Fornells de la Selva
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Girona | ||||
| Comarca | Gironès | ||||
| Capital | Fornells de la Selva | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.818 (2025) | ||||
| Llars | 38 (1553) | ||||
| Gentilici | Fornellenc, fornellenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 11,9 km² | ||||
| Banyat per | Onyar | ||||
| Altitud | 102 | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Sònia Gràcia i Xuclà (2019–) | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 17458 | ||||
| Codi INE | 17073 | ||||
| Codi IDESCAT | 170736 | ||||
| Lloc web | fornellsdelaselva.cat | ||||
Fornells de la Selva és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.[1] El 2025 tenia 2.813 habitants.[2] El terme municipal, d'11,86 km², limita amb els municipis de Girona al nord, Vilablareix al nord-oest, Aiguaviva a l'oest, Riudellots de la Selva al sud, Campllong al sud-est i Quart i Llambilles a l'est. És un poble tradicionalment agrícola situat en un meandre del riu Onyar, que travessa un paisatge planer característic de la plana de Girona, on alternen els conreus, els boscos de ribera i les nombroses masies disperses pel territori.
La proximitat amb Girona i la bona xarxa de comunicacions han condicionat l'evolució del municipi. Hi passen la carretera N-II i la línia ferroviària Barcelona-Portbou, que disposa d'estació al mateix nucli urbà, mentre que l'autopista AP-7 i l'A-2 se situen molt a prop del terme. Aquesta situació ha afavorit el desenvolupament d'una important zona d'activitat industrial i logística als voltants de la N-II, que conviu amb les explotacions agrícoles tradicionals i amb un creixement residencial estretament vinculat a l'expansió de l'àrea metropolitana de Girona.[3]
Els orígens de Fornells de la Selva es remunten a l'edat mitjana, tot i que el topònim probablement deriva dels forns on antigament es coïen rajols i peces de terrissa aprofitant l'abundància d'argiles de la zona. Durant segles, l'agricultura va ser la principal activitat econòmica i encara avui el municipi conserva un valuós patrimoni rural, amb més d'una cinquantena de masies històriques escampades pels diferents veïnats, moltes de les quals mantenen llindes i elements arquitectònics d'interès.[4]
Entre els principals elements patrimonials destaquen l'església parroquial de Sant Cugat, d'origen romànic i reformada posteriorment, el seu característic comunidor, la Torre del Governador —actual seu de l'Ajuntament— i les restes de l'antic castell amb la capella de Santa Maria del Castell. El municipi també és especialment conegut per la seva vinculació amb el món ferroviari: l'antiga estació acull la seu de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de les Comarques Gironines, amb una gran maqueta ferroviària i un circuit de tren tripulat en miniatura, un dels atractius més singulars de la comarca. Al llarg de l'any se celebren diverses activitats culturals i festives, entre les quals sobresurt la Fira d'Artesania i Locomoció, que posa en valor aquesta tradició ferroviària.[5]
Geografia & economia
- Llista de topònims de Fornells de la Selva (Muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts i edificis).
| Entitat de població | Habitants (2025) |
| Fornells de la Selva | 2.325 |
| Fornells-Parc | 243 |
| la Barceloneta | 108 |
| la Selva | 77 |
| el Mas Serra | 32 |
| el Mas Cases | 28 |
| Font: Idescat | |
És al si d'un ample meandre a la plana fèrtil de l'Onyar que hi rep les aigües de la riera de Bugantó,[6] el torrent de can Bosquets, el rec Madral, la riera de la Torre i el rec de la font d'en Massot.[7] El 2025, 659 hectàrees, un 55% de la superfície, eren dedicades a activitats agrícoles.[2] Al nord limita amb el municipi de Girona; al sud, amb els de Riudellots de la Selva i Campllong; a l'est, amb els de Quart i Llambilles; i a l'oest, amb els de Vilablareix i Aiguaviva.

La indústria es concentra a l'entorn de la N-2.[1] Hi ha fàbriques de material elèctric, per a la construcció i alimentàries, i locals comercials, tallers i magatzems de firmes del ram metal·lúrgic, especialment de l’automoció i d’electrodomèstics. S'hi fabriquen teules i rajoles, aprofitant dels jaciments d'argila. Hi ha una modesta activitat turística amb hotel, càmping i cases de pagès.[1]
Història
L'església de Fornells és esmentada per primer cop el 24 de novembre de l'any 888, en la donació que el bisbe Teuter de Girona efectuà a la canònica gironina. S'hi ementa també el nucli de Fornallet, unificat amb Fornells a l'any 1027.[8] El castell de Fornells és esmentat des de 1049 quan els comtes Ramon Berenguer I (1023-1076) i Elisabet de Nimes el van cedir a Hug Guillem i els seus.[9] El 1409 hi ha constància un dels rars ponts al camí públic de Caldes a Girona al torrent de Can Bosquets, en un temps quan la majoria dels rius és creuaven per guals.[10]
El nomenclator de 1853 va inventoriar 53 masies, de les quals moltes es remunten fins a l'edat medieval.[1][11]
El nom Fornells és un diminutiu de forn, probablement per la presència de forns de terrissa.[12]
Llocs d'interés
- Centre Cívic i Cultural La Sitja
- Església parroquial de Sant Cugat, construït entre 1570 i 1620[8]
- Capella de Santa Maria, edifici romànic actualment en ruina. Formava part del castell, del qual les restes van ser transformades en masia.[13]
- L'estació de ferrocarrils de principi del segle xx. És la seu de l’Associació d’Amics del Ferrocarril, que l'han convertit en museu.[14]
- La Torre del Governador, un antic mas del segle xv que conserva una mezuzà, un petit forat on els jueus guardaven els textos sagrats.[15]
Demografia
| 1497 | 1515 | 1553 | 1787 | 1887 | 1900 | 1920 | 1950 | 1970 | 2010 | 2025 |
| 33 | 40 | 38 | 344 | 788 | 756 | 779 | 838 | 900 | 2.343 | 2.818 |
Persones[9]
- Gausfred Llong (1027), el primer veí conegut
- Joan Maria Pou i Camps, metge, farmacètic i escriptor
- Ignasi Sambola i Casanova (1900-1986), metge, batlle, historiador
- Mercè Roura i Duran, mestre
- Enric Torra i Pórtulas, (1910-2003) pianista i compositor
Vegeu també
- Llista de monuments del Gironès, amb els BCIN arquitectònics i altres monuments inventariats.
Referències
- 1 2 3 4 «Fornells de la Selva». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 «Fornells de la Selva (Gironès): El municipi en xifres». Institut d’Estadística de Catalunya, 2026. [Consulta: 30 març 2026].
- ↑ «Dades del municipi». [Consulta: 17 juny 2026].
- ↑ «Fornells de la Selva | Turisme Gironés». [Consulta: 17 juny 2026].
- ↑ «Fornells de la Selva» (en anglès). [Consulta: 17 juny 2026].
- ↑ «riera de Bugantó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Catalunya, Institut Cartogràfic i Geològic de. «Fornells de la Selva (Gironès)». Vissir. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 30 març 2026].
- 1 2 Bohigas, Xavier; Bohigas, Jesús. «Masos de Fornells de la Selva». Portal Gironi. [Consulta: 30 març 2026].
- 1 2 «Història». Ajuntament de Fornells de la Selva. [Consulta: 30 març 2026].
- ↑ Mallorquí, Elvis. «Aigua en els camins de la Selva: impressions a partir de la toponímia selvatana». A: Secció Filològica. Jornades (2013 : Santa Coloma de Farners, Catalunya) (pdf). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015, p. 41. ISBN 978-84-9965-280-1.
- ↑ Marquès i Planagumà, 1999.
- ↑ Avellanada i Artigas, Joan. «Mots amb arrels, una exposició didàctica sobre toponímia del Principat». A: XIX Jornada d'Antroponímia i Toponímia. Muro 2006, 2006, p. 219.
- ↑ Cases i Loscos, Maria Lluïsa; Adell i Gisbert, Joan-Albert; Sanz i Alguacil, Antoni; Vigué i Viñas, Jordi; Camps i Sòria, Jordi. «Santa Maria del castell de Fornells (Fornells de la Selva)». A: Catalunya Romànica. Barcelona: Grup Ènciclopèdia.
- ↑ «Fornells de la Selva». Destins Arrelats. Natura Local. [Consulta: 30 març 2026].
- ↑ «Fornells de la Selva». Agència Catalana de Turisme. [Consulta: 30 març 2026].
Bibliografia
- Marquès i Planagumà, Josep Maria. Masos de Fornells. Fornells de la Selva: Ajuntament de Fornells de la Selva, 1999, p. 239.
- Grup de Recerca de Fornells. Fornells de la Selva, 2023, p. 96 (Quaderns de la Revista de Girona núm. 229). ISBN 978-84-18734-28-1.
Enllaços externs
- «Fornells de la Selva (Gironès): El municipi en xifres». Institut d’Estadística de Catalunya, 2026. [Consulta: 30 març 2026].



