La Budellera

Infotaula edifici
Infotaula edifici
La Budellera
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc natural de Collserola Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaVallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocParc de la Budellera, 15-17 Modifica el valor a Wikidata
 41° 25′ 08″ N, 2° 06′ 39″ E / 41.418933°N,2.110762°E / 41.418933; 2.110762
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC30351 Modifica el valor a Wikidata
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona2355 Modifica el valor a Wikidata

La Budellera és una masia de Vallvidrera (Barcelona), catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2]

Història

El 1764 el propietari n'era un tal Josep Prats, sombrerer de Barcelona,[2] i el 1783 els seus hereus vengueren la finca a Joan Gaudi Mestre i Sidós, sastre de Barcelona.[3][4] L'any següent, aquest va adquirir una altra finca de terra contigua,[4][5] i a la seva mort fou succeït pel seu fill Antoni Mestre i Demestres, que el 1823 va adquirir en emfiteusi a Francesc Margenat i Cuyàs l'anomenat bosc de n'Anglí.[4][6]

Poc després, Antoni Mestre es va declarar en concurs de creditors, i el 1830, les finques sortiren a subhasta pública,[7] essent adquirides el 1877 per Francesc Viñamata i Garriga,[4] que el 1880 la vengué a Llorenç Bosch i Margenat,[2][8] escrivà del jutjat que portava la causa del concurs.[4] Aquest amplià la propietat amb altres finques veïnes,[9][10] i a la seva mort el 1906[11] fou succeït per la seva vídua Rosa Viñamata i Vilaseca (1843-1909),[12] cosina de Francesc, que aquell mateix any l'oferí, juntament amb Ca n'Estisora, al concurs d'adquisició de terrenys de l'Ajuntament de Barcelona per a fer-hi parcs de muntanya.[10][13][14] La compra, efectuada el 1911 a Anna Maria del Carme Bosch i Viñamata i Josep Viñamata i Nochetti[15][16] –que havia comprat la seva part a Josep Bosch i Viñamata–, va incloure la font de la Budellera però no la masia i els terrenys circumdants.[10]

El 1920, la masia fou reformada per l'arquitecte Josep Masdéu i Puigdemasa,[17] i als anys 1960 passà a mans de l'americà Woodland Khaler i la seva esposa Olga, una aristòcrata russa, que ostentaven el títol de marquesos de Sant Innocence.[2][18][19] Des dels anys 1970, és propietat de Faust Serra de Dalmases, casat amb Maria Saval i Bierge, que tenen cura de la finca.[2]

La capella és del 1783 i el poble tingué molta devoció a la seva titular, la verge de la Divina Pastora, a la qui acudia a fer rogatives per tal d'allunyar la plaga d'eruga que envaïa aquells paratges.[2]

Descripció

És una bona mostra de masia catalana, orientada a migdia. La façana central té dos portals amb arcs rebaixats, dos balcons amb farratges artístics i un altre que dona pas a una galeria i quatre finestrals amb arquets a l'altura del segon pis o estudi.[2]

La coberta és de tres vessants, coronada per una torratxa-mirador. En un dels laterals hi ha una galeria porxada. La masia té un entorn enjardinat a diversos nivells i independències annexes. A l'altre lateral hi ha la capella, amb dos petits campanars d'espadanya, portal d'arc rebaixat i un rosetó damunt.[2]

Interiorment la masia està molt ben decorada i conté moltes obres d'art, alternant l'art popular amb el sumptuari.[2]

Referències

  1. ↑ «Masia de la Budellera». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 «Casa de la Budellera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, 10-11-1783.
  4. 1 2 3 4 5 AHPB, notari Joaquim Serra, manual 1.361/38, f. 1470-1519v, 16-05-1877.
  5. ↑ AHPB, notari Manuel Oliva i Viloca, 26-12-1784.
  6. ↑ AHPB, notari Josep de Pomareda i Amar, 23-12-1823.
  7. ↑ «Avisos al público». Diario de Barcelona, 19-06-1831, p. 1361-1362. «una casa torre llamada la Bodellera con capilla pública, y varias piezas de tierra sita en los términos de Sarriá y Vallvidrera, y parage nombrado las Valls»
  8. ↑ AHPB, notari Jeroni Cauhé i Ribas, manual 1.362/27, f. 758-768, 22-03-1880.
  9. ↑ AHPB, notari Manuel Catalan, 06-07-1876; notari Ignasi Gallissà i Reynés, 17-04-1880; notari Pere Arnau i Ribas, 09-01-1904.
  10. 1 2 3 AHPB, notari Llorenç Picart i Pons, manual 1.465/2, f. 363-386, 24-04-1911.
  11. ↑ «El senyor D. Llorens Bosch y Margenat, escribá, ha mort a la matinada d'avuy havent rebut els aussilis espirituals». La Veu de Catalunya (edició vespre), 22-01-1906, p. 1.
  12. ↑ «La senyora Donya Rosa Viñamata y Vilaseca viuda de don Llorens Bosch y Margenat morí el dia 31 de janer últim a l'edat de 66 anys». La Veu de Catalunya (edició vespre), 05-02-1909, p. 1.
  13. ↑ «Parques y jardines». La Publicidad (edición noche), 12-06-1907, p. 3.
  14. ↑ «Parques y jardines». La Publicidad (edición mañana), 06-04-1909, p. 2.
  15. ↑ «José Viñamata y Nochetti». María Pilar de Olivar Vivó.
  16. ↑ Gaceta Municipal de Barcelona. Segundo inventario de los bienes patrimoniales de esta ciudad, 1930, p. 111.
  17. ↑ «Can Budellera». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  18. ↑ «La vida secreta de las fuentes: La font de la Budellera». Mywroldinonepic, 27-06-2025.
  19. ↑ Escofet, Jordi «El mas de la Budellera de Vallvidrera». betevé, 26-06-1905.

Vegeu també