Giuseppe Bagnera
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 14 novembre 1865  Bagheria (Regne d'Itàlia) | ||
| Mort | 12 maig 1927 (61 anys) Roma (Regne d'Itàlia) | ||
| Formació | Universitat de Palerm - matemàtiques (–1895) Universitat de Palerm - enginyeria civil (–1890) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza (1921–1927) Universitat de Palerm (1909–1921) Universitat de Messina (1901–1909) | ||
| Membre de | |||
| Professors | Francesco Gerbaldi i Giovanni Guccia | ||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Pia Nalli | ||
| Família | |||
| Pares | Giuseppe Bagnera i Dorotea Lucchese | ||
| Premis | |||
| |||
Giuseppe Bagnera (Bagheria, 14 de novembre de 1865 - Roma, 12 de maig de 1927) va ser un matemàtic italià.
Vida i obra
Bagnera va quedar orfe de menut, però malgrat els problemes econòmics familiars,[1] es va graduar en enginyeria a la universitat de Palerm el 1890. Cinc anys més tard va obtenir el grau en matemàtiques a la mateixa universitat, en la qual va ser deixeble de Francesco Gerbaldi[2] i de Giovanni Guccia.[3]
El 1897 va ser nomenat professor de matemàtiques de l'institut de secundària Maria Adelaide de Palerm.[1] El 1899 va obtenir l'habilitació docent universitària i el 1901 va ser nomenat professor de la universitat de Messina. El 1909, coincidint amb el terrible terratrèmol que va assolar Messina i la seva pròpia casa el desembre de 1908,[4] va passar a la universitat de Palerm i, finalment, el 1921 va ser nomenat professor de la Universitat de Roma La Sapienza, ciutat en què va morir sobtadament sis anys després.[2]
Bagnera va ser un dels algebristes italians més notables del seu temps, fent importants contribucions a la teoria dels grups finits.[5] Bagnera és recordat per les varietats de Bagnera-De Franchis, que són superfícies hiperel·líptiques no abelianes.[6] Durant els anys 1906 a 1909, Bagnera i Michele de Franchis van treballar conjuntament per establir la classificació completa de les superfícies hiperel·líptiques, treball pel que van rebre el Premi Bordin i superant així el treball de Federigo Enriques i Francesco Severi que també havia rebut el mateix premi tres anys abans.[7]
Referències
- 1 2 Virgopia, 1963, p. Dizionario.
- 1 2 Martini, 2004, p. 302.
- ↑ Bongiorno i Curbera, 2018, p. 223.
- ↑ Brigaglia, 2016, p. 114.
- ↑ Martini, 2004, p. 306.
- ↑ Catanese, 2019, p. 2.
- ↑ Brigaglia, 2016, p. 112-115.
Bibliografia
- Bongiorno, Benedetto; Curbera, Guillermo P. Giovanni Battista Guccia: Pioneer of International Cooperation in Mathematics (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-319-78666-7.
- Brigaglia, Aldo. «Picard and the Italian Mathematicians: The History of Three Prix Bordin». A: Frédéric Brechenmacher, Guillaume Jouve, Laurent Mazliak, Rossana Tazzioli (eds.). Images of Italian Mathematics in France: The Latin Sisters, from Risorgimento to Fascism (en anglès). Springer, 2016, p. 93-126. ISBN 978-3-319-40080-8.
- Catanese, Fabrizio «Cyclic Symmetry on Complex Tori and Bagnera-De Franchis Manifolds» (en anglès). arXiv, 2019, p. 1-23. DOI: 10.48550/arXiv.1902.01507. ISSN: 2331-8422.
- Martini, Laura «Algebraic research schools in Italy at the turn of the twentieth century: the cases of Rome, Palermo, and Pisa» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 31, Num. 3, 2004, p. 296-309. DOI: 10.1016/j.hm.2003.09.004. ISSN: 0315-0860.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giuseppe Bagnera» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Virgopia, Nicola. «BAGNERA, Giuseppe» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1963. [Consulta: 10 març 2019].