Francesco Gerbaldi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 juliol 1858  La Spezia (Regne de Sardenya) |
| Mort | 29 juny 1934 (75 anys) Pavia (Regne d'Itàlia) |
| Formació | Universitat de Torí (–1879) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, geometria i geometria analítica |
| Ocupació | matemàtic, professor universitari, surveying engineer (en)  |
| Ocupador | Universitat de Pavia (1908–1931) Universitat de Palerm (1890–1908) |
| Membre de | |
| Alumnes | Giuseppe Bagnera, Michele Cipolla i Fortunato Bucca |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Michele de Franchis |
Francesco Gerbaldi (La Spezia, 29 de juliol de 1858 - Pavia, 29 de juny de 1934) va ser un matemàtic italià conegut per haver demostrat el teorema de Gerbaldi.
Vida i obra
Gerbaldi va estudiar a la universitat de Torí en la qual es va graduar el 1879. Els dos cursos següents va ser l'assistent del catedràtic Enrico D'Ovidio.[1]
El 1890 va ser nomenat catedràtic de la universitat de Palerm en la qual va romandre fins al 1908[2] en que es va traslladar a la universitat de Pavia en la qual es va retirar el 1931.
Gerbaldi, que també havia fet ampliacions d'estudis a Roma i Alemanya, va presentar a Palerm les més modernes matemàtiques, generant una promoció de notables acadèmics,[3] sobre tot, en àlgebra i teoria de grups.[4] Conjuntament amb Giovanni Guccia, va consolidar el Circolo Matematico di Palermo com una institució de prestigi.[5]
Gerbaldi és recordat per haver demostrat el 1883 el conegut com teorema de Gerbaldi, que estableix que existeixen exactament sis formes quadràtiques ternàries linealment independents no degenerades i apolars per parells.[6]
Referències
- ↑ Kennedy, 1980, p. 177.
- ↑ Martini, 2004, p. 302.
- ↑ Zappa, 1996, p. 287.
- ↑ Martini, 2004, p. 306.
- ↑ Enea, 2013, p. 22-32.
- ↑ Gizatullin, 2001, p. 401.
Bibliografia
- Enea, Maria Rosaria. Francesco Gerbaldi e i matematici dell'Università di Palermo (en italià). Centro Pristem - Università Bocconi, 2013. ISBN 9788896181171.
- Gizatullin, Marat «Bialgebra and geometry of plane quartics» (en anglès). Asian Journal of Mathematics, Vol. 5, Num. 3, 2001, p. 387-432. DOI: 10.4310/AJM.2001.v5.n3.a1. ISSN: 1093-6106.
- Kennedy, Hubert. Peano: Life and Works of Giuseppe Peano (en anglès). Kluwer Academic Publishers, 1980. ISBN 978-90-277-1069-0.
- Martini, Laura «Algebraic research schools in Italy at the turn of the twentieth century: the cases of Rome, Palermo, and Pisa» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 31, Num. 3, 2004, p. 296-309. DOI: 10.1016/j.hm.2003.09.004. ISSN: 0315-0860.
- Zappa, G. «The Development of Research in Algebra in Italy from 1850 to 1940». A: Aldo Ursini, Paolo Aglianò (eds.). Logic and Algebra (en anglès). Marcel Dekker, 1996, p. 283-292. ISBN 0-8247-9606-3.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Francesco Gerbaldi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Brigaglia, Aldo. «Gerbaldi, Francesco» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2000. [Consulta: 19 juliol 2018].
- Macho, M. «El teorema de Gerbaldi» (en castellà). Euskal Herriko Unibertsitatea, 2013. [Consulta: 15 maig 2026].
- «Francesco Gerbaldi» (en italià). Università Luigi Bocconi - B4MATH. [Consulta: 15 maig 2026].