Frigil becgroc

Infotaula d'ésser viuFrigil becgroc
Rhopospina alaudina Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata  ♂
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThraupidae
GènereRhopospina
EspècieRhopospina alaudina Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Phrygilus alaudinus
  • Corydospiza alaudina
  • Porphyrospiza alaudina
ProtònimFringilla alaudina Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Modifica el valor a Wikidata
Dibuix del frigil becgroc femella.

El frigil becgroc[1] (Rhopospina alaudina) és un ocell de la família dels tràupid (Thraupidae). Pertany al gènere Rhopospina i abans situada a Porphyrospiza i més anteriorment a Phrygilus. És nadiu de l'oest d'Amèrica del Sud.[2]

Descripció

El frigil becgroc és un ocell petit i força esvelt (en realitat una tàngara) amb potes de color groc rosat brillant. La banda blanca a la base de la cua es veu millor en vol, quan la cua està estesa. El mascle reproductor té el bec groc brillant i la cara negrosos. El mascle no reproductor és més apagat, amb un anell ocular pàl·lid i el bec rosat. La femella es reconeix millor per l'anell ocular pàl·lid i les fines ratlles fosques a sobre i a sota, així com per la banda blanca de la cua, que pot ser difícil de veure.[3]

Distribució i hàbitat

El frigil becgroc es distribueix al llarg de la serralada dels Andes des del nord de l'Equador (Carchi), pel Perú, Bolívia, fins al nord-oest de l'Argentina i centre de Xile (d'Atacama fins a Valdivia), també localment en regions costaneres del sud-oest de l'Equador i nord-oest del Perú i Xile, i a les serres de Córdoba a l'Argentina.[4][5]

Aquesta espècie pot ser poc comuna o localment força comuna, en els hàbitats naturals que li són propis: les zones de matoll dels altiplans àrids, desèrtics, amb vegetació dispersa i els vessants de les muntanyes, principalment entre 1500 i 3500 m d'altitud.[4]

Taxonomia i sistemàtica

El frigil becgroc va ser descrit per primera vegada pel naturalista alemany Friedrich Heinrich von Kittlitz l'any 1833 sota el nom científic Fringilla alaudina; la localitat tipus és «Valparaíso, Xile».[6]

Tradicionalment, aquesta espècie i el frigil carboner (R. carbonària) s'incloïen en el gènere Phrygilus, que ja s'intuïa ser altament polifilètic;[7][8] d'acord amb els estudis genètics i les característiques externes, segons el treball de Campagna et al. 2011, podien distingir-se quatre grups ben diferenciats.[9] Un d'aquests grups era format per les llavors Phrygilus fruticeti, P. carbonarius, i la present, que es va demostrar ser parents propers de Porphyrospiza caerulescens, de la qual els dos últims s'havien escindit al voltant de 4 Ma i ben distants de la resta de les espècies aleshores en aquell gènere. En la proposta NÚM. 507 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC), posteriorment rebutjada, es va proposar transferir les tres espècies a un gènere ressuscitat Rhopospina.[10]

Més recentment, publicacions de filogènies completes de grans conjunts d'espècies de la família Thraupidae basades en mostrejos genètics, Burns et al. (2014)[11] i Barker et al. (2015),[12] van subministrar les bases per a la recomanació feta per Burns et al. (2016),[13] que consistia en ressuscitar Rhopospina exclusivament per a P. fruticeti i Corydospiza (Sundevall, 1872) per a P. alaudinus i P. carbonarius. Aquesta va ser la posició adoptada pel Manual dels ocells del món (HBW) i Birdlife International (BLI).[14] Tanmateix, a la Proposta NÚM. 730 part 02 al (SACC) es va preferir l'alternativa de transferir les dues espècies al gènere Porphyrospiza,[15] el que va ser seguit pel Congrés Ornitològic Internacional (IOC)[16] v.2019.[2] Tanmateix, poc temps després es va agrupar Porphyrospiza (Sclater & Salvin, 1873) i Rhopospina (Cabanis, 1851) i va prevaldre aquest últim ja que va ser descrit en primer lloc.[16]

Les dades presentades pels amplis estudis filogenètics recents van comprovar que la present espècie és germana de Porphyrospiza carbonària i el parell format per ambdues és germà de Porphyrospiza caerulescens i que aquest clade és parent proper de Rhopospina fruticeti.[11]

Subespècies

Segons les classificacions del Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025)[16] i Clements Checklist/eBird[2] es reconeixen sis subespècies:

  • R. a. bipartita (Zimmer, 1924) – Andes de l'oest de l'Equador i el Perú (cap al sud fins a Arequipa).
  • R. a. humboldti (Koepcke, 1963) – litoral del sud de l'Equador i nord del Perú (al sud fins a Piura).
  • R. a. bracki (O'Neill & Parker, 1997) – centre del Perú (valls àrides interandines de la part alta del riu Huallaga).
  • R. a. excelsa (Berlepsch, 1907) – Andes del sud del Perú (Puno) i Bolívia.
  • R. a. alaudina (Kittlitz, 1833) – Andes de Xile (d'Atacama a Valdivia).
  • R. a. venturii (Hartert, 1909) – Andes de l'Argentina (des de Jujuy i Salta fins a Tucumán i oest de Còrdoba).

Etimologia

El nom genèric Rhopospina es compon de les paraules del grec antic «rhōps» que significa “arbust”, i «spinus», ocell no identificat esmentat per Aristòfanes i altres escriptors grecs antics; i el nom de l'espècie «alaudina» prové del llatí «alaudinus» i significa “que s'assembla amb una Alauda”.[17]

Referències

  1. ↑ «Frigil becgroc». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/10/2022(català)
  2. 1 2 3 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 29 desembre 2025].
  3. ↑ «frigil becgroc». eBird. [Consulta: 29 desembre 2025].
  4. 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 650, làmines 111(13) i 112(1). ISBN 978-0-292-71748-0.
  5. ↑ «Corydospiza alaudina: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 09-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22723110a132021685.en.
  6. ↑ «Rhopospina alaudina (frigil becgroc)». Avibase. [Consulta: 29 desembre 2025].
  7. ↑ Klicka, John; Burns, Kevin; Spellman, Garth M. «Defining a monophyletic Cardinalini: A molecular perspective» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 45, 3, 12-2007, p. 1014–1032. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.07.006.
  8. ↑ Klicka, John; Keith Barker, F.; Burns, Kevin J.; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «A comprehensive multilocus assessment of sparrow (Aves: Passerellidae) relationships» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 77, 8-2014, p. 177–182. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.04.025.
  9. ↑ Campagna, Leonardo; Geale, Kathryn; Handford, Paul; Lijtmaer, Darío A.; Tubaro, Pablo L. «A molecular phylogeny of the Sierra-Finches (Phrygilus, Passeriformes): Extreme polyphyly in a group of Andean specialists» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 61, 2, 11-2011, p. 521–533. DOI: 10.1016/j.ympev.2011.07.011.
  10. ↑ «Proposal #507: Revise Phrygilus classification». South American Classification Committee. [Consulta: 29 desembre 2025].
  11. 1 2 Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
  12. ↑ Barker, F. Keith; Burns, Kevin J.; Klicka, John; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «New insights into New World biogeography: An integrated view from the phylogeny of blackbirds, cardinals, sparrows, tanagers, warblers, and allies» (en anglès). The Auk, 132, 2, 4-2015, p. 333–348. DOI: 10.1642/AUK-14-110.1. ISSN: 0004-8038.
  13. ↑ Burns, Kevin J.; Unitt, Philip; Mason, Nicholas A. «A genus-level classification of the family Thraupidae (Class Aves: Order Passeriformes)». Zootaxa, 4088, 3, 09-03-2016. DOI: 10.11646/zootaxa.4088.3.2.
  14. ↑ Hoyo, Josep del; Collar, Nigel James. HBW and BirdLife International illustrated checklist of the birds of the world. Barcelona: Lynx edicions, 2016. ISBN 978-84-96553-98-9.
  15. ↑ «Proposal #730: Revise generic limits in the Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 29 desembre 2025].
  16. 1 2 3 Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 29 desembre 2025].
  17. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 335, 37. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 29 desembre 2025].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.