Formiguer ventreblanc

Infotaula d'ésser viuFormiguer ventreblanc
Myrmeciza longipes Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  ♂
Estat de conservació
UICNrisc mínim Modifica el valor a Wikidata
Dades
Cries2 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThamnophilidae
GènereMyrmeciza
EspècieMyrmeciza longipes Modifica el valor a Wikidata
(Swainson, 1825) Myrmeciza longipes Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
ProtònimDrymophila longipes Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata

El formiguer ventreblanc[1] (Myrmeciza longipes) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels tamnofílids (Thamnophilidae) i única espècie del gènere Myrmeciza (Swainson, 1825). Es troba a Panamà, a Trinidad i a tot el nord de Sud-amèrica.[2]

Descripció

El formiguer de ventre blanc fa uns 15 cm de llarg i pesa una mitjana d'uns 28 g. El plomatge variable al llarg del rang. El mascle és generalment vermellós a dalt i gris avall amb la part inferior del ventre blanca, la cara i la gola negroses. Les femelles són marrons per les part inferior amb taques fosques a les cobertores alars.[3]

Els mascles adults de la subespècie nominal M. l. longipes tenen la corona, les parts superiors, les ales i la cua de color vermell canyella. Tenen una taca blanca amagada entre les escapulars. Les cobertores de les ales menors tenen vores blanques o de color beix pàl·lid i, de vegades, les puntes canyella. Els costats del cap, la gola i la part superior del pit són negres i vorejats de gris pissarra. La part inferior del pit i el ventre són blancs, els flancs marrons o beix i les cobertores subcaudals marrons. Les femelles adultes tenen les parts superiors similars als mascles amb l'addició de barres negres prop del final de les cobertores de les ales. Els costats del cap són de color marró fosc. La barbeta és blanca, la gola i la part superior del pit són de color beix ocraci, la part inferior del pit i el ventre són blancs, els flancs ocraci beix i les cobertores subcaudals són ocracis marrons. Les potes i els peus d'ambdós sexes són de color gris rosat.[4]

Els mascles de la subespècie M. l. panamensis tenen més negre i menys blanc a les parts inferiors que la nominal. Els mascles de M. l. boucardi tenen la corona grisa; les femelles tenen un color ocre més intens a la gola i el pit que la nominal. Els mascles de M. l. griseipectus tenen negre que s'estén només lleugerament al pit i també grans taques negres a les cobertores de les ales. Les femelles tenen més blanc al ventre que la nominal.[4]

Distribució i hàbitat

El formiguer de ventre blanc té una distribució disjunta. Es troba a Panamà, Trinidad i a tot el nord de Sud-amèrica.[5]

Habita al sòl i sotabosc de boscos semicaducifolis moderadament humits. També es troba en boscos caducifolis, petites extensions de selva tropical més humida, boscos de ribera i boscos secundaris arbustius. En altitud arriba als 500 m a Panamà, 1.800 m a Colòmbia, 1.300 m a Veneçuela i 700 m al Brasil..[4]

Ecologia

Desplaçaments

El formiguer de ventre blanc és resident durant tot l'any a tota l'àrea de distribució.[6]

Alimentació

S'alimenta d'una varietat d'insectes i probablement també d'aranyes. Els individus, les parelles i els grups familiars s'alimenten en vegetació densa principalment a terra i també fins a aproximadament 1 m per sobre. Captura les preses llançant-les a un costat o remenant entre la fullaraca. Segueix regularment eixams de formigues legionàries, però no en depèn. Rarament s'uneix a estols d'alimentació d'espècies mixtes.[4]

Reproducció

La temporada de reproducció no s'ha definit completament i sembla variar geogràficament, però en general abasta com a mínim de març a juny. Construeix un niu en forma de copa amb branquetes i arrels folrades amb fibres més fines. La mida de la posta sembla ser de dos ous; són de blanc a blanc cremós amb color marró, lila, o marques porpres.[4]

Vocalització

El cant del mascle és "un crescendo brillant i sonor de 15-25 notes com un xiuxiueig fortes i ràpides... que descendeixen, s'apaguen i acaben en unes quantes notes del mateix to". Les femelles tenen un cant similar, però més curt. Els reclams inclouen "un sonall curt i líquid" i un "xiulet llarg... prim i lligat, de vegades abreujat".[4]

Estat de conservació

La UICN ha avaluat el formiguer de ventre blanc com a espècie en risc mínim. Té una àmplia distribució i una població estimada d'almenys 500.000 individus madurs. Es creu que la població està disminuint. No s'ha identificat amenaces immediates.[7] Es considera força comú o comú a tota l'àrea de distribució, que inclou "nombrosos parcs i reserves a gairebé tots els països".[4]

Taxonomia i sistemàtica

El formiguer de ventre blanc va ser descrit pel naturalista anglès William Swainson l'any 1825 i li va donar el nom binomial Drymophila longipes.[8] L'any 1841 va ser traslladat al gènere Myrmeciza pel zoòleg anglès George Robert Gray, amb ell com a espècie tipus.[9] El gènere anteriorment incloïa més de vint espècies. Un estudi filogenètic molecular publicat el 2013 va trobar que Myrmeciza, tal com es definia aleshores, era polifilètic. En la reorganització resultant per crear gèneres monofilètics, la majoria de les espècies que aleshores formaven part de Myrmeciza es van traslladar a dotze altres gèneres, deixant el formiguer de ventre blanc com l'únic membre del gènere.[10][5]

El nom Myrmeciza deriva del grec antic «myrmeco-» que significa “formiga” i «-izo», “emboscada”. L'epítet específic també prové del grec antic «longi-» que significa “llarg” i «-pes», “peu”. Tots dos són una mica inexactes, ja que l'espècie no és una seguidora obligada de formigues legionàries, ni estan especialitzades a menjar formigues i les potes no són pas inusualment llargues.[11]

Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen quatre subespècies:[5]

  • M. l. panamensis (Ridgway, 1908) ─ vessant caribeny de Panamà des de la província de Colón a l'est, vessant pacífic de Panamà des de la província de Coclé a l'est i nord de Colòmbia des de l'extrem nord del departament de Chocó a l'est fins al departament de La Guajira.
  • M. l. longipes (Swainson, 1825) ─ vessant est dels Andes orientals del nord-est de Colòmbia cap a l'est, passant pel nord de Veneçuela fins a l'estat de Sucre; Trinidad.
  • M. l. boucardi (von Berlepsch, 1888) ─ vall superior del riu Magdalena al centre de Colòmbia.
  • M. l. griseipectus (von Berlepsch & Hartert, 1902) ─ est dels Andes al departament del Meta del centre de Colòmbia, sud i est de Veneçuela, Guyana, Surinam i nord-est del Brasil al nord de l'Amazones des de Roraima cap a l'est.

Alguns autors han suggerit que algunes de les subespècies justifiquen el tractament com a espècie completa.[12]

Evolució taxonòmica

Coma s'ha esmentat, en un inici el formiguer ventreblanc va estar considerat una més de les espècies del gènere Myrmeciza, però estudis de principis del present segle van demostrar que es tractava d'un tàxon polifilètic, i es va propiciar la separació de diverses espècies i la inclusió en diversos gèneres de manera que en l'actualitat és l'única espècie del gènere:[10]

Referències

  1. ↑ «Formiguer ventreblanc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/05/2021
  2. ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 29 gener 2026].
  3. ↑ «formiguer ventreblanc» (en anglès), eBird. Arxivat de l'original el 2025-12-30. [Consulta: 29 gener 2026].
  4. 1 2 3 4 5 6 7 DiGiovanni, Alex; Pollock, Henry S.; Zimmer, Kevin; Isler, Morton L. «White-bellied Antbird (Myrmeciza longipes), version 1.0» (en anglès). Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.whbant1.01. ISSN: 2771-3105.
  5. 1 2 3 Gill, Frank; Donsker, David. «Antbirds – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 29 gener 2026].
  6. ↑ «Check-list of North American Birds (7th ed.)» (PDF). American Ornithologists' Union, 1998. [Consulta: 30 gener 2025].
  7. ↑ «Myrmeciza longipes: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2021, 08-10-2020. DOI: 10.2305/iucn.uk.2021-3.rlts.t22701786a167228799.en.
  8. ↑ Swainson, William; Sowerby, James de Carle. On two new genera of birds, Formicivora and Drymophila with descriptions of several species. v.2. Londres: W. Phillips, 1825, p. 145-154 [152] (Zoological Journal).
  9. ↑ Gray, George Robert. A list of the genera of birds : with their synonyma and an indication of the typical species of each genus. 2nd ed., rev., augm., and accompanied with an index.. Londres: R. and J.E. Taylor, 1841, p. 34.
  10. 1 2 Isler, Morton L.; Bravo, Gustavo A.; Brumfield, Robb T. «Taxonomic revision of Myrmeciza (Aves: Passeriformes: Thamnophilidae) into 12 genera based on phylogenetic, morphological, behavioral, and ecological data». Zootaxa, 3717, 4, 01-10-2013. DOI: 10.11646/zootaxa.3717.4.3.
  11. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 264, 230. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 29 gener 2026].
  12. ↑ Zimmer, K.J.; Isler, M.L. «Family Thamnophilidae (Typical Antbirds)» (PDF) (en anglès). Handbook of the Birds of the World, Broadbills to Tapaculos. Vol. 8. Lynx Edicions, Barcelona, 2003. Arxivat de l'original el 2025-03-04. [Consulta: 30 gener 2026].

Bibliografia

  • McMullan, Miles; Donegan, Thomas M.; Quevedo, Alonso (2010). Field Guide to the Birds of Colombia. Bogotá: Fundación ProAves. p. 137. ISBN 978-0-9827615-0-2, Miles; Donegan, Thomas M.; Quevedo, Alonso. Field Guide to the Birds of Colombia. Bogotá: Fundación ProAves, 2010, p. 137. ISBN 978-0-9827615-0-2. 
  • Hilty, Steven L. Birds of Venezuela (second ed.). Princeton NJ: Princeton University Press, 2003, p. làmina 41. 
  • van Perlo, Ber. A Field Guide to the Birds of Brazil. Nova York: Oxford University Press, 2009, p. 258–259. ISBN 978-0-19-530155-7. 
  • vanPerlo, Ber. Birds of Mexico and Central America. Nova Jersey: Princeton University Press, 2006, p. làmina 61, mapa 61.7. ISBN 978-0-691-12070-6. 
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.