Georges Colomb
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Marie-Louis-Georges Colomb  25 maig 1856 Lure (França) | ||
| Mort | 3 gener 1945 (88 anys) Niom (França) | ||
| Sepultura | cimetière ancien d'Asnières-sur-Seine | ||
| Residència | França | ||
| Formació | École Normale Supérieure | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Botànica | ||
| Ocupació | botànic, dibuixant, escriptor de literatura infantil, autor de còmic, escriptor | ||
| Ocupador | Universitat de París | ||
| Nom de ploma | Christophe | ||
| Obra | |||
| Abrev. botànica | Colomb | ||
| Família | |||
| Fills | Pierre Colomb | ||
| Premis | |||
  | |||
Georges Colomb (francès: Christophe) (Lure, 25 de maig de 1856 - Niom, 3 de gener de 1945) Marie-Louis-Georges Colomb va ser un botànic frances, divulgador de la ciència i pioner del còmic francès, conegut com bande dessinée. Fou un dels primers grans autors de cómic francesos, juntament amb Caran d'Ache.[1] Sota el pseudònim de Christophe (tocant a "Christophe Colomb", el nom francès de Colom), Colomb va crear còmics que van ser populars entre la intel·lectualitat francesa, però que es van publicar a Le Petit Français illustré, un diari infantil. La seva popular L'idée fixe du savant Cosinus (1893–1899) va comptar amb un científic brillant i distret. Els seus altres còmics inclouen La Famille Fenouillard (1889);[2] Le Sapeur Camember (1890–1896);[3] Les Malices de Plick et Plock (1893–1904); i Le Baron de Cramoisy (1899).
Les obres de Colomb eren esquetxos còmics que exploraven les peculiaritats dels seus personatges principals. Per a ell, les imatges eren més vitals que les paraules per comunicar-se amb els nens (el diàleg i els comentaris editorials de Colomb sempre estaven fora del marc de la imatge). Es diu que els seus marcs anticipen la "gramàtica visual" del cinema i la televisió.
Biografia
Fill d'Eugène Nicolas Colomb, director del col·legi de la ciutat de Lure i d'Anne-Hortense Lucy, Marie-Louis-Georges va ser el quart fill de la seva família.[4] Va estudiar al col·legi de Lure amb E. Ravignat i després a Besançon. L'ambient de la seva infància inspiraria més tard els decorats de Sapeur Camember. Llicenciat en arts a setze anys, en ciències als 18, va ingressar a l'École normale supérieure el 1878, i va obtenir títols en matemàtiques i ciències físiques i després en ciències naturals (entre els seus companys de classe hi havia Henri Bergson). En marxar, es va casar amb Hélène Jacquet el 1882 i va ensenyar ciències naturals al futur liceu Condorcet, on comptaria entre els seus alumnes el jove Marcel Proust. El seu fill Pierre va néixer el 1883. El 1884, va ser nomenat professor a l'institut Faidherbe de Lille, ciutat de la qual l'inspiraria enormement per a la família Fenouillard.
El 1887, va ser nomenat ajudant botànic a la Facultat de Ciències de París i es va doctorar en ciències naturals.[5] Va complementar els seus ingressos amb dibuixos en diversos diaris i va començar a publicar les primeres tires de La Famille Fenouillard el 1889, cosa que no va agradar als seus superiors (nombrosa correspondència amb els Arxius Nacionals). Va continuar les seves publicacions sota el pseudònim Christophe (en referència a Cristòfor Colom).[6] Havent enviudat, es va tornar a casar el 1894 amb Laure Bourdoncle.[7]
De tornada a París, va ser nomenat professor a la Sorbona, on va acabar la seva carrera com a sotsdirector del laboratori de botànica. És autor de nombrosos llibres de text tant de botànica com de zoologia.
De 1924 a 1939, va ser conferenciant a Radio-París . El 1933, fins i tot va ser proclamat "Prince du Micro".[8]
Colomb es va retirar com a sotsdirector del laboratori botànic de la Sorbona. El novel·lista Marcel Proust va ser estudiant de Colomb en la seva joventut i sembla que agafar interès per la botànica per ell: À la recherche du temps perdu (A la recerca del temps perdut) de Proust presenta coneixements i especulacions botàniques fins a tal punt que la botànica "constitueix una lent alternativa a través de la qual es pot veure el món humà de la novel·la".
Referències
- ↑ García (2010), p. 45.
- ↑ Sur Gallica
- ↑ Sur Gallica
- ↑ François Caradec. Christophe. P. Horay, 1981, p. 13.
- ↑ François Caradec, Christophe, Paris, Horay, 1981, p. 81.
- ↑ François Caradec. Christophe Colomb. Bernard Grasset, 1956, p. 58.
- ↑ Frédéric Plancard «Et Georges Colomb devint... Christophe». Le Mag, 79, 12-03-2017, p. 30. ISSN: 2430-7750.
- ↑ François Caradec. Christophe. P. Horay, 1981, p. 179.
Bibliografia
- Biografia de Christophe de François Caradec, prefaci de Raymond Queneau . Grasset, 1956. Reeditat per Pierre Horay, editor, 1981. Col·lecció Les Singuliers.
- GARCÍA, Santiago (2010). La novela gráfica, Bilbao, Astiberri Ediciones.
- Coward, David (2003). A history of French literature: from chanson de geste to cinéma. Wiley-Blackwell. .
- Luckhurst, Nicola (2000). Science and structure in Proust's À la recherche du temps perdu. Oxford modern languages and literature monographs. Oxford University Press.ISBN