Franz Aepinus

Plantilla:Infotaula personaFranz Aepinus
Imatge
El Tentamen d'Aepinus, edició de 1759. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1724 Modifica el valor a Wikidata
Rostock (Sacre Imperi Romanogermànic) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 agost 1802 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Tartu (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Raadi 58° 23′ 39″ N, 26° 43′ 35″ E / 58.394229°N,26.72628°E / 58.394229; 26.72628 Modifica el valor a Wikidata
Director Observatori de Berlín
1755 – 1756
← Johann Kies – Johann Jakob Huber → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Rostock (–1747)
Universitat de Jena - medicina (1744–1747)
Universitat de Rostock - matemàtiques (1740–1744) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaDe curvis in quibus corpora gravitate naturali agitata Modifica el valor a Wikidata (1747 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballAstronomia, física, matemàtiques i filosofia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Rostock
Sant Petersburg
Berlín
Tartu Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, astrònom, filòsof, Privatdozent, inventor, matemàtic, acadèmic, professor universitari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia del Cos de Cadets Navals (1760–1798)
Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (1757–1798)
Observatori de Berlín (1755–1756)
Universitat de Rostock (1747–1755) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesJohan Carl Wilcke i Pau de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Família
PareFranz Albert Aepinus Modifica el valor a Wikidata
ParentsJohannes Aepinus, besavi Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 194783216Modifica el valor a Wikidata

Franz Aepinus (alemany: Franz Ulrich Maria Theodor Aepinus (Äpinus, Hoch)) (Rostock, 13 de desembre de 1724 - Tartu, 10 d'agost de 1802) fou un matemàtic i físic alemany del segle xviii, conegut per les seves teories sobre l'electricitat.

Vida

Aepinus procedia d'una llarga família d'erudits de Rostock: el seu besavi, professor de teologia, es va canviar el cognom (Hoeck o Hoch) pel grec Aepinos; el seu pare també professor de teologia i el seu germà gran d'oratòria, tots a la universitat de la ciutat. El 1740 ingressà a la universitat de Rostock per estudiar matemàtiques i el 1744 es va traslladar a la universitat de Jena per estudiar medicina. La seva tesi va ser llegida, però, a Rostock el 1747.[1]

A partir de 1747 va ser professor de matemàtiques a la universitat de la seva ciutat natal. El 1755 va ser nomenat director de l'observatori astronòmic de l'Acadèmia de Ciències de Berlín gràcies a alguns treballs astronòmics que va publicar a la revista de la universitat.[2] A l'acadèmia, va coincidir amb el físic suec Johan Carl Wilcke, un estudiant del seu germà gran a Rostock, amb qui va començar a estudiar el fenomen elèctric.[3]

Aepinus va estar poc temps a Berlín, ja que el 1757 va prendre possessió d'un càrrec de matemàtic a l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg, càrrec en el qual va romandre fins que es va retirar el 1798. De totes maneres, les seves múltiples obligacions (instructor a l'acadèmia de cadets, diplomàtic, conseller privat, tutor del príncep, etc.) van reduir al mínim la seva carrera científica.[4]

Tomba d'Aepinus al cementiri de Raadi de Tartu.

El 1798 es va retirar i se'n va anar a viure a Dorpat (actualment Tartu, Estònia) on va morir i va ser enterrat el 1802.

Obra

Aepinus és conegut, sobretot, per haver estat dels primers a elaborar una teoria matemàtica de l'electricitat. Els seus experiments amb la turmalina[5] conjuntament amb Wilcke a Berlín[6] el van portar a publicar el 1759, ja a Sant Petersburg, el Tentamen theoriae electricitatis et magnetismi, una versió plenament consistent de les teories de Franklin sobre l'electricitat, però eliminant-ne les atmosferes elèctriques que Franklin postulava[7] i assimilant els fenòmens magnètic i elèctric. Aquest llibre va tenir molta influència en la recerca sobre l'electricitat durant els següents anys.[8]

Aepinus va publicar altres obres i article sobre electricitat i magnetisme entre els que es poden destacar:

  • 1756: Mémoire concernant quelques nouvelles expériences électriques remarcables
  • 1762: Recueil des différents mémoires sur la tourmaline

Altres escrits seus matemàtics o astronòmics han estat objecte d'estudi, sobretot pel seu rigor acadèmic, com la seva demostració del teorema del binomi de Newton[9] o les observacions i estudis del trànsit de Venus de 1761 que li van costar l'enemistat de Mikhaïl Lomonóssov.[10]

Referències

  1. ↑ Home, 1976, p. 22, diu que va ser sobre medicina (febres intermitents), però Heilbron al Dictionary of Scientific Biography, diu que va ser de física (trajectòries dels cossos que cauen)..
  2. ↑ Home, 1976, p. 22.
  3. ↑ Heilbron, 1979, p. 385-386.
  4. ↑ Heilbron, 1979, p. 390.
  5. ↑ Dutrow i Henry, 2011, p. 301-302.
  6. ↑ Home, 1976, p. 23.
  7. ↑ Home, 2003, p. 370.
  8. ↑ Home, 1976, p. 25.
  9. ↑ Dhombres i Pensivy, 1988, p. 11.
  10. ↑ Wulf, 2013, p. 46 i ss.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Franz Aepinus» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Heilbron, John L. «Aepinus, Franz Ulrich Theodosicus» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 març 2015].
  • Kojevnikov, Alexei. «Franz Maria Ulrich Theodor Hoch Aepinus» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 març 2015].