Francesc Pi i Sunyer
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 6 abril 1857  Roses (Alt Empordà) | ||
| Mort | 1907 (49/50 anys) Barcelona | ||
| Diputat provincial | |||
| 1904 – 1907 | |||
| Circumscripció | Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | metge, polític | ||
| Partit | Partit Republicà Democràtic Federal | ||
| Família | |||
| Germans | Pere Pi i Sunyer Jaume Pi i Sunyer | ||
Francesc Pi i Sunyer (Roses, Alt Empordà 6 d'abril de 1857 - 1907) fou un metge i polític català, fill de Josep Pi i Comas i Maria Sunyer i Capdevila.
Germà de Pere i de Jaume Pi i Sunyer i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila, estava casat amb Júlia Sunyer Quintana, filla de Francesc Sunyer. Va exercir la medicina com oftalmòleg a Barcelona.[1]
Del partit republicà federal, col·laborà a El Nuevo Régimen de Madrid i a El Federal de València. Encapçalà l'escissió procatalanista denominada Catalunya Federal, però aviat tornà a la disciplina del partit. Presidí el consell federal regional i el 1904 fou elegit diputat provincial per Sabadell i Terrassa. El 1906 s'adherí a Solidaritat Catalana.[1] És autor d'El problema catalán (1906).[2] Va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 1904.[3]
Referències
- 1 2 Pi-Sunyer i Cuberta, Núria «Els Pi, els Sunyer i els Pi i Sunyer» (pdf). Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 2007, p. 545-560 [Consulta: 26 novembre 2025].
- ↑ «Francesc Pi i Sunyer». Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gaceta Sanitaria de Barcelona. Revista científica mensual, 12-1904.