Gaig de capell bru
Garrulus bispecularis  | |
|---|---|
 Garrulus bispecularis ─ l·lustracions d'"Indian Zoology" - volum 1 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Corvidae |
| Gènere | Garrulus |
| Espècie | Garrulus bispecularis Vigors, 1831 Garrulus bispecularis |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Garrulus glandarius bispecularis
|
El gaig de capell bru (Garrulus bispecularis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels còrvids.[1] Segons l'autoritat taxonòmica que es consulti, es considera una subespècie del gaig eurasiàtic (G. glandarius).[2][3][4]
Descripció
Aquesta espècie és un ocell còrvid de 33 cm de llarg, amb poc pelatge, ales i cua negres i bigoti negre. Es distingeix, però, pel cap unicolor bru. A més, té bandes de color blau-negre en la part del mig dels "dits" de la mà. La part inferior és de color beix amb tons clars sense gris. Les vocalitzacions també són lleugerament diferents del gaig eurasiàtic, Semblants a un grinyol amb notes curtes repetides i més ràpides.[5]
Distribució i hàbitat
El gaig de capell bru es distribueix per l'Himàlaia occidental des del nord del Pakistan fins a l'oest del Nepal fins al centre i el sud de la Xina, Myanmar i Taiwan.[6]
Habita en boscos caducifolis i mixtes. És omnívor, però durant l'època de cria principalment s'alimenta d'invertebrats, sobre tot escarabats i larves de papallona. A la part occidental de la serralada, l'ocell cria entre març i juny, principalment abril-maig. L'espècie és un ocell resident, però les poblacions de muntanya es desplacen a nivells més baixos a l'hivern.[5]
Estat de conservació
Es considera que aquesta espècie té una dependència mitjana de l'hàbitat forestal, i s'estima que la coberta arbòria ha disminuït un 5,3% dins del seu abast cartografiat durant les últimes tres generacions. Per tant, com a mesura de precaució, se sospita provisionalment que aquesta pèrdua de cobertura podria haver provocat una disminució d'entre un 1 i un 5% de la mida de la població de l'espècie durant el mateix període de temps. Tot i estar disminuint en nombre, encara que no prou greument perquè es consideri gairebé amenaçada.[6] La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) classifica l'espècie com a en risc mínim.[1]
Taxonomia
El gaig de capell bru va ser descrit per primer cop l'any 1831 pel zoòleg irlandès Nicholas Aylward Vigors amb el mateix nom binomial Garrulus bispecularis i la localitat tipus "Himalaya".[7]
Aquesta espècie sol ser considerat subespècie del gaig eurasiàtic.[2][3][4] Des del 2016, però, Birdlife International i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura divideixen el gaig eurasiàtic (G. glandarius) en tres espècies: el gaig eurasiàtic sensu lato, el gaig de capell bru i el gaig carablanc (G. leucotis) del sud-est asiàtic.[1]
Segons el Manual dels ocells del món (v10, 2025) es reconeixen sis subespècies:[8]
- G. b. bispecularis (Vigors, 1831) ─ l'Himàlaia occidental des del nord del Pakistan (Murree Hills) a l'est fins a l'oest del Nepal.
- G. b. interstinctus (Hartet, 1818) ─ l'Himàlaia oriental, el sud d'Assam i el sud-est de Xizang (Tibet).
- G. b. sinensis (Swinhoe, 1871) ─ centre-sud, sud i est de la Xina i nord de Myanmar.
- G. b. oatesi (Sharpe, 1896) ─ nord-oest de Myanmar.
- G. b. haringtoni (Rippon, 1905) ─ Myanmar occidental.
- G. b. taivanus (Gould, 1863) ─ Taiwan.
Referències
- 1 2 3 «Garrulus bispecularis: BirdLife International» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2025, 28-05-2025. DOI: 10.2305/iucn.uk.2025-2.rlts.t103726922a154687741.en..
- 1 2 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 18 gener 2026].
- 1 2 Gill, Frank; Donsker, David. «Jayshrike, shrikes, crows, mudnesters, melampittas, Ifrit, birds-of-paradise – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 18 gener 2026].
- 1 2 «Report: Garrulus bispecularis». ITIS. [Consulta: 18 gener 2026].
- 1 2 Madge, Steve; Kirwan, Guy M. Eurasian Jay (Garrulus glandarius) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2024-11-15. DOI 10.2173/bow.eurjay1.03.
- 1 2 «Plain-crowned Jay Garrulus Bispecularis Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 18 gener 2026].
- ↑ Proceedings of the Committee of Science and Correspondence of the Zoological Society of London. pt.1-2. Londres: Richard Taylor, 1830, p. 7.
- ↑ «Handbook of the Birds of the World and BirdLife International v10» (en anglès). HBW and BirdLife International, 2025. [Consulta: 18 gener 2026].