Giaele Franchini Angeloni

Plantilla:Infotaula personaGiaele Franchini Angeloni
Biografia
Naixement22 gener 1898 Modifica el valor a Wikidata
Mort21 gener 1991 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
IdeologiaPartit Socialista Italià Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarBrigades Internacionals Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMario Angeloni Modifica el valor a Wikidata

Giaele Franchini Angeloni (22 de gener de 1898 - 21 de gener de 1991) Giaele Franchini o Giaele Angeloni, va ser una política antifeixista italiana, d'ideologia socialista, que va tenir un paper rellevant en la Segona República Espanyola, durant la Guerra Civil. Va patir la repressió i l'exili.[1]

Biografia

Filla primogènita d'Enrico Franchini (advocat i l'últim alcalde de Cesena abans de l'arribada del feixisme)[2] i de Maria Giovannini, tenia un germà, Franco. La família tenia ideals republicans. Giaele va estudiar magisteri i durant la Primera Guerra Mundial va assistir els soldats ferits en el conflicte i va obtenir el diploma d'infermera de la Creu Roja. El 1917 va conèixer l'oficial Mario Angeloni,[3] que després de la desfeta de Caporetto havia estat enviat, amb altres soldats, a Cesena per reorganitzar la seva unitat. Acabada la guerra, Angeloni va ser condecorat amb la Medalla de Plata al valor militar i el grau de tinent per mèrits de guerra. El juliol de 1921 es van casar i es van establir a Perugia, a casa del pare d'Angeloni. Durant molts anys van rebre múltiples amenaces dels membres dels esquadrons feixistes, fins que Angeloni va ser greument agredit i apallissat; aquella commoció va provocar a Giaele Franchini la pèrdua del fill que esperava[4]

El novembre de 1926, el seu marit va ser condemnat a cinc anys d'exili interior, essent un dels primers 600 antifeixistes arrestats i enviats a les illes de confinament mediterrànies. Uns dies més tard, ella el va seguir, primer a Lipari, després a Ustica i finalment a Ponza. Durant aquell desterrament, Mario Angeloni i Giaele Franchini van construir una densa xarxa de relacions polítiques. Des d'Antonio Gramsci fins als antifeixistes més importants del moment, com ara Amdeo Bordiga, Marion Cave, Carlo Rosselli o Ferruccio Parri.[5] Un moment especial per a Giaele Franchini va ser la trobada amb Giuseppe Masserenti, líder sindicalista bolonyès que, en els anys següents, li va inspirar la seva decisió política més important: unir-se al Partit Socialista Italià.[6]

El 1929, el seu marit es va beneficiar de l'amnistia concedida als antifeixistes que havien lluitat com a voluntaris a la Primera Guerra Mundial (Angeloni havia sigut condecorat) i es van traslladar a Roma. L'any següent, després d'haver-los prohibit tornar a Perugia, van decidir tornar a Cesena, on Angeloni va reprendre la seva carrera d'advocat al bufet del sogre, Enrico Franchini. La seva estada a la Romagna, però, només va durar dos anys. Entre febrer i març de 1931, es va descobrir la xarxa antifeixista que Angeloni havia organitzat a tota la regió, i davant del perill d'una nova detenció, van decidir exiliar-se a França i es van establir a París.[7]

A l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, Mario Angeloni es va traslladar a Espanya per ensinistrar els voluntaris republicans en l'ús de les armes. El 17 d'agost de 1936, les Columnes Angeloni, Roselli i Berneri, agregades a la Columna Ascaso, van sortir de Barcelona amb destinació al front d'Aragó. El 28 d'agost de 1936, Angeloni va ser ferit en la Batalla del Monte Pelado i va morir el mateix dia a l'hospital de Sarinyena.[8]

Diverses setmanes després d'assumir la seva viduïtat, Giaele va decidir deixar París i traslladar-se a Barcelona com a voluntària de les Brigades Internacionals . A partir del febrer de 1937, va ser nomenada delegada de la Lliga Italiana pels Drets Humans (LUDU) i encarregada de gestionar l'oficina del Consolat italià a Barcelona.[9] La seva tasca va ser incansable, inspirada pels ideals de justícia i llibertat. Malgrat la commoció que li van provocar els Fets de maig de 1937, on van morir assassinats els seus amics anarquistes, Camillo Berneri i Francesco Barbieri,[10] va decidir continuar en el seu lloc, portant a terme una tasca crucial per a salvar les vides de desenes d'anarquistes i militants del POUM que van ser empresonats després d'aquells enfrontaments.[11] Durant quells anys va tenir el suport del seus grans valedors, Luigi Campolonghi i Pietro Nenni.[12]

Amb la desfeta del Bàndol Republicà, va passar a França on va ser confinada en un poble Pirinenc, tot i que va poder arribar clandestinament a Marsella, des d'on va embarcar cap a Algèria, per traslladar-se després a Casablanca i finalment salpar rumb a Mèxic, on va viure fins el final de la Segona Guerra Mundial. (En la fitxa d'entrada a Mèxic, el desembre de 1941, consta amb els seus cognoms de soltera, Maria Giaele Franchini Giovannini i com a forma alternativa, Maria Giaele de Turner, amb tres anys de diferència en la data de naixement, 1901 en comptes de 1899).[13] Finalment el 1946, essent Pietro Nenni ministre d'exteriors, va aconseguir tornar a Itàlia. Va viure a Cesena, va treballar pel Partit Socialista Italià i va ser ser una de les fundadores de l'Associació Italiana de Combatents Voluntaris de la Guerra Civil Espanyola (AICVAS).[14] En aquells anys, va escriure diversos articles, publicats al diari socialista Avanti!, en defensa del treball i els drets laborals de les dones.[15] El 1978, va publicar un petit llibre de memòries, Nel Ricordo di Mario, dedicat a la seva experiència política i la del seu marit durant els anys de l'antifeixisme.[4]

Es conserva nombrosa correspondència sobre l'activitat política i personal de Giaele Franchini Angeloni,[16] que va morir a la seva ciutat natal el 26 de gener de 1991.[1]

Referències

  1. 1 2 «Giaele: storia d’una donna coraggiosa» (en italià). Il Socialista, 04-08-2004.
  2. ↑ «Il Palazzo del comune» (en italià). Resistenza MAPPE. [Consulta: 17 abril 2026].
  3. ↑ Fubini, Elsa. «Angeloni, Mario» (en italià). Treccani - Dizionario Biografico degli Italiani - Volume 3, 1961. [Consulta: 17 abril 2026].
  4. 1 2 Franchini Angeloni, Giaele. Nel ricordo di Mario. (en italià). Il Ponte Vecchio, 2002. ISBN 978-8883122163.
  5. ↑ «Angeloni Mario» (en italià). ANPPIA. [Consulta: 16 abril 2026].
  6. ↑ «Giale Franchini Angeloni, nel fuoco del novecento con Mario nel cuore.» (en italià). Centro Studi Ustica, 01-12-2020. [Consulta: 16 abril 2026].
  7. ↑ Bertoldi, Elio Clero. «Tra Giaele e Mario un amore senza confini e limiti» (en italià). [Consulta: 17 abril 2026].
  8. ↑ «Mario Angeloni (1896-1936)». Ateneu Llibertari Estel Negre. [Consulta: 17 abril 2026].
  9. ↑ «entita – Lazio 900» (en anglès americà). [Consulta: 17 abril 2026].
  10. ↑ «Biografía de Francesco Barbieri: Fuera de la sombra – Portal Libertario OACA» (en castellà), 23-01-2026. [Consulta: 18 abril 2026].
  11. ↑ «Franchini Maria Giaele, vedova Angeloni. Documentazione OMS» (en italià). Antifascisti Spagna Fondo AICVAS, 2021. [Consulta: 17 abril 2025].
  12. ↑ «Giaele Angeloni, una donna nella lotta antifascista: 10 marzo presentazione del libro di Luca Gatti» (en italià). Fondazione Pietro Nenni, 25-02-2026. [Consulta: 17 abril 2026].
  13. ↑ «Moviments Migratoris - Fitxa de Franchini Giovannini, Maaría Giale» (en castellà). Gobierno de España - Ministerio de Cultura. [Consulta: 18 abril 2026].
  14. ↑ «Antifascisti combattenti e volontari della Guerra di Spagna | Banca dati Aicvas-INSMLI» (en italià).
  15. ↑ «Una donna nella lotta antifascista. Giaele Angeloni dall'esilio in Francia alla Guerra di Spagna - Luca Gatti» (en italià).
  16. ↑ «Angeloni Franchini Maria Giaeli- Corrispondenza» (en italià). Antifascisti Spagna Fondo AICVAS, 01-03-2021. [Consulta: 17 abril 2026].