Franckeïta
![]() Franckeïta de la mina San José, Oruro, Bolívia | |
| Fórmula química | Fe²⁺(Pb,Sn²⁺)₆Sn⁴⁺₂Sb₂S₁₄ |
| Localitat tipus | Chocaya-Animas mines (en) |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.HF.25b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.HF.25b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.13 – Anhang |
| Dana | 03.01.04.02 |
| Heys | 6.1.18 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic - pinacoidal |
| Hàbit cristal·lí | normalment esfèrica, agregats de plaques primes en roseta; comunament massiva, radiada o foliada |
| Estructura cristal·lina | a = 46.9Å, b = 5.82Å, c = 17.3Å, α = 90°, β = 94.66°, γ = 90° |
| Color | gris fosc, a vegades amb irisacions |
| Macles | complexes |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | gris fosca |
| Diafanitat | opaca |
| Gravetat específica | 5,88 a 5,92 |
| Densitat | 5,5 a 5,9 |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Zn, Ag, Ge, In |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Fke |
| Referències | [1] |
La franckeïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany i dona nom al grup de la franckeïta. Rep el seu nom dels enginyers de mines Carl i Ernest Francke. Va ser descoberta l'any 1893 a la mina Chocaya, Departament de Potosí, Bolívia. Pertany i dona nom al grup de la franckeïta.[2]
Característiques
La franckeïta és una sulfosal de plom, estany i antimoni. Cristal·litza en el sistema triclínic, i el seu hàbit és normalment esfèric, amb rosetes formades d'agregats de plaques primes. Comunament també se'n troba de forma massiva, radiada o foliada. La seva duresa és de 2,5 a 3 a l'escala de Mohs, i la seva lluentor és metàl·lica. La seva fórmula és Fe²⁺(Pb,Sn²⁺)₆Sn⁴⁺₂Sb₂S₁₄, i pot presentar impureses de zinc, plata, germani o indi.
Segons la classificació de Nickel-Strunz la franckeïta pertany a «02.HF: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb SnS i unitats d'estructura de l'arquetip PbS» juntament amb altres minerals com: vrbaïta, cilindrita, levyclaudita, coiraïta, abramovita o lengenbachita.
Formació
Es troba en els dipòsits hidrotermals de plata-estany a Bolívia i en dipòsits de contacte metamorfòsic de pedra calcària a la pedrera Kalkar a Califòrnia. Se'n troba juntament amb cilindrita, teal·lita, plagionita, zinkenita, cassiterita, wurtzita, pirrotina, marcassita, arsenopirita, galena, pirita, blenda, siderita i estannita.
Grup de la franckeïta
El grup de la franckeïta és un grup de minerals que inclou tres sulfosals: la coiraïta, la franckeïta, i la ramosita.[3]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Coiraïta | (Pb,Sn)₁₂.₅Sn₅FeAs₃S₂₈ |
| Franckeïta | Fe²⁺(Pb,Sn²⁺)₆Sn⁴⁺₂Sb₂S₁₄ |
| Ramosita | Pb₂₅.₇Sn₈.₃Mn₃.₄Sb₆.₄S₅₆.₂ |
Varietats

Es coneixen dues varietats de franckeïta: la potosiïta, una varietat de franckeïta pobre en Sn(II), i la incaïta, una varietat rica.
- La incaïta és una varietat rica en estany (II), amb fórmula química (Pb,Ag)₄Sn₄FeSb₂S15. A diferència de la franckeïta, cristal·litza en el sistema monoclínic, i la seva duresa és 2 a l'escala de Mohs. Rep el seu nom en honor dels habitants de l'imperi Inca. Va ser descrita per primera vegada a la mina Santa Cruz, Departament d'Oruro, Bolívia, tot i que se n'ha trobat també a l'Argentina, República Popular de la Xina i Japó.[4]
- La potosiïta és una altra varietat, però pobre en estany. En un principi es creia que eren dues espècies diferents, però des del 1997 l'IMA la classifica com una varietat de la franckeïta. Va ser descrita per primera vegada als dipòsits d'Andacaba, Província de Linares, Bolívia. Rep el seu nom del departament de Potosí. També se n'ha trobat a l'Argentina, Japó i el Canadà.[5]
Referències
- ↑ «Franckeite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].
- ↑ «Franckeite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].
- ↑ «Franckeite Group». Mindat. [Consulta: 18 octubre 2025].
- ↑ «Incaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].
- ↑ «Potosíite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 juliol 2014].
