Fusaiola de Valls
| Tipus | fusaiola  |
|---|---|
| Lloc de descobriment | Jaciment del Vilar |
| Material | ceràmica |
La fusaiola de Valls o tortera del Vilar és una fusaiola o tortera de ceràmica ibèrica, d'entre el segle iv aC i principis del segle ii aC, que fou recollida per un particular en el transcurs d'unes obres dutes a terme en la zona del jaciment del Vilar (Valls). Té una inscripció en dues línies, possiblement una dedicatòria. Va ser publicada per primer cop per Mª Ester Fabra i Samuel Burguete (1986). Actualment es conserva en una col·lecció particular.
Les torteres s'inserien a l'extrem inferior dels fusos per afavorir el moviment de rotació i augmentar la tensió de les fibres amb l'objectiu d'aconseguir fils més uniformes i resistents en el procés de filar. Tant les fonts clàssiques gregues i llatines, com la iconografia present en vasos grecs i els paral·lels etnogràfics coincideixen que l'activitat de filar era exclusivament femenina.
L'objecte
La tortera, que està partida en dos fragments, té forma bitroncocònica amb un diàmetre màxim de 4 cm i una altura de 2,6 cm.
La seva cronologia no ha pogut ser establerta amb precisió, atès que va aparèixer fora de context, tot i que els materials del jaciment delimiten un període comprès entre el segle iv aC i principis del segle ii aC.
La inscripció
La inscripció consta de dues línies, la primera consta de 22 signes i ocupa tota la circumferència del con superior, mentre que la segona consta de 6 signes just sota de la primera. Hi ha també un possible signe aïllat a l'alçada de la segona línia, però en l'extrem oposat, que s'ha interpretat com una correcció per inserció en la primera fila.
La lectura epigràfica establerta per Ferrer és:
              |
   |
Les transcripcions publicades són les següents:
- uśtanataŕśuekiaŕsinekunsiŕ/ libaibaŕ (Panosa i Domingo 1993, 215)
- · iŕekeśta(ḿ)nataŕśuegiarsinekun / baibaibar (Ferrer i Jané 2008, 258)
- ·iŕe·keśtaḿn·ataŕśu·egiar·sinekun / baibaibar (Moncunill 2017)
Interpretació
Per Panosa i Untermann es tractaria d'una inscripció de dedicatòria. En particular per Untermann (1995, 216), la paraula ekiar/egiar admetria en els contexts on apareix una interpretació de l'estil "és obra de", "va fabricar" o "va fer", mentre que uśtanataŕ i sinekunsiŕ serien antropònims i el morf śu indicaria qui seria el receptor i qui l'autor de la dedicatòria.
Moncunill (2017) identifica keśtaḿn com a nom comú, variant de kaśtaun, que denomina l'objecte o figuradament la seva funció. També identifica dos noms propis: ataŕśu i sinekun. Per l'estructura de la frase la interpretació seria aproximadament: «aquesta fusaiola ha estat feta per Atarsu per a Sinekun».
El significat de la segona línia és desconegut. El signe ba també s'usa com a unitat I i en aquest cas seria una marca metrològica: 1i 1i 1r.
Bibliografia
- Fabra i Salvat, Mª. Ester, Burguete i Recasens, Samuel (1986): Introducció a l'estudi del jaciment ibèric de "El Vilar", Quaderns de Vilaniu 9, pp.55-78.
- Ferrer i Jané, Joan (2008): "ibèric kastaun: un element característic del lèxic sobre torteres", Cypsela 17, p. 253-271.
- Moncunill Martí, Noemí (2017): «Nombres comunes en ibérico y su inserción en la frase», Palaeohispanica, núm. 17, p. 141-156
- Panosa i Domingo, Maria Isabel (1993): "Nuevas inscripciones ibéricas de Cataluña", Complutum 4, p. 175-222.
- Untermann, Jürgen (1995): "La lengua ibérica. Nuestro conocimiento y tareas futuras", Veleia 12, p. 243-256.
Part d'{{ibers}} | |||||||
| Escriptures |  | ||||||
| Inscripcions |
| ||||||
| Classificació |
| ||||||