Fudi de les Comores
| Foudia eminentissima | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Cries | 2 |
| Incubació de l'ou | 14 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Ploceidae |
| Gènere | Foudia |
| Espècie | Foudia eminentissima Bonaparte, 1851 Foudia eminentissima |
El fudi de les Comores[1] (Foudia eminentissima) és una espècie d'ocell de la família dels ploceids (Ploceidae).[2][3]
Descripció
El fudi de les Comores és un ocell semblant a un pardal. Els mascles reproductors són distintius, però les femelles i els mascles no reproductors són de colors apagats. Un endèmic de les Comores que es troba als boscos humits i adjacents a les tres illes occidentals, i en hàbitats de terres baixes més secs i matollars de Mayotte. El plomatge varia entre els individua de les diferents illes. Els ocells més distintius, a Gran Comore, tenen molt menys vermell al pit que altres poblacions. Pot ser molt similar al Fudi vermell (F. madagascariensis). El mascle reproductor del fudi de les Comores no té vermell a l'esquena i al ventre, tot i que el fudi vermell mascle durant la muda pot coincidir amb aquest patró. Les femelles i els mascles no reproductors són molt similars al fudi vermell, però el de les Comores és més gros, més fosc i més verdós, amb el bec més llarg i lleugerament corbat. També similar a la femella de pardal comú (Passer domesticus), però es distingeix per la coloració més verd oliva i el bec més llarg. Els crits són notes altes i meloses, que es donen en sèries llargues com a cant.[4]
Distribució i hàbitat
El fudi de les Comores és una espècie endèmica de les Comores que es troba als boscos humits i adjacents a les tres illes occidentals, i en hàbitats de terres baixes més secs i matollars de Mayotte.[4]
Estat de conservació
La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura classifica el fudi com les Comores com en risc mínim tot i tenir una àrea de distribució potencialment petita i una tendència decreixent de la població. Aquesta avaluació es basa en el fet que la mida de la població, l'extensió de l'àrea de distribució i la taxa de declivi no compleixen els llindars específics necessaris per qualificar-la com a Vulnerable segons els criteris de conservació.[5]
Taxonomia
El fudi de les Comores va ser descrit per primer cop l'any 1851 per l'ornitòleg francès Charles Lucien Bonaparte amb el mateix nom binomial Foudia eminentissima i la localitat tipus "Àfrica oriental, 'Zanzibar'",[6] error per referir-se a l'illa Mohéli que va esmenar Benson l'any 1960.[7]
Etimologia
El nom genèric Foudia deriva del malgaitx "Foudi", "Fodi" o "Fody" nom en que anomenen el fudi vermell.[8]
L'epítet específic eminentissima prové del llatí «eminentissimus» que significa “destacat”, “distingit ”que alhora deriva del superlatiu «eminens, eminentis», “eminent”, “distingit ”i de «eminere», “destacar”.[9]
Subespècies
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen quatre subespècies:[10]
- F. e. consobrina (Milne-Edwards & Oustalet, 1885) ─ Grande Comore (nord-oest de les Comores).
- F. e. anjuanensis (Milne-Edwards & Oustalet, 1888) ─ illa Anjouan (centre-est de les Comores).
- F. e. eminentissima (Bonaparte, 1850) ─ illa Mohéli (centre-oest de les Comores).
- F. e. algondae (Schlegel, 1867) ─ Mayotte (sud-est de les Comores).
Tanmateix, el Manual dels ocells del món (HBW) i Birlife International (BLI) consideren que la subespècie de l'illa de Grande Comore és en realitat una espècie diferent:[11][12]
- Fudi de Grande Comore - Foudia consobrina (Milne-Edwards & Oustalet, 1885).
Referències
- ↑ «Fudi de les Comores». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/02/2022(català)
- ↑ «Foudia eminentissima (fodi de les illes Comores)». Avibase. [Consulta: 2 juny 2026].
- ↑ «Foudia eminentissima Bonaparte, 1850» (en anglès). GBIF | Global Biodiversity Information Facility. [Consulta: 2 juny 2026].
- 1 2 «fudi de les Comores | Foudia eminentissima». eBird. [Consulta: 2 juny 2026].
- ↑ «Foudia eminentissima: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2025, 28-05-2025. DOI: 10.2305/iucn.uk.2025-2.rlts.t103811224a280920481.en..
- ↑ Bonaparte, Charles-Lucien. Conspectus generum avium (en llatí). Lugduni Batavorum: Apud E.J. Brill, 1850, p. 446. DOI 10.5962/bhl.title.70841.
- ↑ Benson, C. W. «THE BIRDS OF THE COMORO ISLANDS: RESULTS OF THE BRITISH ORNITHOLOGISTS‘ UNION CENTENARY EXPEDITION 1958» (en anglès). Ibis, 103B, 1, 3-1960, p. 101. DOI: 10.1111/j.1474-919X.1960.tb03677.x. ISSN: 0019-1019.
- ↑ «The Key to Scientific Names: Foudia» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 1r juny 2026].
- ↑ «The Key to Scientific Names: eminentissima» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 2 juny 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Old World sparrows, snowfinches, weavers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.2, 13 abril 2026. [Consulta: 1r juny 2026].
- ↑ J del Hoyo, NJ Collar, DA Christie, A Elliott, LDC Fishpool, P Boesman i GM Kirwan.2016. HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volum 2: Passerines. Lynx Edicions and BirdLife International, Barcelona i Cambridge.
- ↑ «Grande Comore Fody | Foudia consobrina» (en anglès). BirdLife DataZone. [Consulta: 2 juny 2026].
