Gananita
 Gananita | |
|---|---|
| Fórmula química | BiF₃ |
| Epònim | Ganzhou  |
| Localitat tipus | mina de tungstè de Laikeng, Ganan Co., Prefectura de Ganzhou, Província de Jiangxi, República Popular de la Xina |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AC.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AC.20 |
| Dana | 9.3.5.1 |
| Heys | 8.9.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Duresa (Mohs) | 3,5 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-006 |
| Any d'aprovació | 1984 |
| Símbol | Gan |
| Referències | [1][2] |
La gananita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, l'àrea de Ganan (Xina).
Característiques
La gananita és un halur, un fluorur de bismut de fórmula química BiF₃. Cristal·litza en el sistema cúbic, formant agregats irregulars de fins a 0,15 mil·límetres. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gananita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:3» juntament amb els següents minerals: zharchikhita, molisita, fluocerita-(Ce) i fluocerita-(La).
Formació i jaciments
Es troba en filons de quars que contenen tungstè. Sol trobar-se associada a altres minerals com: bismut, bismutinita, pirita o calcopirita. Va ser descoberta l'any 1984 a la mina de wolframi de Laikeng, a Gan Co. (Província de Jiangxi, República Popular de la Xina). També ha estat descrita a Sadisdorf, a Schmiedeberg (Saxònia, Alemanya).