Fornells de la Selva

Plantilla:Infotaula geografia políticaFornells de la Selva
Imatge
Església parroquial de Sant Cugat
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 41° 56′ 10″ N, 2° 48′ 47″ E / 41.936111111111°N,2.8130555555556°E / 41.936111111111; 2.8130555555556
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGironès Modifica el valor a Wikidata
CapitalFornells de la Selva Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.818 (2025) Modifica el valor a Wikidata (236,81 hab./km²)
Llars38 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciFornellenc, fornellenca
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície11,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perOnyar Modifica el valor a Wikidata
Altitud102
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataSònia Gràcia i Xuclà (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal17458 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE17073 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170736 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfornellsdelaselva.cat Modifica el valor a Wikidata

Fornells de la Selva és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona.[1] El 2025 tenia 2.813 habitants.[2] El terme municipal, d'11,86 km², limita amb els municipis de Girona al nord, Vilablareix al nord-oest, Aiguaviva a l'oest, Riudellots de la Selva al sud, Campllong al sud-est i Quart i Llambilles a l'est. És un poble tradicionalment agrícola situat en un meandre del riu Onyar, que travessa un paisatge planer característic de la plana de Girona, on alternen els conreus, els boscos de ribera i les nombroses masies disperses pel territori.

La proximitat amb Girona i la bona xarxa de comunicacions han condicionat l'evolució del municipi. Hi passen la carretera N-II i la línia ferroviària Barcelona-Portbou, que disposa d'estació al mateix nucli urbà, mentre que l'autopista AP-7 i l'A-2 se situen molt a prop del terme. Aquesta situació ha afavorit el desenvolupament d'una important zona d'activitat industrial i logística als voltants de la N-II, que conviu amb les explotacions agrícoles tradicionals i amb un creixement residencial estretament vinculat a l'expansió de l'àrea metropolitana de Girona.[3]

Els orígens de Fornells de la Selva es remunten a l'edat mitjana, tot i que el topònim probablement deriva dels forns on antigament es coïen rajols i peces de terrissa aprofitant l'abundància d'argiles de la zona. Durant segles, l'agricultura va ser la principal activitat econòmica i encara avui el municipi conserva un valuós patrimoni rural, amb més d'una cinquantena de masies històriques escampades pels diferents veïnats, moltes de les quals mantenen llindes i elements arquitectònics d'interès.[4]

Entre els principals elements patrimonials destaquen l'església parroquial de Sant Cugat, d'origen romànic i reformada posteriorment, el seu característic comunidor, la Torre del Governador —actual seu de l'Ajuntament— i les restes de l'antic castell amb la capella de Santa Maria del Castell. El municipi també és especialment conegut per la seva vinculació amb el món ferroviari: l'antiga estació acull la seu de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de les Comarques Gironines, amb una gran maqueta ferroviària i un circuit de tren tripulat en miniatura, un dels atractius més singulars de la comarca. Al llarg de l'any se celebren diverses activitats culturals i festives, entre les quals sobresurt la Fira d'Artesania i Locomoció, que posa en valor aquesta tradició ferroviària.[5]

Geografia & economia

Entitat de població Habitants (2025)
Fornells de la Selva2.325
Fornells-Parc243
la Barceloneta108
la Selva77
el Mas Serra32
el Mas Cases28
Font: Idescat

És al si d'un ample meandre a la plana fèrtil de l'Onyar que hi rep les aigües de la riera de Bugantó,[6] el torrent de can Bosquets, el rec Madral, la riera de la Torre i el rec de la font d'en Massot.[7] El 2025, 659 hectàrees, un 55% de la superfície, eren dedicades a activitats agrícoles.[2] Al nord limita amb el municipi de Girona; al sud, amb els de Riudellots de la Selva i Campllong; a l'est, amb els de Quart i Llambilles; i a l'oest, amb els de Vilablareix i Aiguaviva.

Panorama (2022)

La indústria es concentra a l'entorn de la N-2.[1] Hi ha fàbriques de material elèctric, per a la construcció i alimentàries, i locals comercials, tallers i magatzems de firmes del ram metal·lúrgic, especialment de l’automoció i d’electrodomèstics. S'hi fabriquen teules i rajoles, aprofitant dels jaciments d'argila. Hi ha una modesta activitat turística amb hotel, càmping i cases de pagès.[1]

Història

L'església de Fornells és esmentada per primer cop el 24 de novembre de l'any 888, en la donació que el bisbe Teuter de Girona  efectuà a la canònica gironina. S'hi ementa també el nucli de Fornallet, unificat amb Fornells a l'any 1027.[8] El castell de Fornells és esmentat des de 1049 quan els comtes Ramon Berenguer I (1023-1076) i Elisabet de Nimes el van cedir a Hug Guillem i els seus.[9] El 1409 hi ha constància un dels rars ponts al camí públic de Caldes a Girona al torrent de Can Bosquets, en un temps quan la majoria dels rius és creuaven per guals.[10]

El nomenclator de 1853 va inventoriar 53 masies, de les quals moltes es remunten fins a l'edat medieval.[1][11]

El nom Fornells és un diminutiu de forn, probablement per la presència de forns de terrissa.[12]

Llocs d'interés

Demografia

Evolució demogràfica
149715151553 Modifica el valor a Wikidata17871887190019201950197020102025 Modifica el valor a Wikidata
334038 Modifica el valor a Wikidata3447887567798389002.3432.818 Modifica el valor a Wikidata
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)

Persones[9]

  • Gausfred Llong (1027), el primer veí conegut
  • Joan Maria Pou i Camps, metge, farmacètic i escriptor
  • Ignasi Sambola i Casanova (1900-1986), metge, batlle, historiador
  • Mercè Roura i Duran, mestre
  • Enric Torra i Pórtulas, (1910-2003) pianista i compositor

Vegeu també

Referències

  1. 1 2 3 4 «Fornells de la Selva». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. 1 2 «Fornells de la Selva (Gironès): El municipi en xifres». Institut d’Estadística de Catalunya, 2026. [Consulta: 30 març 2026].
  3. ↑ «Dades del municipi». [Consulta: 17 juny 2026].
  4. ↑ «Fornells de la Selva | Turisme Gironés». [Consulta: 17 juny 2026].
  5. ↑ «Fornells de la Selva» (en anglès). [Consulta: 17 juny 2026].
  6. ↑ «riera de Bugantó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  7. ↑ Catalunya, Institut Cartogràfic i Geològic de. «Fornells de la Selva (Gironès)». Vissir. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 30 març 2026].
  8. 1 2 Bohigas, Xavier; Bohigas, Jesús. «Masos de Fornells de la Selva». Portal Gironi. [Consulta: 30 març 2026].
  9. 1 2 «Història». Ajuntament de Fornells de la Selva. [Consulta: 30 març 2026].
  10. ↑ Mallorquí, Elvis. «Aigua en els camins de la Selva: impressions a partir de la toponímia selvatana». A: Secció Filològica. Jornades (2013 : Santa Coloma de Farners, Catalunya) (pdf). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015, p. 41. ISBN 978-84-9965-280-1.
  11. ↑ Marquès i Planagumà, 1999.
  12. ↑ Avellanada i Artigas, Joan. «Mots amb arrels, una exposició didàctica sobre toponímia del Principat». A: XIX Jornada d'Antroponímia i Toponímia. Muro 2006, 2006, p. 219.
  13. ↑ Cases i Loscos, Maria Lluïsa; Adell i Gisbert, Joan-Albert; Sanz i Alguacil, Antoni; Vigué i Viñas, Jordi; Camps i Sòria, Jordi. «Santa Maria del castell de Fornells (Fornells de la Selva)». A: Catalunya Romànica. Barcelona: Grup Ènciclopèdia.
  14. ↑ «Fornells de la Selva». Destins Arrelats. Natura Local. [Consulta: 30 març 2026].
  15. ↑ «Fornells de la Selva». Agència Catalana de Turisme. [Consulta: 30 març 2026].

Bibliografia

Enllaços externs