1907
 Manifestació del 19 de maig a Perpinyà  | |
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimarts |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1907 (mcmvii) |
| Islàmic | 1325 – 1326 |
| Xinès | 4603 – 4604 |
| Hebreu | 5667 – 5668 |
| Calendaris hindús | 1962 – 1963 (Vikram Samvat) 1829 – 1830 (Shaka Samvat) 5008 – 5009 (Kali Yuga) |
| Persa | 1285 – 1286 |
| Armeni | 1356 |
| Rúnic | 2157 |
| Ab urbe condita | 2660 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930 | |
| Anys | |
| 1904 1905 1906 - 1907 - 1908 1909 1910 | |
Esdeveniments
- Països Catalans
- 19 de gener - S'estrena l'obra La Santa Espina, amb text d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera, al Teatre Principal de Barcelona.[1]
- 1 d'abril - Girona: es publica el primer número de la revista mensual Lletres.[2]
- 19 de maig - manifestació multitudinària a Perpinyà enmig de la Revòlta dels vinhairons o Revolta de la vinya de 1907. Aquest fet fou novel·lat pel Joan-Daniel Bezsonoff a "La revolta dels geperuts". Vegeu també les entrades: Occitània 1900-1940, Narbona i Frederic Mistral.
- 18 de juny - Barcelona: Creació de l'Institut d'Estudis Catalans.[3]
- 21 de juliol - Victòria electoral de Solidaritat Catalana. Enric Prat de la Riba és president de la Diputació de Barcelona.
- 3 d'agost, Barcelona - Es constitueix Solidaritat Obrera.
- 3 d'agost, Barcelona - S'expedeix a Barcelona la matrícula número 1 d'automòbils. Es tracta d'un cotxe de la Hispano-Suiza.
- 30 d'agost - 14 de setembre: Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'IEC. En van formar part Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas.[4]
- 19 d'octubre - Barcelona: Es fundà Solidaridad Obrera, «la Soli», diari en castellà, l'òrgan sindical més important a Catalunya fins a 1939.[5]
- Art: Santiago Rusiñol publica la seva novel·la L'auca del senyor Esteve, que més tard transformaria en obra teatral.[6]
- Art: Antoni Estruch pinta l'oli Corpus de Sang.[7]
- Barcelona: l'Ajuntament de Barcelona adquireix un cotxe perquè l'alcalde es pugui traslladar "amb rapidesa als punts on sovint és necessària la seva presència".
Resta del món
- 11 de gener, Creació de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques, que promogué la investigació i l'educació científica a Espanya en la primera part del segle xx.[8]
Premis Nobel
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
Naixements
- Països Catalans
- 31 de gener - Manresa (Bages): Josep Maria Planes i Martí, periodista i dramaturg, fou un dels primers impulsors del periodisme d'investigació a Catalunya (m. 1936).
- 19 de gener - Barcelona: Pere Pi Calleja, matemàtic català (m. 1986).
- 16 de febrer - Barcelona: Anna Maria Martínez Sagi, poeta, sindicalista, periodista, feminista i atleta republicana catalana (m. 2000).[9]
- 25 de febrer - Palma: Pazzis Sureda Montaner, escultora i pintora mallorquina (m. 1939).[10]
- 2 de març - Benissanet, Ribera d'Ebre: Artur Bladé i Desumvila, periodista i escriptor català (m. 1995).
- 4 de març:
- San Francisco: Maria Branyas Morera, la persona més longeva del món el 2023 (m. 2024).[11]
- Peralada, Empordà: Joaquim Serra i Corominas, compositor, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat (m. 1957).
- Barcelona: Maria Teresa Pelegrí i Marimon, compositora catalana (m. 1995).[12]
- 7 de març - Barcelona: Maria Teresa Vernet, novel·lista, poeta i traductora, la més sobresortint de la preguerra (m. 1974).[13]
- 17 de març - Vilassar de Mar: Carme Rovira i Fortuny, pintora naïf catalana (m. 1985).[14]
- 28 de març - Sabadell: Joan Bartomeu i Valls, contramestre de telers català, víctima del nazisme.
- 19 d'abril - Vilafranca del Penedès: Maria Dolors Calvet i Prats, concertista de piano, compositora, poetessa (m. 1988).[15]
- 22 d'abril - Borriana, Plana Baixa: Abel Mus, violinista, pedagog i compositor valencià (m. 1983).[16]
- 24 de maig - Barcelona: Jordi Tell i Novellas, arquitecte i activista polític català, que va desenvolupar la seva trajectòria a Catalunya, Alemanya, Mèxic i Noruega (m.1991).[17]
- 12 de juny - Sabadell: Josepa Figueras i Felip, locutora de ràdio catalana.
- 27 de juliol - Elx: Francisca Vázquez Gonzálvez –Frasquita–, dirigent socialista valenciana (m. 1993).[18]
- 24 d'agost - Figueres, Alt Empordà: Àngels Masià de Ros, historiadora medievalista i professora catalana (m. 1998).[19]
- 10 de setembre - Brisbane: Dorothy Hill, científica australiana, primera presidenta de l'Acadèmia Australiana de Ciències (m. 1997).[20]
- 11 de setembre - Sabadell: Dolors Viñas i Camps, pedagoga i periodista catalana.
- 12 de setembre - Barcelona: Josefina Solsona i Querol, escriptora catalana (m. 1960).[21]
- 7 d'octubre - Barcelona: Carles Parès i Guillèn, metge cirurgià català (m. 1973).[22]
- 6 de desembre - Sant Feliu de Llobregat: Maria Neus Miró Comas, jurista i advocada catalana.[23]
- Barcelona: Xavier de Salas Bosch, historiador de l'art, director del Museu del Prado de Madrid (1970-1978).
- Barcelona: Encarnació Miquel i Girbau, escriptora, periodista i propagandista.[24]
- Sabadell: Màrius Vilatobà i Ros, pintor.[25]
- Barcelona: Lola Bech i Beltran, pintora (m. 1987).[26]
- Resta del món
- 24 de febrer, East London, Sud-àfrìca: Marjorie Courtenay-Latimer, naturalista i conservadora de museu, descobridora del celacant.[27]
- 27 de febrer, Villalba de los Alcores: Teresa Andrés Zamora, bibliotecària que dirigí les Biblioteques de Cultura Popular.[28]
- 6 de març, Erfurt: Grete Reichardt, artista tèxtil i dissenyadora alemanya, alumna de la Bauhaus (m. 1984).[29]
- 8 de març, Küpköy, Imperi Otomà: Konstandinos Karamanlís, polític grec (m. 1998)[30]
- 22 de març, Aljustrel, Portugal: Lúcia de Jesus dos Santos, una dels vidents de Fàtima, monja carmelita (m. 2005).[31]
- 23 de març, Fleurier, Neuchâtel, Suïssa): Daniel Bovet, farmacòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1957 (m. 1992).[32]
- 7 d'abril, Arràs: Violette Leduc, escriptora francesa (m. 1972).[33]
- 14 d'abril, Port-au-Prince, Haití: François Duvalier, President d'Haití (1957-71) (m. 1971)[30]
- 15 d'abril,
- La Haia, Països Baixos: Nikolaas Tinbergen, etòleg neerlandès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1973 (m. 1988)[34]
- L'Arbresle: Agnès Capri, actriu i cantant francesa, gran figura de les avantguardes poètiques i del cabaret parisenc (m. 1976).[35]
- 18 d'abril, Budapest, Imperi Austrohongarès: Miklós Rózsa, compositor de cinema austrohongarès (m. 1995).[36]
- 5 de maig, Txernivtsi, aleshores Àustria-Hongria: Iryna Vilde, escriptora ucraïnesa (m. 1982).[37]
- 12 de maig, Hartford (Connecticut), EUA: Katharine Hepburn, actriu estatunidenca (m. 2003).[38]
- 13 de maig, Londres, Anglaterra: Daphne du Maurier, novel·lista britànica (m. 1989).
- 22 de maig,
- 27 de maig,
- Springdale (Pennsilvània): Rachel Carson, biòloga marina i escriptora ambientalista, autora de Silent Spring (Primavera silenciosa, 1962) (m. 1964).[41]
- Nova York: Lina Pagliughi, soprano italiana nascuda als Estats Units d'Amèrica (m. 1980).[42]
- 30 de maig,
- Allegre, Haute-Loira: Germaine Tillion, etnòloga francesa, membre de la resistència francesa (m. 2008).[43]
- Hannover, Alemanya: Elly Beinhorn, aviadora alemanya pionera (m. 2007).[44]
- 1 de juny, Dublín: Helen Megaw, mineralogista irlandesa que va contribuir al desenvolupament de la cristal·lografia de raigs X (m. 2002).[45]
- 2 de juny, Boston (EUA): Dorothy West, escriptora nord-americana que va formar part del moviment de renaixement de Harlem (m. 1998).[46]
- 7 de juny, Schidlow, Imperi Austrohongarès, avui Chrzanów, Polònia: Mascha Kaléko, rellevant poeta i escriptora alemanya del segle xx.[47]
- 23 de juny, Swanage, Dorset, Anglaterra): James Meade, economista anglès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1977 (m. 1995).[48]
- 25 de juny, Hamburg, Alemanya): Johannes Hans Jensen, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1963 (m. 1973).[49]
- 6 de juliol, Coyoacán, Mèxic: Frida Kahlo, pintora mexicana (m. 1954).[50]
- 7 de juliol, Butler (Missouri): Robert Anson Heinlein, escriptor nord-americà (m. 1988).[51]
- 9 d'agost, Madridː Ángeles Gasset, pedagoga i professora espanyola (m. 2005).[52]
- 12 d'agost, Filadèlfia: Gladys Bentley, cantant i pianista estatunidenca, artista lesbiana de blues del Harlem Renaissance.[53]
- 15 d'agost, Cartagena: Carmen Conde, mestra, escriptora espanyola, la primera acadèmica de la Reial Acadèmia Espanyola (m. 1996).[54]
- 30 d'agost, Comtat de Chautauqua, Estats Units: Bertha Parker Pallan, arqueòloga.[55]
- 3 de setembre - Osca: Encarnación Fuyola, mestra, militant comunista i activista antifeixista, exiliada a Mèxic (m. 1972).[56]
- 7 de setembre, Sant Petersburg, Rússia: Vera Broido, escriptora cronista de la revolució russa (m. 2004).[57]
- 11 de setembre, Croàcia: Alice Leigh-Smith, física nuclear anglesa d'origen croat (m. 1987).[58]
- 12 de setembre, Varsòvia: Alina Szeminska, psicòloga i professora d'universitat polonesa.
- 25 de setembre, Las Palmas: Josefina de la Torre, poeta i novel·lista de la Generació del 27, cantant lírica i actriu espanyola (m. 2002).[59]
- 2 d'octubre, Glasgow, Escòcia: Alexander Robertus Todd, químic escocès, Premi Nobel de Química de l'any 1957 (m. 1997).[60]
- 15 d'octubre, Bolonya: Angelo Salizzoni, polític italià, membre destacat del partit Democràcia Cristiana.[61]
- 20 d'octubre, Lauzon, Quebec, Canadà: Maurice Bourget, polític canadenc.[62]
- 24 d'octubre, Budapest: László Ladányi, poeta, escriptor, dramaturg i reporter.
- 1 de novembre, Xangai (Xina): Wu Yonggang, director de cinema xinès (m. 1982).[63]
- 7 de novembre, Madridː Elena Romero Barbosa, compositora, pianista i directora d'orquestra (m. 1996).[64]
- 14 de novembre, Vimmerby, Suècia: Astrid Lindgren, escriptora sueca creadora de Pippi Långstrump (m. 2002).[65]
- 18 de novembre, Santiago de Cuba: Compay Segundo, músic i compositor cubà (m.2003)
- 22 de novembre, Tours, França, Dora Maar, artista plàstica, pintora, fotògrafa i escultora francesa,que tingué relació amb Picasso.[66]
- 27 de novembre, Madrid: Irene Lewy Rodríguez –Irene Falcón–, periodista i secretària personal de Dolores Ibárruri (m. 1999).[67]
- 28 de novembre, Roma, Regne d'Itàlia: Alberto Moravia, escriptor italià.
- 5 de desembre, Tuanfeng (Xina): Lin Biao (en xinès simplificat: 林彪), militar i polític xinès (m. 1971).[68]
- 10 de desembre, Barcelona: Alfred Pérez-Iborra, farmacèutic.
- 15 de desembre, Rio de Janeiro, Brasil: Oscar Niemeyer, arquitecte brasiler.
- 16 de desembre, Châteaubriant, Françaː Jacques Pâris de Bollardière, militar francès i figura de la no-violencia.[69]
Necrològiques
- Països Catalans
- 31 de gener - Barcelona: Maria del Pilar Maspons i Labrós, Maria de Bell-lloc, escriptora catalana (n. 1841).[70]
- 22 d'abril - Buenos Aires: Joan Bialet i Massé, metge, advocat i agrònom.
- 23 d'abril - Sabadell: Pau Alguersuari i Pascual, industrial, teòric tèxtil i inventor català.
- 4 de setembre - Sagunt, el Camp de Morvedre): Antoni Chabret i Fraga, historiador valencià (61 anys).
- 29 de desembre - Barcelona: Eleonor Carreras Torrescasana, pintora catalana (n. 1847).[71]
- 31 de desembre - Barcelona: Maria del Pilar Maspons i Labrós, Maria de Bell-lloc, escriptora catalana (n. 1841).
- Resta del món
- 15 de gener - París: Clémence de Grandval, cantant, pianista i una de les compositores més famoses del segle xix (m. 1828).[72]
- 2 de febrer - Peterburg, avui dia Sant Petersburg, Imperi Rus: Dmitri Mendeléiev, químic rus.
- 12 de febrer - Newcastle upon Tyne: Muriel Robb, tennista britànica, campiona de Wimbledon 1902.[73]
- 16 de febrer - Bolonya (Itàlia): Giosuè Carducci, poeta italià, Premi Nobel de Literatura de 1906 (n. 1835).
- 20 de febrer - París (França): Henri Moissan, professor universitari francès, Premi Nobel de Química (n. 1852).
- 11 de març - París (França): Jean Paul Pierre Casimir-Perier, advocat, President de la República Francesa de 1894 a 1895 (n. 1847)
- 17 de març: Ahmed Lütfi Efendi, historiador otomà.
- 12 de maig - París, França: Joris-Karl Huysmans, escriptor francès (n. 1848).[74]
- 26 de maig - Washington, DC: Elizabeth Keckley, esclava, modista i autora estatunidenca (n. 1818).[75]
- 2 de juny - Halle: Anastazy Wilhelm Dreszer, compositor polonès.
- 27 de juny - Arlington, Massachusetts: Elizabeth Cabot Agassiz, educadora i naturalista nord-americana (n. 1822).[76]
- 29 de juny - Austin, EUA: Elisabet Ney, escultora prussiana (n. 1833).[77]
- 15 de juliol - Zhejiang (Xina): Qiu Jin, escriptora xinesa (n. 1875)[78]
- 4 de setembre - Bergen, Noruega: Edvard Grieg, compositor i pianista noruec.[79]
- 6 de setembre - Châtenay-Malabry, França: Sully Prudhomme, Premi Nobel de Literatura 1901 (n. 1839).
- 17 de setembre - Londresː Edmonia Lewis, escultora americana (n. 1844).
- 22 de novembre - Bolonya, Emília-Romanya: Carlotta Ferrari, compositora i poeta italiana (n. 1830).[80]
- 17 de desembre - Largs, Ayrshire, Escòcia: Lord Kelvin, físic, matemàtic i enginyer britànic. Conegut per l'escala Kelvin de temperatures.
- 1 de març - Londres: August Manns, director musical prussià.
Referències
- ↑ «Espectáculos. Teatro Principal» (en castellà) pàg. 5. La Vanguardia, 19-01-1907. [Consulta: 29 novembre 2021].
- ↑ «Lletres, núm.1». Biblioteca Virtual de Prensa historica. Ministerio de Cultura y Deporte, 01-04-1907. [Consulta: febrer 2022].
- ↑ «Una gran eina cultural fundada per Prat de la Riba fa un segle». El Periódico, 19-06-2007. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Sàez, Anna «La gran aventura dels Pirineus». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, 1-2008, p. 26-31. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Bosch i Cuenca, Pere. «El naixement de la ‘Soli'». El Punt-Avui, 15-10-2021. [Consulta: 19 agost 2022].
- ↑ «L'auca del senyor Esteve | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Antoni Estruch Bros (Sabadell, 1872 - Buenos Aires, 1957) - Museus Municipals - Ajuntament de Sabadell». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Comas Rubí, Francesca «A cent anys de la creació de la 'Junta para la Ampliación de Estudios'». Educació i Cultura: revista mallorquina de Pedagogia, 2006, p. 7–18. ISSN: 2386-7272.
- ↑ Uribarri, Ricardo «Deportista, escritora y feminista en la Segunda República». CTXT Contexto y acción, núm. 237, 4 setembre 2019.
- ↑ Mestre i Sureda, Bartomeu. Blues amb dones. Mallorca: El Gall Editor, 2019, p. 56,57,59. ISBN 978-84-16416-46-2.
- ↑ «S'ha mort Maria Branyas, la persona més gran del món». [Consulta: 20 agost 2024].
- ↑ «Maria Teresa Pelegrí Marimón». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Maria Teresa Vernet. 1907-1974». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Carme Rovira. La vida». Sacosta. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Obres compostes per calvet-i-prats-maria-dolors». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Abel Mus i Sanahuja | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Memòries d'Esquerra, Jordi Tell i Novellas». [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Vázquez Gonzálvez, Frasquita». Cátedra Pedro Ibarra, Universidad Miguel Hernández de Elche. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑ «Masià de Ros, Ángels (1907-1998)» (en castellà). PARES. Portal de Archivos españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 5 febrer 2023].
- ↑ Campbell, KSW; Jell, JS. «Dorothy Hill 1907-1997» (en anglès). Australian Academy of Science. [Consulta: 2 març 2022].
- ↑ Creus Verni, Jordi «Biografies de dones targarines del segle xx». Urtx: revista cultural de l’Urgell [en línia], Núm. 32, 2018, pàg 25-32.
- ↑ «Carles Parés i Guillèn | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ «Buscant maçons amb nom propi. Neus Miró: una història compartida». Toies 3.0, 21-01-2009. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ Les dones d'Esquerra. 1931-1939, 2000, p. 46-47 [Consulta: 27 març 2015]. Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
- ↑ Diccionário de artistas de Cataluña, Valencia y Baleares. 3. L - P. Nueva ed. [d. Ausg.] Barcelona 1951-1954. Barcelona: Ed. Catalanes, 1980. ISBN 84-248-0509-7.
- ↑ «1907». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Razkin, Uxue. «Marjorie Courtenay-Latimer (1907-2004) y el descubrimiento del “fósil viviente”» (en castellà). Mujeres con ciencia, 27-08-2020. [Consulta: 16 desembre 2021].
- ↑ Martínez Blasco, Patricia. Historiadoras: Las mujeres de letras en la Universidad española del primer franquismo] (tesi) (en castellà). UIniversitat de Saragossa. Facultat de Filosofia i Lletres, juny de 2019, pàg. 55 - 68.
- ↑ «Margaretha Reichardt» (en alemany). Bauhaus Kooperation. [Consulta: 13 març 2024].
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Mor sor Lucia, la darrera pastoreta que presencià la Verge de Fàtima». dBalears, 14-02-2005. [Consulta: 28 desembre 2024].
- ↑ «Daniel Bovet. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ Hughes, Alex. Violette Leduc: Mothers, Lovers, and Language (en anglès). MHRA, 1994. ISBN 978-0-901286-41-3.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1973» (en anglès americà). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Musée SACEM: Agnès Capri» (en francès). Société des Auteurs, Compositeurs et Editeurs de Musique. [Consulta: 6 octubre 2021].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Iryna Vilde» (en anglès). Literary Lviv (Base de dades de Lviv literària, ±1939). [Consulta: 23 març 2022].
- ↑ «Katharine Hepburn | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Remi dit Hergé» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Laurence Olivier | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Rachel Carson | American biologist» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, pàg. 363 i ss.. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ Marti, Octavi «Germaine Tillion, etnóloga» (en castellà). El País [Madrid], 22-04-2008. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Naughton, Russell. «Elly Beinhorn-Rosemeyer (1907-), Pioneer Aviatrix» (en anglès). The Pioneers, 07-02-2009. Arxivat de l'original el 2009-02-07. [Consulta: 29 març 2022].
- ↑ «Helen Dick Megaw (1907 - 2002): Mineralogist». The Dictionary of Ulster Biography. [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Mascha Kaléko» (en anglès). Jewish Women's Archive, 31-12-1999. [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ «James E. Meade. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1963» (en anglès americà). [Consulta: 24 juny 2020].
- ↑ «Frida Kahlo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Vicary, Elizabeth Zoe. Heinlein, Robert Anson (1907-1988), writer. Oxford University Press, 2000-02.
- ↑ Ontañón, Elvira «Ángeles Gasset, fundadora del colegio Estudio» (en castellà). El País [Madrid], 31-03-2005. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Cuando Harlem hizo vibrar al mundo. Capítulo II: Gladys Alberta Bentley» (en castellà). Publicación Negrxs. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ PRIETO DE PAULA, Ángel L., Carmen Conde, la primera mujer El País, 11 d'agost 2007
- ↑ «Bertha Alden “Birdie” Parker Cody» (en anlès). findagrave.com. [Consulta: 27 març 2024].
- ↑ «Fuyola Miret, Encarnación (1907-1982)» (en castellà). Pares. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 15 maig 2022].
- ↑ «Vera Markovna Broido Cohn (1907-2004) - Find A...» (en anglès). [Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ «Calames». [Consulta: 30 març 2021].
- ↑ de la Nuez Sánchez-Cascado, Paloma. «Josefina de la Torre Millares». Real Academia de la Historia. [Consulta: 28 maig 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1957» (en anglès americà). [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ Angelo Salizzoni
- ↑ «Profile - The Hon. Maurice Bourget, P.C., M.E.I.C., M.P., Senator» (en anglès). Parliament of Canada. [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ The Oxford handbook of Chinese cinemas. First issued as an Oxford University Press paperback, 2019, 2019. ISBN 978-0-19-005071-9.
- ↑ «Elena Romero Barbosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Astrid Lindgren | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ Jiminez, Jill Berk. Dictionary of Artists' Models (en anglès). Routledge, 2013-10-15, pàg. 336. ISBN 978-1-135-95914-2.
- ↑ «Falcón, Irene» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias, 21-09-2023. [Consulta: 4 juliol 2024].
- ↑ Domenach, Jean-Luc.. La Chine. 2, De 1971 à nos jours. París: Imprimerie nationale, 1995. ISBN 2-02-021826-7.
- ↑ «Jacques Pâris de Bollardière» (en francès). Musée de l'Ordre de la Libération. [Consulta: 27 octubre 2021].
- ↑ «Maria del Pilar Maspons i Labrós». Gran Enciclopedia Catalana. [Consulta: maig 2020].
- ↑ Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.Registre de Defuncions. Any 1907. Registre 12885. Jutjat Sant Gervasi
- ↑ McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (en anglès). McFarland, 2016-08-09, pàg. 50. ISBN 978-0-7864-9513-9.
- ↑ «ROBB Muriel Evelyn (1878 – 1907)» (en anglès). Friends of Jesmond Old Cemetery. [Consulta: 11 març 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charles Marie Georges dit Joris-Karl Huysmans» (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Marlowe, Gertrude Woodruff. «Keckley, Elizabeth Hobbs (1820?–26 May 1907), White House dressmaker during the Lincoln administration and author» (en anglès). American National Biography. Oxford University Press, 01-02-2000. [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ «Elizabeth Cabot Agassiz». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 juny 2017].
- ↑ «Elisabet Ney» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Edvard Grieg | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «FERRARI, Carlotta» (en italià). Dizionario Biografico Trecanni. [Consulta: 27 novembre 2020].