Fritz Reiner

Plantilla:Infotaula personaFritz Reiner
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Frederick Martin Reiner Modifica el valor a Wikidata
19 desembre 1888 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia cardiovascular Modifica el valor a Wikidata
SepulturaWillowbrook Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de Música Franz Liszt (1905–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Dresden
Nova York
Pittsburgh
Cincinnati
Chicago Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, arranjador, compositor, músic Modifica el valor a Wikidata
Activitat1909 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorCurtis Institute of Music Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsBéla Bartók Modifica el valor a Wikidata
AlumnesWalter Hendl i Selma Amansky Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeBerta Gerster Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0717996 TMDB (persona): 1246528 IBDB (repartiment): 117782 Spotify: 4nsMLwMcViXAqwTLJ71y8i Apple Music: 219002 Musicbrainz: 6a720f84-d307-4aa4-a75f-7d85bef56ede Discogs: 406283 IMSLP: Category:Reiner,_Fritz Allmusic: mn0000243029
Find a Grave: 46513802Modifica el valor a Wikidata

Fritz Reiner (Budapest, 19 de desembre de 1888 - Nova York, 15 de novembre de 1963)[1][2] va ser un director d'orquestra d'origen hongarès emigrat als Estats Units el 1922, on va assolir la prominència com a director de diverses orquestres.[3]

Biografia

Fritz Reiner, que provenia d'una família jueva assimilada de Pest, va estudiar dret a la Universitat de Budapest durant uns anys a instàncies del seu pare, abans d'assistir a l'Acadèmia de Música Ferenc Liszt per estudiar piano amb István Thomán i composició amb Hans Koessler. Acompanyant a l'Òpera de Budapest des de 1909, hi va debutar com a director l'any 1910 quan va substituir un col·lega malalt i va interpretar amb èxit una interpretació de Carmen. Aleshores va ser nomenat primer director de l'Òpera de Ljubljana. De 1911 a 1914 va ser membre de la "Budapest Volksoper", on va dirigir, entre altres obres, Parsifal.

Probablement va rebre la seva influència més important a Dresden, on va treballar com a director musical de la cort entre 1914 i 1921. Va aprendre el seu ofici musical dirigint òperes i concerts cada vespre a l'Òpera de Dresden. Durant aquests anys va treballar molt amb Richard Strauss. Entre altres obres, Reiner va dirigir aquí l'estrena alemanya de Die Frau ohne Schatten. Va dirigir l'Orquestra Estatal Saxona i va tenir compromisos com a convidat a Roma i Barcelona.

El 1922 es va establir als Estats Units. Va succeir a Eugène Ysaÿe com a director en cap de l'Orquestra Simfònica de Cincinnati fins al 1931.[4] Durant aquest període, el 1928, ell i la seva dona es van naturalitzar ciutadans.[5] Les invitacions també el van portar a San Francisco, Filadèlfia i Chicago, i la temporada 1936/1937 va fer una aparició com a convidat al Covent Garden de Londres a la Royal Opera House.

Aleshores va ser director titular de l'Orquestra Simfònica de Pittsburgh durant deu anys (1938–1948) i va ensenyar a Filadèlfia de 1931 a 1941 al Curtis Institute of Music[6] (departaments d'òpera i orquestra), amb l'orquestra de la qual també va desenvolupar representacions d'òpera. Entre els seus alumnes també hi havia els músics Lukas Foss i Leonard Bernstein, que més tard es van fer famosos. (Quan Bernstein es va dirigir a ell una vegada com "Fritz", Reiner va respondre: "És el senyor Reiner.") Reiner va descartar el compositor Samuel Barber de la seva classe de direcció perquè no tenia aquest talent.[7] Reiner va dimitir de Curtis el 1941.[8]

A partir de 1948 va estar compromès durant set anys al Metropolitan Opera de Nova York, on, entre altres coses, va dirigir les famoses representacions de Salomé el 1949 amb Ljuba Welitsch en el paper principal i l'estrena americana de The Rake's Progress el 1951. També va participar en concerts amb la Filharmònica de Nova York al Carnegie Hall. També va continuar la seva carrera internacional, per exemple el 1955 va dirigir les representacions del Die Meistersinger von Nürnberg a la reconstruïda Òpera Estatal de Viena.

L'impacte més gran de Reiner, que encara es pot escoltar en nombrosos enregistraments avui, va ser com a director en cap de l'Orquestra Simfònica de Chicago, que va dirigir entre 1953 i 1963. El primer d'aquests, d'Ein Heldenleben de Richard Strauss, va tenir lloc el 6 de març de 1954 i va ser un dels primers de la RCA a utilitzar so estereofònic.[9] Els seus últims concerts a Chicago van tenir lloc a la primavera de 1963.[10]

La primavera de 1963 va dirigir el seu darrer concert amb aquesta orquestra; La seva salut era dolenta des d'un atac de cor l'octubre de 1960. Poc abans de la seva mort estava ocupat amb una nova producció de Götterdämmerung al Met.

Estil

Reiner era un director d'orquestra d'uns estàndards extraordinàriament alts. Molts dels seus enregistraments encara no tenen rival en termes de precisió i esplendor orquestral. Els músics de l'orquestra el temien per la seva obsessió per la precisió i el seu temperament curt. Va deixar enrere diversos enregistraments sonors amb l'Orquestra Simfònica de Pittsburgh, però la majoria dels seus nombrosos enregistraments amb l'Orquestra Simfònica de Chicago són llegendaris, que van ser gravats per RCA a partir de 1954 en discos estereofònics de so excepcional i alguns dels quals encara es consideren enregistraments de referència. Com ara el Concert per a orquestra de Béla Bartók, A Hero's Life de Strauss o Aleksandr Nevski de Serguei Prokófiev.

Vida personal

Reiner es va casar tres vegades (una d'elles amb una filla d'Etelka Gerster) i va tenir tres filles. La seva salut va empitjorar després d'un atac de cor a l'octubre de 1960.[1][11] L'11 de novembre de 1963, mentre preparava les representacions de Götterdämmerung a la Metropolitan Opera, Reiner va patir una bronquitis, que va evolucionar a pneumònia. Va morir a l'Hospital Mount Sinai de Nova York el 15 de novembre de 1963, als 74 anys.[1][12]

Estrenes

Va assumir la direcció musical a les estrenes de les següents obres:

  • Ottorino Respighi: Antiche aria e danze per liuto, 1924
  • Arthur Bliss: Himne a Apol·lo, 1927
  • Gian Carlo Menotti: Amelia va al ball, 1937
  • Béla Bartók: Concert per a 2 pianos, percussió i orquestra, 1943. El compositor va dedicar l'obra a Fritz Reiner.
  • Richard Strauss: Fragment simfònic de la llegenda de Joseph, 1949

Bibliografia

  • Stefan Jaeger (Hrsg.):Das Atlantisbuch der Dirigenten. Eine Enzyklopädie. Atlantis-Musikbuch Verlag, Zürich 1985, ISBN 3-254-00106-0.
  • Brockhaus-Riemann Musiklexikon. Hrsg. von Carl Dahlhaus, Hans Heinrich Eggebrecht. Atlantis-Schott, Zürich Mainz 1995, Band 4, S. 29f., ISBN 3-254-08397-0.
  • Alain Pâris: Lexikon der Interpreten der klassischen Musik im 20. Jahrhundert. dtv/Bärenreiter, München/Kassel 1992, ISBN 3-423-03291-X, S. 593f.
  • Philip Hart: Fritz Reiner – A Biography. Northwestern University Press, Evanston 1994, ISBN 0-8101-1125-X.
  • Kenneth Morgan: Fritz Reiner. Maestro and Martinet. University of Illinois Press, Baltimore 2010, ISBN 978-0-252-07730-2.

Referències

  1. 1 2 3 «Fritz Reiner, Conductor, Dead; Led U.S. Orchestras for 40 Years». The New York Times [New York], 16-11-1963, p. 22 [Consulta: 12 juny 2023].
  2. ↑ Hart, Philip. «Reiner, Fritz». A: Grove Music Online. Oxford University Press, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.23132 [Consulta: 12 juny 2023].
  3. ↑ «Fritz Reiner | Hungarian-American conductor | Britannica» (en anglès). www.britannica.com. [Consulta: 6 setembre 2022].
  4. ↑ «May 25, 1922, page 10 - The Cincinnati Enquirer at Newspapers.com» (en anglès). Newspapers.com. [Consulta: 16 gener 2025]. «"Reiner to Conduct Symphony. Young Hungarian Musician Chosen to Pilot Destinies of the Cincinnati Orchestra."»
  5. ↑ «May 29, 1928, page 5 - The Cincinnati Enquirer at Newspapers.com» (en anglès). Newspapers.com. [Consulta: 17 gener 2025]. «"Reiners Naturalized."»
  6. ↑ «Feb 11, 1931, page 9 - The Cincinnati Enquirer at Newspapers.com - Newspapers.com» (en anglès). www.newspapers.com. [Consulta: 16 gener 2025]. «"Philadelphia Takes Fritz Reiner. Cincinnati Leader Engaged to Direct Famous Orchestra and Grand Opera Company. . . . Fritz Reiner has accepted an engagement to conduct the Philadelphia Grand Opera Company for next season . . . . [He] has also accepted the appointment as head of the orchestral department of the Curtis Institute and will take over the duties of the position next fall."»
  7. ↑ Morgan, Kenneth. Fritz Reiner, Maestro and Martinet. University of Illinois Press, 2005, p. 79. ISBN 9780252029356.
  8. ↑ «Dr. Thompson Resigns as Curtis President; Fritz Reiner Also Quits». [Consulta: 17 gener 2025].
  9. ↑ See album notes to RCA Red Seal BMG Classics SACD
  10. ↑ Cassidy, Claudia. «Nov 24, 1963, page 87 - Chicago Tribune at Newspapers.com» (en anglès). Newspapers.com. [Consulta: 17 gener 2025]. «"Farewell to Reiner"»
  11. ↑ «Oct 10, 1960, page 9 - Wisconsin State Journal at Newspapers.com» (en anglès). Newspapers.com. [Consulta: 17 gener 2025]. «"Fritz Reiner Resting in Chicago Hospital."»
  12. ↑ Morgan, Kenneth. Fritz Reiner, Maestro and Martinet. Urbana: University of Illinois Press, 2005, p. 172. ISBN 978-0-252-07730-2 [Consulta: 12 juny 2023].

Enllaços externs

  • Obres de i sobre Fritz Reiner--al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya
  • a la base de dades de pel·lícules d'Internet (anglès)
  • La irascibilitat del director d'orquestra (Música a Dresden)-
This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.