Gaig carablanc
Garrulus leucotis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Corvidae |
| Gènere | Garrulus |
| Espècie | Garrulus leucotis Hume, 1874 Garrulus leucotis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Garrulus glandarius leucotis
|
El gaig carablanc (Garrulus leucotis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels còrvids (Corvidae).[1] Segons l'autoritat taxonòmica que es consulti, es considera una subespècie del gaig eurasiàtic (G. glandarius).[2][3][4]
Distribució i hàbitat
El gaig carablanc es distribueix des del centre i l'est de Myanmar, i el sud de la Xina fins a Tailàndia.[5] Aquesta espècie es troba al centre i l'est de Myanmar, al sud de la Xina (sud de Yunnan), Tailàndia i al centre i al sud d'Indoxina.[6]
Estat de conservació
Les estimacions de població oscil·len entre 10.000 i 100.000 parelles reproductores a la Xina, amb 100-100.000 parelles a Taiwan, més entre 50 i 1.000 individus migratoris a la Xina. L'espècie té una dependència forestal mitjana i, amb una disminució de la coberta arbòria del 17,7% en el seu rang durant tres generacions, els experts estimen amb cautela que això ha provocat una disminució de la població de l'1 al 19% durant el mateix període.[5]
Està classificat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura com en risc mínim.[1]
Taxonomia
El gaig carablanc va ser descrit per primer cop l'any 1874 per l'ornitòleg anglès Hume amb el mateix nom binomial Garrulus leucotis sense indicar la localitat tipus.[7]
Se sol considerar una subespècie del gaig euroasiàtic (G. glandarius).[2][3][4] Des del 2016, però, Birdlife International i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura divideixen el gaig eurasiàtic (G. glandarius) en tres espècies: el gaig eurasiàtic sensu lato, el gaig de capell bru (G. bispecularis) i el gaig carablanc.[1]
És una espècie monotípica, no se li reconeixen subespècies.[8]
Referències
- 1 2 3 «Garrulus leucotis: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2024, 12-06-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t103726378a264403022.en..
- 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 18 gener 2026].
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Jayshrike, shrikes, crows, mudnesters, melampittas, Ifrit, birds-of-paradise – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 18 gener 2026].
- 1 2 «Report: Garrulus leucotis». ITIS. [Consulta: 18 gener 2026].
- 1 2 «White-faced Jay Garrulus Leucotis Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 18 gener 2026].
- ↑ Madge, Steve; del Hoyo, Josep; Christie, David; Collar, Nigel; Kirwan, Guy M.. Eurasian Jay (Garrulus glandarius) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.eurjay1.01.
- ↑ «Garrulus glandarius leucotis (Eurasian Jay (leucotis)) - Avibase». [Consulta: 18 gener 2026].
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 18 gener 2026].