Frigil pitnegre
Rhopospina fruticeti  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Thraupidae |
| Gènere | Rhopospina |
| Espècie | Rhopospina fruticeti (Kittlitz, 1833) Rhopospina fruticeti |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Fringilla fruticeti |
| Distribució | |
 | |
El frigil pitnegre[1] (Rhopospina fruticeti) és un ocell de la família dels tràupid (Thraupidae) i única espècie del gènere Rhopospina (Cabanis, 1851) segons les taxonomies que segueixen BirdLife International (BLI).[2][3][4] Es troba en la part occidental l'Amèrica del Sud.
Descripció
El frigil pitnegre és un atractiu ocell voluminós. Tots els plomatges tenen franges alars blanques estretes però distintives, a diferència d'altres espècies similars. Presenta un marcat dimorfisme sexual: el mascle té el bec groc, un "escut" negre variable a la cara i el pit (alguns ocells són completament negres al cap i al pit) i ratlles negres a l'esquena. La femella és força diferent, amb un pegat a la galta de color marró càlid, bec rosat i ratlles fosques a la part inferior.[5]
Distribucio i hàbitat
El frigil pitnegre es troba a l'Argentina, Bolívia, Xile i el Perú. És una espècie divagant a les Illes Malvines i al Brasil.[5]
Habita matollars dels Andes i l'estepa patagònica, sovint al voltant de pobles i terrasses agrícoles. Localment comú, i de vegades en estols de centenars, i s'associa fàcilment amb altres ocells que mengen llavors.[5]
Taxonomia i etimologia
El frigil pitnegre va ser descrit i il·lustrat formalment el 1883 pel naturalista alemany Heinrich von Kittlitz amb el nom binomial Fringilla fruticeti.[6] Aquesta espècie estava anteriorment inclosa en el gènere Phrygilus.[7] Un estudi filogenètic molecular publicat el 2014 va trobar que Phrygilus era polifilètic,[8] i en la posterior reorganització, el frigil pitnegre va ser traslladat al gènere ressuscitat Rhopospina que havia estat introduït el 1851 per Jean Cabanis.[9][10]
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen tres subespècies:[10]
- R. f. peruviana (Zimmer, 1924) – el Perú i oest de Bolívia.
- R. f. coracina (Sclater, 1891) – sud-oest de Bolívia i nord-est de Xile.
- R. f. fruticeti (Kittlitz, 1833) – de nord a sud de Xile i oest de l'Argentina.
El nom del gènere combina el grec antic «rhōps» que significa “arbust” amb «spina» que significa “pinsà”. L'epítet específic prové del llatí «fruticetum» que significa “matoll”.[11]
Referències
- ↑ «Frigil pitnegre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/10/2022(català)
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «Mourning Sierra-finch Rhopospina fruticeti Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 28 desembre 2025].
- ↑ «ITIS - Report: Rhopospina» (en anglès americà). [Consulta: 28 desembre 2025].
- 1 2 3 «frigil pitnegre». eBird. [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ Kittlitz, F. H. v.. Kupfertafeln zur Naturgeschichte der Vögel (en alemany). Frankfurt am Main: Johann David Sauerländer, 1832, p. 18–19, làmina 23 fig. 1.
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.13. Cambridge: Harvard University Press, 1970, p. 105 [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ Burns, Kevin J.; Shultz, Allison J.; Title, Pascal O.; Mason, Nicholas A.; Barker, F. Keith «Phylogenetics and diversification of tanagers (Passeriformes: Thraupidae), the largest radiation of Neotropical songbirds» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 75, 6-2014, p. 41–77. DOI: 10.1016/j.ympev.2014.02.006.
- ↑ Cabanis, Jean Louis. Museum Heineanum : Verzeichniss der ornithologischen Sammlung des Oberamtmann Ferdinand Heine, auf Gut St. Burchard vor Halberstadt / (en anglès). T.1. Halbertstadt: In Commission bei R. Frantz,, 1850, p. 135. DOI 10.5962/bhl.title.112135.
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Tanagers and allies – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 29 desembre 2025].