Zharchikhita
| Fórmula química | AlF(OH)₂ |
|---|---|
| Epònim | Zharchikha molybdenum deposit (en) |
| Localitat tipus | dipòsit de Zharchikhinskoe, Zabaikàlie, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AC.05 |
| Dana | 10.2.8.1 |
| Heys | 8.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | incolor |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,532 nβ = 1,552 nγ = 1,567 |
| Birefringència | δ = 0,035 |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 80° |
| Dispersió òptica | media |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-059 |
| Any d'aprovació | 1986 |
| Símbol | Zha |
| Referències | [1] |
La zharchikhita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el dipòsit de molibdè de Zharchikha.
Característiques
La zharchikhita és un halur de fórmula química AlF(OH)₂. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 1986. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma cristalls prismàtics de fins a 2,5 mil·límetres, que poden trobar-se aïllats. Comunament es troba en masses de grans fins i en agregats.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la zharchikhita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:3» juntament amb els següents minerals: molisita, fluocerita-(Ce), fluocerita-(La) i gananita.
Formació i jaciments
Es troba en cavitats en bretxes de falles mineralitzades hidrotermalment en traquites. Sol trobar-se associada a altres minerals com: prosopita, ralstonita, gearksutita, barita o siderita.[2] Va ser descoberta l'any 1986 al dipòsit de Zharchikhinskoe, a Transbaikal (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia). També ha estat descrita a la caldera de l'Elbrus (Kabardino-Balkària, Rússia), a les mines Tsumeb (Otjikoto, Namíbia) i Clara (Selva Negra, Alemanya).
Referències
- ↑ «Zharchikhite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 març 2016].
- 1 2 «Zharchikhite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 6 març 2016].