Forca (estri)

Infotaula equipament informàticForca

Modifica el valor a Wikidata
Forca al costat d'un munt de compost

Una forca és un estri amb un mànec llarg i amb llargues puntes en nombre generalment de 2 a 6 separades. S'utilitza per aixecar i llençar materials lleugers com palla, fulles i altres materials agrícoles. Les forques poden ser fetes de fusta o metall o la combinació de tots dos.[1][2]

Als Països Catalans les forques es fan tradicionalment amb fusta de lledoner a través d'un llarg procés que comença amb donar-li la forma amb les branques encara unides de l'arbre i acaba amb un procés d'adobat que implica la immersió en aigua de la forca.[3][4][5] Encara que sigui una eina amb una certa decadència es comercialitzen forques de lledoner com objecte ornamental.[6] També es fabrica amb fusta de pi.[7]

A Catalunya la fabricació de forques de lledoner és una indústria tradicional del poble d'Alentorn dins el municipi d'Artesa de Segre a la comarca de la Noguera.[8]

No s'ha de confondre amb un dels tipus de fanga, en forma de forca, que té una altra utilitat, la de remoure la terra.[9]

Moltes colles de diables usen les forques modificades per a sostenir-hi productes pirotècnics durant els correfocs.[10]

Tipus de forques

  • Forca clara. Eina de fusta amb mànec llarg de dues mans amb tres forcons – també anomenats pues o pollegons - en la punta. S'utilitza per a regirar i ventar la collita.[7] Per al mateix ús també es fa servir la forca de dos pollegons, que només té dos forcons.[11]
  • Forca espessa. Es diferencia de la forca clara per tenir sis o set forcons. Serveix per ventar la collita. Per ventar la palla barrejada amb el gra i el boll s'usa la forca de triança, de cinc o sis forcons.[7]
  • Forca pallera. Aquesta varietat és més grossa, té un mànec més llarg (2 m), cinc o sis forcons també de llargària major que en altres forques (50 a 60 cm) i més separats (8 o 10 cm). serveix per alçar la palla, ficar-la en el paller, en el carro o embalar-la.[12]
  • Forca de fem. Esta eina consisteix en una canó o canut del qual eix en el mateix plànol una barra amb cinc forcons. El mànec és llarg per a fer servir dues mans. L'ús principal de la forca de fem és carregar fem del femater en les sàries posades als matxos o altres bèsties de càrrega.[7]
  • Forca fementera o femera.[13] Aquesta eina és molt diferent de la forca de fem, tot i tenir noms semblants. La forca fementera és un pal amb cinc o sis puntes de ferro que es fa servir per regirar, escampar i apilar el fem.[11]
  • Forca de mànec de fusta. És una eina de fusta i ferro. El mànec de fusta suporta dos pollegons de ferro. Serveix per a carregar feixos de llenya.[11]

Les forques amb poques pues separades s'utilitzen normalment per a materials voluminosos com el fenc o la palla; les que les tenen més i més juntes s'utilitzen per a materials més solts com l'ensitjat, el fems, les fulles o el compost.[14]

Història

A Europa, la forca es va utilitzar per primera vegada a l'alta edat mitjana, aproximadament al mateix temps que la rella.[15] Aquests estaven fets completament de fusta.[16]

Gòtic americà, de Grant Wood, 1930

A l'Edat Mitjana, els camperols que no podien obtenir una arma adequada podien utilitzar les forques com a arma improvisada en la batalla.[17] L'idioma visual d'una multitud de camperols organitzant una revolta armats només amb torxes i forques és ben conegut, si bé no necessàriament històric, i s'ha vist o parodiat en diverses obres.

La forca com a arma improvisada

És molt fàcil presentar alguns exemples de les forques emprades com a armes per part de forces camperoles o tropes alçades en ambients rurals.

Forca de guerra

Es pot consultar una descripcció de la forca de guerra a la referència adjunta, de 1881.[22] L'obra citada parla també del setge de Muns de 1691, amb un paper important de les forques militars.[23]

Obres d'art

Pintures de diversos artistes representen una àmplia varietat de forques en ús i en repòs.[24] Una obra americana notable és American Gothic (1930) de Grant Wood, que presenta una eina de tres puntes.

Política

Els Gangster Disciples, una colla de carrer del mig oest dels Estats Units, utilitzen una forca de tres puntes com un dels seus símbols.[25]

Forca emprada com a arma

Un trident és una llança de tres puntes. També es podria definir com una forca de tres puntes. S'utilitza per a la pesca submarina i, històricament, com a arma de llança. El trident també és l'arma de Posidó, o de Neptú, el déu del mar en la mitologia clàssica. En la mitologia hindú, és l'arma de Xiva, coneguda com a trishula (sànscrit per a 'triple-llança').[26] Ha estat utilitzat pels agricultors per eliminar fulles, llavors i brots de les tiges de plantes com el lli i el cànem.

La llança trident era l'arma típica dels gladiadors reciaris.[27][28]

Les forques militars, mantenint la disposició bàsica de les forques de treball, podien adoptar formes més elaborades de les punxes (punxes de llergàries desiguals, punxes amb ganxos, etc).[29]

Revoltes pageses

En moltes de les revoltes pageses contra el poder dominant —ja fos senyorial, reial o estatal, segons el context històric concret—, la manca d’armes convencionals condicionà de manera decisiva la naturalesa de l’enfrontament. A diferència dels exèrcits regulars, que disposaven d’armament específic i d’una organització militar estructurada, bona part dels pagesos mobilitzats no tenien accés a espases, llances, arcabussos o altres instruments de guerra fabricats amb aquesta finalitat. Aquesta limitació material els obligà a recórrer a les eines del seu propi entorn de treball, transformant instruments quotidians en armes improvisades. Així, forques, falçs, bastons, aixades o garrots es convertiren en instruments de combat. La falç, concebuda per segar, podia adaptar-se per a l’atac cos a cos; la forca, útil en les feines agrícoles, servia com a arma punxant; els bastons i garrots, fàcilment disponibles, esdevenien elements contundents en els avalots. Aquest ús d’estris agrícoles no només responia a una necessitat pràctica, sinó que també reflectia el caràcter social de les revoltes: eren aixecaments arrelats en el món rural, protagonitzats per comunitats que combatien amb els recursos que tenien a l’abast.[30][31] En són exemples: la Grande Jacquerie (1358),[32] les Germanies (1519–1523)[33] o la Guerra dels Segadors (1640–1652).[34]

Referències

  1. ↑ Rozier, François. Curso completo ó Diccionario universal de agricultura teórica, práctica, económica, y de medicina rural y veterinaria (en castellà). en la Imprenta Real, 1799.
  2. ↑ Mendoza, Nicolás Casas de. Diccionario manual de agricultura y ganadería españolas (en castellà). Calleja, López y Rivadeneyra, 1857.
  3. ↑ Zurriaga, Ferran «El lledoner, l'arbre de les forques» (pdf). Mètode, 16 maig 2005, p. 39-45.
  4. ↑ Compendio de historia natural: escrito para uso de los maestros. Librería de Juan Bastinos é Hijo, 1868, p. 562–.
  5. ↑ Duhamel de Monceau, Henri Louis. Tratado del cuidado y aprovechamiento de los montes y bosques: Corta, poda, beneficio y uso de sus maderas y leñas. D. Joachin Ibarra, 1773, p. 211–.
  6. ↑ Vilà, N. Estudi del vocabulari de les eines agrícoles a la comarca del Baix Camp. Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 184 (Biblioteca filològica). ISBN 978-84-7283-184-1.
  7. 1 2 3 4 Gregori Berenguer, Joan J. «Benafigos: un estudi de l'utillatge agrícola preindustrial». La memòria d'abans. Museu d'Etnologia, Diputació de València [València], 4, 1990, p. 36.
  8. ↑ Gurri Serra, Francesc. Catalunya de poble en poble. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 62–. ISBN 978-84-7826-974-7.
  9. ↑ «fanga». [Consulta: 23 juny 2023].
  10. ↑ «Forca de fusta - Vestuari Correfoc», 21-06-2022. [Consulta: 23 juny 2023].
  11. 1 2 3 Pont, Miquel. Vocabulari del pagès. Barcelona: Pòrtic, 2009. ISBN 978-84-8437-592-0.
  12. ↑ Pont, p. 107.
  13. ↑ Carranza, A. Anjub.: Confessions d'un bandoler. Grup 62, 2010, p. 15. ISBN 978-84-297-6653-0 [Consulta: 31 març 2022].
  14. ↑ Rhode, Dr. Robert T. «Why All Pitchforks Are Not Alike». Farm Collector, 01-10-1996. [Consulta: 4 febrer 2016].
  15. ↑ McNeill, J. R. A Companion to Global Environmental History (en anglès). Wiley-Blackwell, novembre 2012, p. 342. ISBN 9781118977538.
  16. ↑ Rhode, Dr. Robert T. «Why All Pitchforks Are Not Alike». Farm Collector, 01-10-1996. [Consulta: 4 febrer 2016].
  17. ↑ «Medieval Men». Medieval-Period.com. Arxivat de l'original el August 12, 2017. [Consulta: 13 febrer 2014].
  18. ↑ Arnaud, Henri. Histoire de la glorieuse rentrée des Vaudois dans leurs vallées (en francès). Fick, 1710.
  19. ↑ d'Orville, André Guillaume Contant. L' Enfant Trouvé; Ou Mémoires De Menneville: 2 (en francès), 1763.
  20. ↑ Memoires sur la revolution d'Avignon et du comtat Venaissin. Tome premiere [-second. Memorie sulla rivoluzione d'Avignone e del contado Venaissino. Tomo primo [-secondo]] (en francès), 1793.
  21. ↑ Saint-Brieuc, Société archéologique et historique des Côtes-du-Nord. Mémoires de la Société archéologique et historique des Côtes-du-Nord (en francès). L. Prud'homme., 1886.
  22. ↑ Charbouclais, Louis Pierre François Adolphe marquis de Chesnel de la. Dictionnaire encylopédique des armées de terre et de mer: bibliothèque du soldat et du marin ... chez tous les peuples et dans tous les temps. Contenant dans le texte plus de 1700 eaux-fortes ... (en francès). C. Gallet, 1881.
  23. ↑ Mons, Cercle archéologique de. Annales du Cercle Archéologique de Mons (en francès). Dequesne-Masquillier, 1864.
  24. ↑ Ritch, Alan. «Resting in the hay (1592-1900)». Hay In Art, 06-02-2006. Arxivat de l'original el October 20, 2021. [Consulta: 13 febrer 2014].
  25. ↑ Gutierrez, Carl D. «Asset Protection for the 21st Century». Food Marketing Institute. Food Marketing Institute. [Consulta: 27 agost 2019].
  26. ↑ Beer, R. The Handbook of Tibetan Buddhist Symbols. Serindia, 2003, p. 130. ISBN 978-1-932476-03-3 [Consulta: 23 juny 2023].
  27. ↑ Green, T.A.. Martial Arts of the World [2 Volumes: An Encyclopedia]. Bloomsbury Academic, 2001, p. 144. ISBN 978-1-57607-150-2 [Consulta: 23 juny 2023].
  28. ↑ Mannix, Daniel P. Those About to Die. Open Road Media, 2024-07-09. ISBN 978-1-5040-9843-4.
  29. ↑ Demmin, Auguste. Weapons of War. Рипол Классик, 1870. ISBN 978-5-87556-353-9.
  30. ↑ The Glasgow geography,: containing a physical, political, and statistical view of the various empires, kingdoms, states, &c. &c. in the known world ... To which is subjoined a historical appendix, comprising a concise narration of the wars consequent on the French Revolution ... Embellished with ... engravings ... and a complete atlas. Edward Khull & Company, 1819, p. 673 [Consulta: 23 juny 2023].
  31. ↑ Lepage, J.D.G.G.. Medieval Armies and Weapons in Western Europe: An Illustrated History. McFarland, Incorporated, Publishers, 2015, p. 103. ISBN 978-0-7864-6251-3.
  32. ↑ Firnhaber-Baker, Justine. Jacquerie Of 1358: A French Peasants' Revolt. Oxford University Press, 2021. ISBN 978-0-19-885641-2.
  33. ↑ Rovira i Virgili, Antoni. La guerra que han provocat. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 110. ISBN 9788478269662. Arxivat 2024-05-29 a Wayback Machine.
  34. ↑ Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya. Vol III: La defensa de la terra. Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 84-232-0664-5.
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.