Parageorgbokiïta

Parageorgbokiïta
Fórmula química	Cu₅(SeO₃)₂O₂Cl₂
Epònim	georgbokiïta i para-
Localitat tipus	Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JG.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.JG.05
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,3982Å; b = 8,0543Å; c = 11,128Å; β = 99,258°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	verd
Duresa (Mohs)	3 a 4
Lluïssor	vítria
Densitat	4,7 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2006-001
Símbol	Pgbk
Referències	[1]

La parageorgbokiïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom per la seva relació amb la georgbokiïta.

La parageorgbokiïta és un òxid de fórmula química Cu₅(SeO₃)₂O₂Cl₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4. És un mineral dimorf de la georgbokiïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la parageorgbokiïta pertany a «04.JG - Selenits amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: prewittita, georgbokiïta, cloromenita, ilinskita, sofiïta, francisita, derriksita, burnsita i al·localcoselita.

És un mineral format a les fumaroles volcàniques. La seva temperatura de formació es calcula que ha estat entre 400 i 625 °C. Va ser descoberta al segon con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik, un volcà rus situat a l'óblast de Kamtxatka, al Districte Federal de l'Extrem Orient. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.