitzat per l'escultor Pere Casanoves segons una litografia original d'Antoni Tàpies dels anys 1970, que representa l'escut de Barcelona.[3][13]

Referències

  1. 1 2 AHPB, notari Llorenç Picart i Pons, manual 1.465/2, f. 363-386, 24-04-1911.
  2. 1 2 3 «Font de la Budellera». Parc Natural de Collserola.
  3. 1 2 3 4 «Parc de la Bulladera (Font de la Budellera)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  4. 1 2 3 4 5 «La Font de la Budellera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. ↑ Escofet, Jordi «El mas de la Budellera de Vallvidrera». betevé, 26-06-1905.
  6. ↑ «La senyora Donya Rosa Viñamata y Vilaseca viuda de don Llorens Bosch y Margenat morí el dia 31 de janer últim a l'edat de 66 anys». La Veu de Catalunya (edició vespre), 05-02-1909, p. 1.
  7. ↑ «El senyor D. Llorens Bosch y Margenat, escribá, ha mort a la matinada d'avuy havent rebut els aussilis espirituals». La Veu de Catalunya (edició vespre), 22-01-1906, p. 1.
  8. ↑ «Parques y jardines». La Publicidad (edición noche), 12-06-1907, p. 3.
  9. ↑ «Parques y jardines». La Publicidad (edición mañana), 06-04-1909, p. 2.
  10. ↑ Gaceta Municipal de Barcelona. Segundo inventario de los bienes patrimoniales de esta ciudad, 1930, p. 111.
  11. ↑ «Casa de la Budellera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  12. ↑ «De sobre la mesa». Gaceta municipal de Barcelona, 30-10-1919, p. 910.
  13. ↑ «Escut de Barcelona a la Font de la Budellera». Ajuntament de Barcelona, 01-10-2004.