Gegants de Reus

Infotaula gegantGegants de Reus
PoblacióReus
PropietariColla Gegantera de Reus
Gegants Vitxets, Moros i Indis
Any1805
ConstructorCarles Morató
DetallsIX Ciutat Gegantera de Catalunya 1993
Japonesos
Any1956
ConstructorRamon Ferran
DetallsIX Ciutat Gegantera de Catalunya 1993
Negres
Any1989
ConstructorRamon Ferran
DetallsIX Ciutat Gegantera de Catalunya 1993
Gegants Manotes
Any2022
ConstructorManel Llauradó
PadrinsGegants Bojos del Carnaval de Solsona

Els Gegants de Reus són cinc parelles de gegants acompanyats normalment per la Mulassa i que formen part del Seguici Festiu de la ciutat, portats pels membres de la Colla Gegantera. De vegades porten una parella de gegantons i una mulasseta ballats per la canalla de la colla.[1]

L'any 1993 Reus va celebrar els dies 10, 11 i 12 de setembre la IX Ciutat Gegantera de Catalunya. L'any 2017 Reus va celebrar els dies 12, 13, 14 i 15 d'octubre el Congrés i Trobada Internacional de Gegants i Imatgeria Festiva

Els Gegants al començament del segle XX
Gegants de Reus

Història

Els gegants de Reus apareixen documentats des del 1621. Fins a finals del segle, la ciutat tenia dues parelles de gegants, una de gran i una altra de més petita. Pel que sembla, anaven vestits de guerrers moros, amb sabres i turbants. Les gegantes anaven vestides segons la moda del temps. El 1756, amb els gegants força deteriorats, se'n feren de nous, i amb el cap d'un dels antics es va fer un gegantó sense faldilles, amb les cames del portador a l'aire. A aquesta figura se la coneixia com a vitxet, (diminutiu de bitxo, amb v), ja que portava a la mà una mena de fuet o tralla que en voltar servia per obrir pas entre la gent. A finals del segle xviii, es va construir una gegantona de mida més petita, aprofitant el cap d'una de les gegantes que s'havia trencat, i representava una dona d'ètnia negra.

Gegants

Vitxets, Moros i Indis

A l'inici del segle xix es van construir tres noves parelles, amb les quals es volien representar amb els gegants els quatre continents: els Vitxets (Europa), els Moros (Àsia) i els Indis (Amèrica), però no es va construir l'última parella. La seva autoria s'atribueix a l'escultor osonenc Carles Morató, a rel d'un estudi efectuat el 2025 pel Taller Avall i l'investigador Lluís Ardèvol.[2]

Hi ha diverses versions sobre la data de l'estrena: Güell i Mercader parla de 1802, Eduard Toda diu que el 1803, Pere Cavallé el 1805, coincidint amb la col·locació de la primera pedra del Canal de Reus a Salou,[3] Pere Gras parla del maig de 1806, i Antoni de Bofarull de principis del segle xix. Durant la guerra del francès van quedar arraconats, però el maig de 1811, quan el general francès Suchet, després de conquerir Tarragona va tornar a Reus, va ordenar que se li fes una gran rebuda, i les autoritats van treure els gegants i la mulassa, i amb les gralles i els timbals al davant, Suchet va dirigir-se sota pali a l'església de sant Pere. Dos anys després, el 1813, van sortir per celebrar la victòria de les armes espanyoles a la ciutat de Pamplona, quan fugia Josep I cap a França. Això va establir el costum de la sortida dels gegants per motius polítics durant tot el segle xix, especialment entre els anys quaranta i seixanta.[4] Cap al 1833, el gremi d'adroguers va voler fer construir la parella representant d'Àfrica, però en va desistir en adonar-se que podia ser interpretat com una burla als liberals, que eren anomenats "negres" pels absolutistes. Bofarull parla dels vestits dels gegants el mateix 1833: "Se presentaron vestidos nuevamente de seda de variados y primorosos colores con franjas y gatones de plata donde lo exigía el ornato, los dos de mayor estatura iban de trage americano [indis], los dos medianos de trage asiático [moros] y los pequeños de trage español moderno [vitxets]".[5] El vestuari i l'estructura dels gegants era similar a l'actual, menys el Vitxet, amb la carcassa només fins a la cintura, mostrava els pantalons del portador. Els gegants es guardaven a la Casa dels Gegants durant el segle xviii, que després es transformà en "quarto" dels gegants, ja que van fer cap a una sala annexa a l'ajuntament. Cap al 1830 es guardaven a l'antic hospital i el 1850 al Convent de Sant Francesc. A les acaballes del segle xix es van portar a l'Hospital de sant Joan, en un locals annexos, fins al 1983, que es van col·locar a uns magatzems de l'ajuntament.[4]

Japonesos

Amb el pretext del 150è aniversari dels gegants de Reus, si es compta des del 1805, diverses veus demanaren la construcció d'una quarta parella, asiàtica, ja que es va considerar que els Moros eren representants africans. Des de l'emissora Ràdio Reus es va fer una campanya de subscripció popular, en la que van col·laborar empreses i particulars. Es va encarregar a l'escultor Ramon Ferran la construcció dels dos gegants japonesos, que van ser inaugurats el 1956 durant la Festa Major, amb una trobada de gegants a l'estadi del Reus Deportiu, amb presència dels gegants de la ciutat, els dels diferents barris –com els de la Concepció i Santa Teresa– i els d'altres poblacions veïnes.[6]

Negres

El 1977 es va obrir una subscripció popular per aconseguir una parella de gegants negres, però no va tenir gaire ressò i es van comprar al taller valencià «Artes Plàsticas Guaita» que en subministrà uns de poca qualitat i estèticament gens apreciats per la ciutat.[7] El 1989, davant del mal estat dels negres, es va obrir una altra subscripció popular que aleshores sí que va donar resultats. Ramon Ferran va encarregar-se de la construcció dels nous negres, més integrats al conjunt de gegants de la ciutat, que es van inaugurar el mateix 1989.[8] El gegant negre té una fesomia africana. Pesa 46 kg i té una alçada de 2,93 m. La geganta negra, amb un aire caribeny, pesa 49 kg i mesura 2,90 m d'alçada. Ambdós porten vestits de seda natural.[9] L'any 2014 se'ls va renovar el vestuari, presentat en la XVI Trobada de Gegants de Reus, on van participar els Negritos de Tarragona, el Negrito de Mataró, els Cubanos de Duesaigües i els Negritos de Valls, a més dels gegants de Reus i d'altres poblacions.[10]

Gegants Manotes

Els Gegants Manotes es van presentar en societat el Dissabte 28 de Maig del 2022 amb la presencia dels Gegants Bojos del Carnaval de Solsona com a padrins. Després es va fer una cercavila pel casc antic de la ciutat i va acabar amb ballades de lluïment i finals conjuntes a la Plaça del Mercadal. Els Gegants Manotes surten exclusivament per l’acte del Masclet de la Festa Major de Sant Pere.[11]

Gegants actuals

En els últims anys s'han renovat elements de tots els gegants: les carcasses, els colors, el vestuari i la perruqueria. A finals del 2004 es van fer unes còpies noves dels gegants, més lleugeres i idèntiques, amb els vestits renovats,[8] que s'incorporen el 2005 a tots els actes del Seguici Festiu. Els gegants originals (Vitxets, Moros i Indis) i la mulassa original estan exposats al Museu d’Art i Història de Reus ja reformat el divendres 30 de gener del 2026.[12]

Els Gegants surten per els diversos actes de Sant Pere i la Mare de Déu de Misericòrdia i per alguna població

Balls

Els gegants tenen tres tonades tradicionals: la Marxa, que és un toc de cercavila, el Valset, potser la tonada més popular de la Festa Major de Reus, i el Toc de Processó, que s'assembla a les tonades que s'interpreten en altres poblacions per a acompanyar als castellers. Miquel Planàs va «escriure en solfa» el Valset i la Marxa dels gegants, que estan escrits per a dues gralles i timbals, i s'enllacen les dues peces en una de sola.[13] També es toca la Sonata antiga (anterior al 1860) i el Vals de la Processó. S'acompanyen per una colla de grallers. Pere Cavallé diu dels músics: «en una orella un clavell i a l'altra la ploma amb què desembussen la llengüeta de l'instrument».[3] Surten el dijous de Corpus i al matí i a la tarda del diumenge següent. Per la Festa Major de Sant Pere, els dies 28 i 29 de juny, i per les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, el 25 de setembre.[14]

Reus IX Ciutat Gegantera de Catalunya 1993

Reus va esdevenir Ciutat Gegantera de Catalunya l'any 1993, on van participar més de 100 Gegants, però primer van restar exposats, després va haver-hi una cercavila fins la Plaça del Mercadal on es va proclamar la Ciutat Gegantera 1993, al següent dia es va estrenar el monument al Gegant Indi de Reus en motiu de la IX Ciutat Gegantera de Catalunya 1993[15][16][17][18][19][16]

Galeria d'imatges

Referències

  1. ↑ Protocol de les Festes Majors de Reus. Reus: Arxiu Municipal, 2006, p. 31. ISBN 8489688362.
  2. ↑ «L'origen ocult dels gegants del barri d'Avall de Montbrió: desapareguts de l'antic seguici de Reus». 3Cat, 28 juny 2025.
  3. 1 2 Cavallé, Pere. «La festa major». A: L'Abella d'Or a Reus: 1930. Pàg. 18
  4. 1 2 Solana, Ricard. Llibre dels gegants i altres entremesos de Reus. Reus: Carrutxa, 1987, p. 36.
  5. ↑ Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imprenta y librería de Pedro Sabater, 1845, p. Vol. II, pàg. 221.
  6. ↑ «Els gegants japonesos». Institut Municipal Reus Cultura.
  7. ↑ Massana, Eribert. 100 Gegants. Petita guia dels gegants de Catalunya. 2n volum. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, juliol 2014, p. 41. ISBN 978-84-92745-93-7.
  8. 1 2 Pouget, Gerard. "Els Gegants". A: Sant Pere: Festa Major de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 237-253
  9. ↑ «Els gegants que agraden a Reus». El Punt Avui, 23 setembre 2009.
  10. ↑ «Els Gegants Negres de Reus estan de celebració». Reusdigital.cat, 27 juny 2024.
  11. ↑ «La Colla Gegantera de Reus presenta els gegants Manotes». reusdigital. [Consulta: 12 gener 2026].
  12. ↑ «Exposició Ara toca festa». Museu de Reus. Ajuntament de Reus. [Consulta: 28 maig 2024].
  13. ↑ Solana, Ricard. Llibre dels Gegants i altres entremesos de Reus. Reus: Carrutxa, 1987, p. 74.
  14. ↑ Els Gegants: seguici festiu de Reus. Reus: Institut Municipal d'Acció Cultural, 2006, p. 3-4.
  15. ↑ Arxiu TVReus - Archivo Televisión de Reus. «Ciutat Gegantera 1993 Reus (1) 13-09-1993 Televisió de Reus. Arxiu TV Reus», 17-11-2021. [Consulta: 20 març 2026].
  16. 1 2 Arxiu TVReus - Archivo Televisión de Reus. «Ciutat Gegantera Reus 12-09-1993 - 1 Televisió de Reus. Arxiu TV Reus», 10-11-2021. [Consulta: 20 març 2026].
  17. ↑ Arxiu TVReus - Archivo Televisión de Reus. «Ciutat Gegantera Reus 12-09-1993 - 2 Televisió de Reus. Arxiu TV Reus», 10-11-2021. [Consulta: 20 març 2026].
  18. ↑ Arxiu TVReus - Archivo Televisión de Reus. «Ciutat Gegantera Reus 1993 (2) 13-09-1993 Televisió de Reus. Arxiu TV Reus», 17-11-2021. [Consulta: 20 març 2026].
  19. ↑ Arxiu TVReus - Archivo Televisión de Reus. «Ciutat Gegantera Reus 12-03-1993 - 3 Televisió de Reus. Arxiu TV Reus», 10-11-2021. [Consulta: 20 març 2026].

Bibliografia

  • Ricard Solana i Valls. Llibre dels Gegants i altres entremesos de Reus. Reus: Carrutxa, 1987

Enllaços externs

This article is issued from Viquipèdia. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.