Geert van Istendael
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (mul) Geert Maria Mauritius Julianus Vanistendael  29 març 1947 (79 anys)Uccle (Bèlgica) | ||
| Formació | KU Leuven Sint-Pieterscollege | ||
| Es coneix per | Bekentenissen van een reactionair Anders is niet beter | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Arts escèniques | ||
| Ocupació | traductor, periodista, lingüista, assagista, columnista, poeta, escriptor, escriptor de no-ficció | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Fills | Judith Vanistendael | ||
| Premis | |||
| |||
   | |||
Geert van Istendael (Ukkel, 29 de març 1947) és un escriptor, poeta i assagista belga de llengua neerlandesa.[1]
Biografia
Geert van Istendael naix a una família catòlica, erudita i amb un interès internacional. El seu pare era el secretari del Sindicat internacional cristià. De 1947 a 1953 la família s'està a Utrecht als Països Baixos.
Van Istendael estudiava sociologia i filosofia a la Universitat Catòlica de Lovaina. Després dels seus estudis treballà com a cercador científic al Fonds voor Wetenschappelijk Onderzoek (en català Fons de recerca científica) especialitzat en urbanisme. Des del 1978 va esdevenir col·laborador a la ràdio i televisió nacional (BRT) de parla neerlandesa. S'especialitza en la història belga i alemanya.
El 1978 debuta amb Bomen wijzen niet maar wuiven (traducció Arbres no indiquen res, et saluden). El 1993 va abandonar la televisió per a esdevenir escriptor a jornada plena i establir-se a Sint-Lambrechts-Woluwe.
Escriu molts llibres ben documentats amb el tema Brussel·les i Bèlgica, crítics del nacionalisme flamenc simplista, crítics del cripto-catolicisme d'estat belga i adepte de la laïcitat, caracteritzats per a un amor-odi pel seu país i una ironia tan erudita com esquerpa, amb un gran sentit de la polèmica. Sosté el moviment per a la reobertura del riu Zenne, colgat al segle xix a Brussel·les. El 1995 va obtenir el premi Geuzenprijs, un premi de l'associació gantenca 't Zal wel gaan que vol premiar persones que actuen per a un laïcisme obert, multicultural i per al lliure examen sense complexos.
Bibliografia
Una de les seves obres mestres és Het Belgisch labyrint of de schoonheid der wanstaltigheid (1989) (traducció: El laberint belga o la bellesa de la monstruositat). Al seu llibre Arm Brussel (Pobre Brussel·les) pinta un retrat històric, cultural i urbanístic de la seva ciutat (1992).
Polèmica
El seu esperit polèmic es troba als llibres
Novel·les
- Verhalen van het Heggeland (1991)
- Altrapsodie (1997) (candidat pel premi NCR i pel premi ECI.
Poesia
- De iguanodons van Bernissart. Een Belgisch gedicht 1983 (Els iguanodons de Bernissart, un poema belga)
- Plattegronden (1987) és una evocació poetica de la seva ciutat de Brussel·les i una reflexió a propòsit de la força pictural d'en James Ensor.
- El tema Brussel·les torna als seus reculls Het geduld van de dingen (1996) (La paciència de les coses) i Taalmachine (2001) (La màquina de la llengua).
Traduccions
Van Istendael va traduir obres de Goethe, Heine, Brecht, Heinz Kahlau, Erich Fried i Urs Widmer de l'alemany al neerlandès.
Referències
- ↑ van Bork, G.J. «Istendael, Geert van» (php) (en neerlandès). Schrijvers en dichters (dbnl biografieënproject I). DBNL, 2006 [Consulta: 2 abril 2014].