Frigil blau
Rhopospina caerulescens  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | gairebé amenaçada |
| Dades | |
| Pes | 13 g (pes adult) |
| Cries | 2 |
| Incubació de l'ou | 14 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thraupidae |
| Gènere | Rhopospina |
| Espècie | Rhopospina caerulescens (Wied-Neuw., 1830) Rhopospina caerulescens |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Porphyrospiza caerulescens
|
| Protònim | Tanagra caerulescens |
| Distribució | |
 | |
El frigil blau[1] (Rhopospina caerulescens) és un ocell de la família dels tràupids (Thraupidae). Pertany al gènere Rhopospina i abans situada a Porphyrospiza i més anteriorment a Phrygilus. Es troba a l'extrem oriental de Bolívia i al Brasil.[2]
Descripció
El frigil blau mesura 12,5 cm de longitud. El bec és delicat i les cames color vermellós apagat. El mascle adult en època reproductiva exhibeix un plomatge color blau cobalt intens i bec groc viu; quan muda, és tacat de marró, de vegades gairebé sense blau. La femella té plomatge marró canyella per dalt i bru amb franges fosques per baix, el bec és groc amb el culmen negre.[3][4] Els juvenils, amb coloració semblant a la femella, van adquirint el to blau a mesura que creixen.[5]
Distribució i hàbitat
El frigil blau es distribueix pel centre i est del Brasil des del sud de Mato Grosso, sud-est de Pará, centre de Maranhão i sud de Piauí, cap al sud fins a Goiás, , oest de Bahia, oest i centre de Mines Gerais i nord de Mato Grosso do Sul; i l'est i sud de Bolívia (est del Beni i sud-est de Santa Cruz, probablement també a Chuquisaca).[4]
Aquesta espècie és considerada poc comú i local als hàbitats naturals que li són propis: les zones amb abundància de gramínies, amb arbustos i arbres baixos dispersos, especialment en àrees rocoses, en altituds entre 500 i 1100 m.[6]
Ecologia
Comportament
A l'estació postreproductiva, ambdós sexes s'ajunten en petits estols, que s'alimenten despreocupadament a terra, però no s'ajunten a altres espècies.[4][3]
Alimentació
S'alimenta d'insectes que busca entre el terra pedregós o caça en vol.[5]
Reproducció
Durant la reproducció, el mascle canta des d'una perxa propera al niu per delimitar el territori. El niu té forma de tassa i és confeccionat amb gramínies seques a pocs centímetres del terra, al mig d'arbustos. Els ous són blancs amb pintes marrons i altres de negres. El mascle ajuda a l'alimentació de les cries, però no participa de la incubació. La coloració marró de la femella li permet un bon camuflatge mentre està covant, ja que s'assembla molt a la coloració de les pastures seques usades en la confecció del niu i que circumden l'àrea on va ser construït, diferentment del mascle, que amb el color intens pot atreure predadors. Té de mitjana 2 niuades per estació amb 3 ous cadascuna, la incubació dura catorze dies i les cries abandonen el niu nou dies després del naixement.[5][4]
Vocalització
El cant del mascle és un "suí-suíííu" o "suï-suí-síííu" fi emès des de dalt d'un arbust o roca. És semblant al del sit pardalenc de sabana (Ammodramus humeralis) com a resultat de la convergència evolutiva del cant, ambdós cantant propers els uns als altres en certes èpoques.[3]
Estat de conservació
El frigil blau ha estat qualificat de gairebé amenaçat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) pel fet que s'ha tornat rar i local en moltes àrees anteriorment ocupades i que probablement la població, que no ha estat quantificada, estigui declinant moderadament de pressa a causa de la conversió dels hàbitats de cerrado per a agricultura.[2]
Amenaces
Ha passat una extensa conversió dels hàbitats de cerrado per a agricultura mecanitzada, creació de bestiar i plantacions d'Eucalyptus. Al Brasil, cap a 1993, es considerava que dos terços del cerrado havia estat moderada o extensivament alterats, amb la destrucció més grossa havent ocorregut des de 1950.[2]
Accions de conservació
Ha estat registrat en àrees protegides del Brasil, com els parcs nacionals de Serra da Canastra, Chapada dos Veadeiros, Chapada dos Guimarães i a Brasília, entre altres.[5]
Sistemàtica
L'espècie R. caerulescens va ser descrita per primera vegada pel naturalista alemany Maximilian zu Wied-Neuwied l'any 1830 sota el nom científic Tanagra caerulescens; la localitat tipus és «interior de Badia, Brasil».[7]
Aquesta espècie ja va ser col·locada, en el passat, a la família Cardinalidae a causa de la semblança amb les espècies del gènere Passerina i fins i tot va ser inclosa en aquest gènere. Durant molt de temps també es va considerar que pertanyia a la família Emberizidae, fins que les dades morfològiques i robustos estudis genètics van demostrar pertànyer a la família Thraupidae.[8] Amb aquesta base va ser transferit a Thraupidae, juntament amb nombrosos altres gèneres, seguint l'aprovació de la Proposta NUM. 512 al Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) al novembre de 2011.[9]
Tradicionalment se'l va incloure en el gènere Porphyrospiza i que era monotípic, fins que més recentment, publicacions de filogènies completes de grans conjunts d'espècies de la família Thraupidae basades en mostrejos genètics,[10][11][12] demostraren que dues espècies abans incloses en Phrygilus, Phrygilus alaudinus i P. carbonarius, eren espècies germanes de la present. Les tres espècies comparteixen característiques de l'estructura, del format del bec, alguns aspectes de la coloració del plomatge (principalment de les femelles) i el cant.[4] En la Proposta NUM. 730 part 02 al SACC es va aprovar la transferència de les dues espècies al present gènere, que va passar a ser politípic.[13] Tanmateix, poc temps després es va agrupar Porphyrospiza (Sclater & Salvin, 1873) i Rhopospina (Cabanis, 1851) i va prevaldre aquest últim ja que va ser descrit en primer lloc.[14]
Les dades presentades pels amplis estudis filogenètics recents van comprovar que la present espècie és germana del parell format per Rhopospina alaudina i R. carbonarius i que aquest clade és parent proper de Rhopospina fruticeti.[11]
No es reconeixen subespècies, és a dir, és monotípica.[14]
El nom genèric Rhopospina es compon de les paraules del grec antic «rhōps» que significa “arbust”, i «spinus», ocell no identificat esmentat per Aristòfanes i altres escriptors grecs antics; i el nom de l'espècie «caerulescens» prové del llatí i significa “blavós”.[15]
Referències
- ↑ «Frigil blau». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/10/2022(català)
- 1 2 3 «Porphyrospiza caerulescens: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2018, 09-08-2018. DOI: 10.2305/iucn.uk.2018-2.rlts.t22723966a132171827.en..
- 1 2 3 Gwynne, John A. Aves do Brasil: pantanal e cerrado (en portuguès brasiler). Editora Horizonte, 2010-05-11, p. 294. ISBN 978-85-88031-29-6.
- 1 2 3 4 5 Jaramillo, Alvaro. Blue Finch (Rhopospina caerulescens) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2021-08-18. DOI 10.2173/bow.blufin1.01.1.
- 1 2 3 4 «campainha-azul (Porphyrospiza caerulescens)» (en portuguès brasiler). WikiAves - A Enciclopédia das Aves do Brasil, 27-08-2021. [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009, p. 632, làmina 107(10). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ «Rhopospina caerulescens (frigil blau)». Avibase. [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ Klicka, John; Burns, Kevin; Spellman, Garth M. «Defining a monophyletic Cardinalini: A molecular perspective» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 45, 3, 12-2007, p. 1014–1032. DOI: 10.1016/j.ympev.2007.07.006.
- ↑ «Proposal #512: Transfer genera from Emberizidae to Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 30 desembre 2025].
- ↑ Campagna, Leonardo; Geale, Kathryn; Handford, Paul; Lijtmaer, Darío A.; Tubaro, Pablo L. «A molecular phylogeny of the Sierra-Finches (Phrygilus, Passeriformes): Extreme polyphyly in a group of Andean specialists» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 61, 2, 11-2011, p. 521–533. DOI: 10.1016/j.ympev.2011.07.011.
- 1 2 Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
- ↑ Barker, F. Keith; Burns, Kevin J.; Klicka, John; Lanyon, Scott M.; Lovette, Irby J. «New insights into New World biogeography: An integrated view from the phylogeny of blackbirds, cardinals, sparrows, tanagers, warblers, and allies» (en anglès). The Auk, 132, 2, 4-2015, p. 333–348. DOI: 10.1642/AUK-14-110.1. ISSN: 0004-8038.
- ↑ «Proposal #730: Revise generic limits in the Thraupidae». South American Classification Committee. [Consulta: 30 desembre 2025].
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 335, 83. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 30 desembre 2025].