Gabriel Maura Gamazo

Plantilla:Infotaula personaGabriel Maura Gamazo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1879 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort29 gener 1963 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Treball d'Espanya
18 febrer 1931 – 14 abril 1931
← Pedro Sangro y Ros de Olano – Francisco Largo Caballero →
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
President de la Reial Federació Espanyola de Futbol
1923 – 1924
← David Ormaechea – Julián Olave →
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (Cadira e)
18 gener 1920 – 29 gener 1963
← Julio Burell y Cuéllar – Julio Guillén Tato →
Senador del Regne
1r juny 1919 – 14 setembre 1923
Circumscripció electoral: senador vitalici
President de la Reial Federació Espanyola de Futbol
abril 1915 – maig 1920
← Francisco García Molinas – Luis Argüello Brage →
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història (Medalla 22)
21 juny 1912 – 29 gener 1963
← Marcelino Menéndez Pelayo – Jaime Oliver Asín →
Diputat a Corts
5 febrer 1904 – 10 gener 1918
← Rafael Monares e Insa – Juan Renom Seguí →
Circumscripció electoral: Calataiud
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Residènciacalle de Miguel Ángel Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Reial Acadèmia Espanyola (1920–1963)
Reial Acadèmia de la Història (1913–1963)
Societat d'Amics de Portugal
Liga Africanista Española
Instituto de Reformas Sociales
Asociación española para el progreso de las ciencias Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJulia Herrera y Herrera (1903–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaría del Carmen Maura y Herrera, Julia Maura Modifica el valor a Wikidata
ParesAntoni Maura i Montaner Modifica el valor a Wikidata  i Constancia Gamazo Modifica el valor a Wikidata
GermansConstancia Maura Gamazo
Susana Maura Gamazo
Miguel Maura Gamazo
Honorio Maura Gamazo
Antonio Maura Gamazo Modifica el valor a Wikidata
ParentsGermán Gamazo y Calvo, avi Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Gabriel Maura Gamazo (Madrid, 25 de gener de 1879 - Madrid, 29 de gener de 1963) fou un polític i historiador espanyol. Era fill d'Antoni Maura i Montaner, polític i president del govern espanyol en diverses ocasions amb Alfons XIII. Es va casar amb la V Comtessa de la Mortera, i va ser nomenat I Duc de Maura.

Biografia

Membre del Partit Liberal-Conservador espanyol, va ser Diputat a Corts per Calataiud a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1905, 1907, 1910, 1914 i 1916,[1] representant d'Espanya en la Conferència de Pau de L'Haia de 1907, a la Conferència Naval de Londres de 1908 i senador vitalici el 1919. Durant la Dictadura de Primo de Rivera, a pesar d'haver pertangut a l'Assemblea Nacional, va exercir l'oposició quan va advertir que l'Assemblea no anava a convertir-se en Corts. Va ser Ministre de Treball en l'últim Gabinet d'Alfons XIII, destacant la seua labor parlamentària en el referit als assumptes del Marroc i a la política internacional. Durant la II República espanyola, el seu germà Miguel Maura Gamazo va formar part del primer comitè revolucionari republicà i va ser Ministre de l'Interior del govern provisional de la República. Gabriel es va exiliar d'Espanya a l'inici de la Guerra Civil, retornant l'any 1953.

Va ser membre de número de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia Espanyola. Va presidir la Reial Federació Espanyola de Futbol des d'abril de 1915 fins a la seua renúncia, al maig de 1920.

La seva filla Julia Maura fou escriptora en castellà.

Obra historiogràfica

  • Rincones de la Historia, Carlos II y su corte, Vida y reinado de Carlos II. 3 volums. Madrid, 1942.
  • Historia crítica del reinado de don Allonso XIII durante su minoridad bajo la regencia de su madre doña María Cristina de Austria. 2 volúmenes. Barcelona, 1919 i 1925.
  • Bosquejo histórico de la Dictadura. Madrid, 1930.
  • El príncipe que murió de amor: don Juan, primogénito de los Reyes Católicos. Madrid, 1944.
  • Por qué cayó Alfonso XIII. En col·laboració con Melchor Fernández Almagro. 1948.
  • Dolor de España.
  • María Luisa de Orleans, reina de España.
  • Documents inèdits al·lusius a les acaballes de la Casa d'Àustria.

Referències

  1. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.