Galice
| Tipus | llengua, llengua morta i llengua extinta  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Oregon |
| Estat | Estats Units |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües na-dené llengües eyak-atapascanes llengües atapascanes llengües atapascanes de la costa del Pacífic | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | gce |
| Glottolog | gali1261 |
| Ethnologue | gce |
| IETF | gce |
El galice /ɡəˈliːs/ o galice-applegate, és una llengua atapascana extingida parlada antigament pels pobles galice i applegate (Nabiltse) del sud-oest d'Oregon.[1] Era parlada a "Galice Creek i el riu Applegate, tributaris del riu Rogue al sud-oest d'Oregon. Hi havia almenys dos dialectes distints, però només el dialecte de Galice Creek està ben documentat."[2]
És una de les llengües del grup atapascà d'Oregon (Tolowa–Galice) de les Llengües atapascanes de la costa del Pacífic.
Fonologia
| Labial | Alveolar | Palato-alveolar /palatal |
Velar | Labializada velar |
Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | |||||
| Oclusiva | unaspirated | p | t | k | kʷ | ʔ | |
| aspirada | tʰ | kʰ | kʷʰ | ||||
| ejectiva | tʼ | kʼ | kʷʼ | ||||
| Africada | unaspirated | t͡s t͜ɬ | t͡ʃ | ||||
| aspirada | t͡ʃʰ | ||||||
| ejectiva | t͡sʼ | t͡ʃʼ | |||||
| Fricativa | ɬ z | ʃ | h ʍ | ||||
| Aproximant | l | j | w | ||||
Les vocals són [ɪ], [ɛ], [a], i [o]. Aquestes vocals poden aparèixer en grups i poden ser llargues.[3]
El galice també té diverses regles pel que fa a la posició de les consonants. Per exemple, les africades mai poden acabar amb un mot, i tampoc és possible que /z/, /m/, o /j/. D'altra banda, alguns grups de consonants es troben només al final del mot, per exemple /mʔ/, /ʔʃ/ i /ʔɬ/.[3]
Morfologia
Els morfemes en galice es poden posar en una de quatre categories: mots, prefixos, posposicions i enclítics. Els prefixos poden ser derivatius o gramaticals, on el derivatiu ajuda a fer una base de la paraula i gairebé sempre en forma de CV. Els prefixos gramaticals són menys comuns, però tenen més flexibilitat en la seva forma[3]
El galice té tres classes principals de paraules: substantius, verbs i articles. Els substantius només poden ser declinats per al possessiu i en aquest cas s'afegeix un prefix. Els verbs poden ser declinats per persona i nombre per a verbs neutres i addicionalment per als aspectes en els verbs actius i passius. Els substantius poden ser en quatre tipus diferents: un substantiu simple, que és un sol morfema; noms complexos, que tenen una seqüència aparent; verbs nominalitzats; i compostos, que contenen dos (i de vegades tres) bases de substantiu en qualsevol de les altres tres categories.[3]
Els verbs en galice es componen d'un mot precedit per un o més prefixos gramaticals i cap o més prefixos derivatius. Hi ha 10 posicions en una forma verbal i cadascun només pot ser omplert per tipus específics de prefixos i poden no omplir-se en absolut.
| Posició Número | prefix |
|---|---|
| Posició 1 | Pronom (pot romandre buit i no pot passar sense la posició 2) |
| Posició 2 | posposició (pot romandre buit i no pot passar sense la posició 1) |
| Posició 3 | prefix derivatiu (pot romandre buit) |
| Posició 4 | Tercera persona del plural |
| Posició 5 | pronominal (en el cas del verb intransitiu), pronom d'objecte (amb intransitives) |
| Posició 6 | prefix derivatiu (pot romandre buit) |
| Posició 7 | prefixos aspectivals (quan està buit, el verb està en imperfecte) |
| Posició 8 | Tema pronom (excepte en la posició 5, quan forma verbal buida és en tercera persona) |
| Posició 9 | Classificadors (elsverbs sense aquest prefix es troben a la classe zero) |
| Posició 10 | Mot al·lomorf |
Nombre i persona
Nombre
El nombre no és marcat habitualment en el substantiu. Els que ho són tendeixen a ser termes de parentiu i estan marcats amb els enclítics -yoo o -kee.[3]
Persona
El galice té primera, segona i tercera persona. La primera i segona persones del singular i plural es marquen en la posició 8. La tercera persona no està marcada en singular, però sí en plural, es marca en la posició 4 per -haa o ¬hii-. La primera persona del singular és marcada per š- en tots els casos. La primera persona del plural es pot marcar amb id- o i- depenent de la classe del verb. La nasalització es produeix en la posició 8 quan denota segona persona del singular, mentre que la segona persona del plural es pot marcar amb oʔo-, ʔa-,ʔe-, o ʔo- depenent del prefix anterior.[3]
Verbs classificatoris
El galice compta amb un nombre relativament moderat de prefixos de classificació per al seus mots verbal. En té 7 classes. En galice el prefix de classe es produeix just abans que l'arrel del verb, en la posició nou.[4]
| Nombre de classe | Significat |
|---|---|
| I | Un sol objecte rodó |
| II | Un objecte llarg i prim |
| III | Afegir a ésser vivent (humà o animal) |
| IV | Afegir a envàs amb contingut |
| V | Afegir a la tela com a objecte |
| VI | Diversos objectes, una massa, diverses persones o un objecte similar a una corda |
| VII | Afegir a objecte com un paquet |
Referències
- ↑ «Ethnologue report for language code: gce». [Consulta: 1r novembre 2012].
- ↑ «Galice-Applegate». MultiTree. [Consulta: 12 desembre 2012].
- 1 2 3 4 5 6 7 Hoijer, 1966, "Athapaskan Galice: A Grammatical Sketch", International Journal of American Linguistics 32:320–327
- ↑ Summer Institute of Linguistics, and Harry Hoijer. Studies in the Athapaskan Languages. 29 Vol. Berkeley: University of California Press, 1963. Print. University of California Publications in Linguistics.
Enllaços externs
- Galice (Nabiltse, Applegate Creek Indians)
- OLAC resources in and about the Galice language
- Lèxic bàsic galice al Global Lexicostatistical Database
 Llengües d'Oregon | |
|---|---|
La lletra itàlica indica que és una llengua morta | |
| Alsea | |
| Atapascanes | |
| Chinook | |
| Coos | |
| Kalapuya | |
| Penutià de la costa d'Oregon | |
| Penutià dels turons | |
| Shahaptianes | |
| Salish | |
| Llengües sense classificar | |
| Uto-asteca | |
| Indoeuropees | |
| Uralianes | |