Georgbokiïta
 Georgbokiïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₅(SeO₃)₂O₂Cl₂ |
| Epònim | Georgiy Borisovich Bokii (en)   |
| Localitat tipus | Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JG.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JG.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/c |
| Color | marró fosc |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 2,060 nβ = 2,110 nγ = 2,150 |
| Birefringència | δ = 0,090 |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1996-015 |
| Símbol | Gbk |
| Referències | [1] |
La georgbokiïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor del químic rus Georgiy Borisovich Bokii (Георгия Борисовича Бокия) (1909-2000), per les seves contribucions a la química dels cristalls i a la mineralogia.
Característiques
La georgbokiïta és un òxid de fórmula química Cu₅(SeO₃)₂O₂Cl₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1996. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És un mineral dimorf de la parageorgbokiïta.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la georgbokiïta pertany a «04.JG - Selenits amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: prewittita, parageorgbokiïta, cloromenita, ilinskita, sofiïta, francisita, derriksita, burnsita i al·localcoselita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik, un volcà rus que es troba a l'óblast de Kamtxatka, al Districte Federal de l'Extrem Orient. Dins d'aquest indret, ha estat localitzada a la fumarola Glavnoye de l'avanç sud, i al segon con d'escòria de l'avanç nord. No ha estat descrita en cap altre indret del planeta.
Referències
- ↑ «Georgbokiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 abril 2018].