Phrygilus

Infotaula d'ésser viuPhrygilus Modifica el valor a Wikidata

Frigil capgrís Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaEmberizidae
GènerePhrygilus Modifica el valor a Wikidata
Cabanis, 1844 Phrygilus Modifica el valor a Wikidata

Phrygilus és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels tràupids (Thraupidae).[1][2] Inclou espècies originàries d'Amèrica del Sud.[3] Els membres són coneguts amb el nom popular de frigil.[4]

Fins a l'any 2016, aquest gènere va agrupar set espècies més quan es van transferir a altres gèneres al comprovar-se que era polifilètic.[5]

Descripció

Els espècies de Chrysothlypis són ocells de mida mitjana, que mesuren entre 14,5 i 16,5 cm de llarg. Els mascles segueixen un patró més marcat, amb les caputxes grises o negres, l'esquena color ocre o oliva i les parts inferiors grogues, mentre que les femelles són més apagades, amb les caputxes més pàl·lides.[6]

Distribució i hàbitat

Es distribueixen per la serralada dels Andes i adjacències, des del nord del Perú fins a Terra del Foc a Xile i Argentina.[3]

Es troben principalment a les praderies i terrenys arbustius i la majoria s'alimenten a terra.[6]

Taxonomia

Tradicionalment Chrysothlypis estava situat en la família Emberizidae, i es va transferir a Thraupidae en base de diversos estudis genètics, citant Burns et al. (2002, 2003);[7][8] Klicka et al. (2007)[9] i Campagna et al. (2011).[10][11] La proposta Núm. 512 al Comitè de Classificació Sud-americà (SACC) de novembre de 2011, va aprovar la transferència de diversos gèneres (entre els quals Phrygilus) d'Emberizidae a Thraupidae.[12]

Història taxonòmica i relacions filogenètiques

En els estudis genètics i morfològics de Campagna et al. (2011), ja es podrien distingir quatre grups ben diferenciats en el llavors ampli gènere Phrygilus:[10]

  • Grup 1: cap negre com una caputxa i plomatge del mascle molt acolorit (P. atriceps, P. punensis, P. gayi, P. patagonicus), dimorfisme sexual clar. Relacionat amb Sicalis.
  • Grup 2: parts superiors grises i parts inferiors blanques, ambdós sexes semblants (P. dorsalis, P. erythronotus). Podria formar un clade amb el grup anterior i l'espècie Sicalis olivascens.
  • Grup 3: plomatge del mascle gris o marró fosc; la femella barrada (P. unicolor, P. plebejus). Relacionat amb el gènere Haplospiza, no és monofilètic amb els altres tres grups i, en canvi, mostra la més gran divergència genètica amb ells, sent P. unicolor el cas més extrem.[10]
  • Grup 4: bec groc, parts inferiors de color gris a negre (P. alaudinus, P. carbonarius, P. fruticeti). Relacionat amb l'espècie Porphyrospiza caerulescens, no sembla ser monofilètic amb els altres tres grups.

Com que aquest gènere sembla ser polifilètic i podria contenir tres llinatges diferents, en el futur potser caldria dividir-lo en gèneres separats.[10][9]

A la proposta Núm. 507 al SACC,[13] posteriorment rebutjada, es va proposar:

  • Grup 1: Les quatre espècies romandrien en el gènere actual.
  • Grup 2: Les dues espècies s'integrarien en el gènere Idiopsar, que ja no seria monotípic.
  • Grup 3: Les dues espècies formarien un gènere ressuscitat Geospizopsis.
  • Grup 4: Les tres espècies formarien un gènere ressuscitat Rhopospina.

Més recentment, publicacions de filogènies completes de grans conjunts d'espècies de la família Thraupidae basades en mostres genètiques, Burns et al. (2014)[14] i Barker et al. (2015),[15] van proporcionar la base per a la recomanació de Burns et al. (2016):[16]

  • Recuperar Rhopospina per a P. fruticeti;
  • Recuperar Corydospiza per P. alaudinus i P. carbonarius;
  • Reconèixer un nou gènere Ephippiospingus per a P. dorsalis i P. erythronotus;
  • Recuperar Geospizopsis per a P. plebejus i P. unicolor.

Finalment, a la proposta Núm. 730, parts 01, 02, 16 i 17 al SACC, es van aprovar les següents transferències,[5] que va ser seguida pel COI[17] i Clements Checklist/eBird:[3]

Les dades presentades pels estudis filogenètics extensos recents de Burns et al. (2014) i Barker et al. (2015) van confirmar que Phrygilus, tal com es defineix actualment, és un parent proper d'un clade format per Nesospiza, Rowettia i Melanodera i que el clade format per tots ells està relacionat amb Sicalis, en una gran subfamília Diglossinae.[14][15]

Etimologia

El nom genèric Phrygilus prové del grec antic «phrugilos» que es refereix a un ocell no identificat, esmentat per Aristòfanes, potser algun tipus de pinsà.[18]

Espècies

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per quatre espècies:[17]

Referències

  1. ↑ «Phrygilus (Phrygilus sp.) - Avibase». [Consulta: 19 febrer 2025].
  2. ↑ «Phrygilus Cabanis, 1844» (en anglès). [Consulta: 19 febrer 2025].
  3. 1 2 3 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 9 febrer 2026].
  4. ↑ «Phrygilus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 9 febrer 2026].(català)
  5. 1 2 «Proposal #730: Revise generic limits in the Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 9 febrer 2026].
  6. 1 2 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 651, làmines 112(4–6). ISBN 978-0-292-71748-0.
  7. ↑ Burns, Kevin J.; Hackett, Shannon J.; Klein, Nedra K. «PHYLOGENETIC RELATIONSHIPS AND MORPHOLOGICAL DIVERSITY IN DARWIN'S FINCHES AND THEIR RELATIVES» (en anglès). Evolution, 56, 6, 6-2002, p. 1240–1252. DOI: 10.1111/j.0014-3820.2002.tb01435.x. ISSN: 0014-3820.
  8. ↑ J. Burns, Kevin; J. Hackett, Shannon; K. Klein, Nedra «Phylogenetic relationships of Neotropical honeycreepers and the evolution of feeding morphology» (en anglès). Journal of Avian Biology, 34, 4, 12-2003, p. 360–370. DOI: 10.1111/j.0908-8857.2003.03171.x. ISSN: 0908-8857.
  9. 1 2 Klicka, John; Burns, Kevin; Spellman, Garth M. «Defining a monophyletic Cardinalini: A molecular perspective» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 45, 3, 12-2007, p. 1014–1032. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.07.006.
  10. 1 2 3 4 Campagna, Leonardo; Geale, Kathryn; Handford, Paul; Lijtmaer, Darío A.; Tubaro, Pablo L. «A molecular phylogeny of the Sierra-Finches (Phrygilus, Passeriformes): Extreme polyphyly in a group of Andean specialists» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 61, 2, 11-2011, p. 521–533. DOI: 10.1016/j.ympev.2011.07.011.
  11. ↑ «Part 11. Oscine Passeriformes, C (Icteridae to end)». A Classification of the Bird Species of South America - South American Classification Committee - American Ornithologists' Union. [Consulta: 9 febrer 2026].
  12. ↑ «Proposal #512: Transfer genera from Emberizidae to Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 9 febrer 2026].
  13. ↑ «Proposal #507: Revise Phrygilus classification». South American Classification Committee. [Consulta: 9 febrer 2026].
  14. 1 2 Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
  15. 1 2 Barker, F. Keith; Burns, Kevin J.; Klicka, John; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «New insights into New World biogeography: An integrated view from the phylogeny of blackbirds, cardinals, sparrows, tanagers, warblers, and allies» (en anglès). The Auk, 132, 2, 4-2015, p. 333–348. DOI: 10.1642/AUK-14-110.1. ISSN: 0004-8038.
  16. ↑ Burns, Kevin J.; Unitt, Philip; Mason, Nicholas A. «A genus-level classification of the family Thraupidae (Class Aves: Order Passeriformes)». Zootaxa, 4088, 3, 09-03-2016. DOI: 10.11646/zootaxa.4088.3.2.
  17. 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 9 febrer 2026].
  18. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 305. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 9 febrer 2026].
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.