Gianluca Nicoletti

Plantilla:Infotaula personaGianluca Nicoletti
Imatge
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 agost 1954 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Perusa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaRoma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, presentador de televisió, escriptor, locutor de ràdio Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRai Radio
Radio 24 Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webgianlucanicoletti.it Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 1b45d352-4a13-4a0e-9928-9cc55e2420c4 Discogs: 1982756 Modifica el valor a Wikidata

Gianluca Nicoletti (Perusa, 17 d'agost de 1954) és un periodista, escriptor, locutor de ràdio i autor de televisió italià, actualment col·laborador dels mitjans italians Radio 24 i La Stampa, com a locutor i editorialista respectivament.

Biografia

Gianluca Nicoletti durant el servei militar

Activitat radiofònica

Gianluca Nicoletti va començar a treballar a la RAI el 1983. Des del 1994 està registrat com a periodista professional a l'Ordre de Periodistes del Laci. El 1995 va ser contractat al Giornale Radio, on va ser corresponsal especial fins al 1999 i posteriorment cap de la Divisió de Ràdio per al sector dedicat a la innovació "Desenvolupament de Productes Multimèdia". En aquest càrrec, va dirigir la posada en marxa del primer portal d'Internet interactiu de la Rai.[1]

De 1983 a 1994, va treballar com a corresponsal per al programa de ràdio Radiodue 3131, on va dissenyar un "estudi mòbil" amb el que va fer una gira per Itàlia durant tres temporades. També va presentar el programa en tres temporades posteriors.

El 1992 va ser autor i presentador del setmanari *Qui lo dico e qui lo nego*, emès a Radio 2, on el 1994 va presentar el programa *Vipera* .

Durant onze anys, de 1993 a 2004, va presentar el programa Golem: idoli e televisioni (Golem: ídols i televisió), que se centrava en temes relacionats amb la televisió i l'actualitat analitzats a través del món dels mitjans de comunicació. El 1993, Golem va obrir la seva pròpia pàgina a Internet. El programa va guanyar diversos premis (Premiolino 1997, Saint Vincent 1998, menció especial al Prix Italia 1998, Forte dei Marmi 1999 i Guidarello 2000).

Després de deixar la Rai el desembre de 2004, Nicoletti es va incorporar a Radio 24, on ha estat l'autor i presentador del programa de ràdio Melog 2.0 des del 2005. Per a la mateixa emissora de ràdio, el 2005 també va presentar el programa Il volto e l'anima (“El rostre i l'ànima”).

El 2010 va crear els programes Corpi (contes de Cristina Cattaneo, forense) i La guardia del faro amb Barbara Alberti per a Radio 24.

Des del setembre del 2014 ha creat i presentat el programa Il treno va per a Radio 24.

L'octubre de 2012, va ser guardonat amb el premi Cuffie D'Oro Lelio Luttazzi en la categoria "One Man One Voice" amb la següent menció: "És una de les veus més conegudes entre els intel·lectuals italians. Compta amb el do encantador de la imprevisibilitat i un ús hàbil de les paraules. Un bon escriptor, crític de televisió i moralista, Gianluca representa una excel·lència de la ràdio italiana."

Des del 2024, condueix el programa "La nave va" a Ràdio 24, que s'emet cada dissabte a les 14:00. Continua presentant el programa "Melog” de dilluns a divendres, a partir de les 12:10.[2]

Activitat televisiva

Ha col·laborat en diversos programes de televisió a les cadenes de la RAI: el 1995, Uno più uno i Mediamente (laboratori de televisió multimèdia), emès a Rai 1. Durant el mateix any, va ser l'autor i presentador del programa Parola in TV a Videosapere i va crear l'especial Telesogni di notte amb Gianni Ippoliti . D'octubre a febrer de 1996, va ser l'autor i presentador del programa Niente da perdere de Rai 3, on, en forma de monòleg, s'analitzaven imatges de la televisió nocturna. De novembre a juny de 1996, va ser l'autor i presentador d'una nota setmanal de crítica televisiva dins del programa TV Zone de Rai 2 i Raccolta differenziata, amb el tema principal de l'anàlisi dels fenòmens televisius. A Rai 1, va ser el presentador i coautor del programa La parte dell'occhio (“La part de l'ull”), un programa sobre estètica televisiva. El 2004 va acollir una edició de Conferenza stampa per a la Tribune Politiche de Rai.

L'estiu del 2005 es va traslladar a les cadenes de Mediaset per col·laborar a Matrix, a Canale 5, en antena des del setembre. A la tardor del 2006 va formar part del jurat de la primera edició del reality show La pupa e il secchione, emès a Italia 1. El 2010 va editar la columna News Mediaset Jekyll, emesa diàriament a Italia 1, comentant els esdeveniments televisius que havien ocorregut el dia anterior.

Activitat periodística

  • Des del gener del 2005 és editorialista del diari La Stampa .
  • El 2009 i el 2010 va col·laborar amb la revista mensual Wired.
  • El 2010 va editar la columna La posta del cuore a Marie Claire.

Activitat teatral

Per al teatre va crear l'espectacle La macchina per entrare e uscire dal mondo (“La màquina d'entrar i sortir del món”), una peça on es construeix a l'escenari un transformador d'humans en avatars i viceversa, és a dir, un decorat que representa un entorn real, una plaça metafísica amb, als dos extrems respectius, dues portes que es poden obrir i tancar.

L'escenografia en resum és un únic panell dividit en tres zones, les dues laterals on les portes representen la façana exterior d'un edifici – dibuixat o fotoreproduït sobre la fusta de l'escena– mentre que la part central és blanca com una pantalla de cinema. La part que falta de l'escena s'integra projectant un entorn virtual tridimensional interactiu que completa la imatge de l'edifici amb dues portes virtuals més que es poden obrir.

Cada actor o membre del públic pot entrar per una petita porta de fusta com un ésser de carn i ossos i sortir per la projectada com un avatar, tot continuant donant veu a la seva representació virtual. També es pot fer el procés invers, "passant" d'avatar a humà.

La màquina d'entrar i sortir del món va debutar a Torí el 7 de juny de 2008 i més tard va evolucionar com a La notte di Giano (“La nit de Janus”), representada per primera vegada el 21 de desembre de 2008 a Roma amb l'addició de personatges i música en directe composta a partir de textos de Nicoletti.

Activitat a Internet

Del 1999 al 2004 va ser director editorial de Rai Net, l'empresa d'internet de la Rai; va supervisar la posada en marxa del portal d'internet de la Rai i va fundar el diari en línia Rainet News, del qual també va ser editor en cap. També a la Rai, va dirigir la creació de Rai Click, el portal de la Rai que posa a disposició emissions de televisió en streaming a Internet.

El juny de 2009 va llançar la Perennial Voice Prosthesis,[3] una proposta experimental de xarxa social que utilitza un sistema de missatgeria de veu.

Activitat musical

El 2008 va col·laborar amb l'artista italià de rap i hip-hop Frankie hi-nrg MC al recital Mattatoy de l'àlbum DePrimoMaggio. L'11 de juliol de 2009 Nicoletti va publicar el seu primer àlbum titulat Macchina per fughe domestiche, una col·lecció de balades amb música feta en col·laboració amb els germans Riccardo i Francesca Alemanno. Els temes de l'àlbum se centren en els possibles mètodes per escapar de la vida quotidiana.[4]

Activitat cinematogràfica

El 2017 va fer el documental Tommy and the Others, dirigit per Massimiliano Sbrolla, en què relata un viatge a Itàlia amb el seu fill per trobar famílies amb adults autistes al seu càrrec. Es va emetre pels canals Sky a partir de l'abril de 2017 i va ser completament autofinançat i recolzat a través de micromecenatge. El 2018 la pel·lícula es va projectar en instituts italians com a part del projecte educatiu "Cervelli Ribelli", recolzat pel Ministeri d'Educació, Universitat i Recerca (MIUR) i Sky.

El 2020 va protagonitzar el documental Tommy and the Rebel Brains Auction, que explica la història del viatge de Gianluca Nicoletti i el seu fill Tommy per Itàlia en una gira vinculada a la iniciativa "Out of the Ordinary", una subhasta destinada a finançar parcialment un taller creatiu per a "cervells rebels". La pel·lícula, escrita per Gianluca Nicoletti, dirigida per Massimiliano Sbrolla i produïda executivament per Kulta, es va estrenar a Sky Arte el 2 d'abril de 2020, Dia Mundial de la Conscienciació sobre l'Autisme.

Altres projectes

El maig de 2010, en col·laboració amb Francesca Cellamare i Stefano Moriggi, va obrir l'acte Macchine e Carne al Museo dei Fiorentini de Roma, a partir de teories extretes del llibre Perché la tecnologia ci rende umani .

El juny de 2010, va estrenar l' espectacle "La disciplina del sollievo di alzar donne". Amb l'objectiu de restablir el protocol de comunicació adequat entre homes i dones, Nicoletti aixeca físicament les dones sobre les seves espatlles. Aquests esdeveniments s'han organitzat en diversos llocs d'Itàlia.

A la tardor del 2010, va col·laborar amb Marco Pizzo, historiador i director del Museu Central del Risorgimento, en la iniciativa Gioventù Ribelle, promoguda pel Departament de Joventut i dedicada als herois del Risorgimento. L'exposició, que es va allotjar al Vittoriano de Roma del 3 de novembre al 18 de desembre de 2010 i va ser inaugurada pel president de la República Giorgio Napolitano, tenia com a objectiu arribar a les noves generacions i es va dur a terme en un entorn multimèdia, combinant noves tecnologies, interaccions de vídeo, materiql de record i pintures. Nicoletti va participar com a guia vocal a la secció Amabili resti, dedicada a les relíquies seculars dels màrtirs del Risorgimento italià, narrant les seves històries.

El 14 de maig de 2011, amb motiu de la Nit dels Museus, va realitzar al Museu del Trastevere de Roma la performance de paraules, música i fotografies Il Museo dei Pensieri, una visita guiada entre els "objectes mentals" abandonats per la ciutat fotografiats per Fabrizio Intonti.

Compromís amb l'autisme

Participa activament en la difusió de la cultura de l'autisme i la neurodiversitat, ja que ell mateix pateix la síndrome d'Asperger.[5] Des del 2013 ha escrit tres llibres publicats per Oscar Mondadori sobre la seva experiència com a pare del seu fill autista Tommy. Els dos primers Una notte ho sognato che parlavi, (“Una nit vaig somiar que parlaves”) i Alla fine qualcosa ci inventaremo (“Ja ens inventarem alguna cosa”), van ser èxits de vendes. El tercer, Io, figlio di mio figlio (“Jo, fill del meu fill”) el va publicar el 2018. Va dirigir la pel·lícula Tommy e gli altri.[6] Va dissenyar i gestiona l'àrea web d'informació sobre l'autisme "Per noi autistici".[7] El lloc, creat el 2015 amb la contribució del MIUR, està integrat amb eines de participació interactives, creades com a part del projecte "Digital for social" finançat per la Fundació Vodafone.

Va fundar l'organització sense ànim de lucre Insettopia,[8] compromesa amb la creació i el suport de projectes capaços de proporcionar serveis útils a les famílies de persones amb autisme. El desembre de 2020, l'organització es va transformar en "Fondazione Cervelli Ribelli Onlus". Des del 2024, és la Fondazione Cervelli Ribelli ETS.

Resposta a Umberto Eco

El 2015 el reconegut pensador italià Umberto Eco va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Torí en “ Comunicació i Cultura dels Mitjans de Comunicació”. El seu discurs d'acceptació el va dedicar a les teories de la conspiració, un dels seus temes preferits als seus darrers anys, present també al seu últim llibre 'Número zero'. En acabar, va fer unes declaracions en què afirmava que:

La televisió havia promogut el ximple del poble, respecte al qual els espectadors se sentien superiors. La tragèdia d'Internet és que ha promogut el ximple del poble com a portador de la veritat.[9]

Nicoletti va escriure el mateix dia un comentari sobre les paraules d'Eco en que, tot i reconeixent la vàlua d'Eco i el seu respecte, en critica el seu elitisme i la seva falta de contacte amb la realitat:

Finalment podem mesurar-nos amb el nivell més realista d'imbecilitat que sempre ha impregnat la humanitat. Era massa fàcil per a qualsevol intel·lectual, o creador de pensament, mesurar-se únicament amb el simposi dels seus afins. Ara, qualsevol que vulgui comprendre el significat dels temps en què vivim es veu obligat a navegar per un mar molt més tempestuós i infestat de pirates que els bons vells temps en què aquesta massa incivilitzada només podia aspirar a l'estatus de lectors, espectadors, oients. Sigueu bons i calleu, llegiu diaris escrits per nosaltres, llegiu llibres escrits per nosaltres, mireu programes de televisió en què som el centre d'atenció, escolteu conferències impartides per nosaltres. Malauradament, l'era de les fortaleses inexpugnables on la veritat era custodiada pels seus sacerdots s'ha acabat. Avui, la veritat s'ha de defensar a cada barranc i racó. Fer-ho requereix esforç, és molt menys gratificant, però sobretot requereix habilitats de combat amb una arma cos a cos: no es pot generar pensament en la cultura digital si no s'accepta codejar-se amb el costat imbècil de la força.[10]

Premis

  • Premiolino (1997)
  • Premi de Periodisme de Saint Vincent (1998)
  • Menció especial Prix Italia per la secció web (1998)
  • Premi de Sàtira Política Forte dei Marmi (1999)
  • Premi Guidarello (2000)
  • Premi Lelio Luttazzi als Auriculars d'Or (2012) – Categoria One Man One Voice
  • Amb el llibre "Una notte ho sognato che parlavi" (Mondadori – Strade Blu) guanyador de la 49a edició (21 de setembre de 2013) del Premi Estense, promogut per Unindustria Ferrara.

Obres

  • Ectoplasmi. Esistere nell'aldilà catodico: il potere medianico della televisione (“Ectoplasmes. Existent en el càtode més enllà: el poder mediumístic de la televisió”), Baskerville, Bolonya, 1994. ISBN 88-8000-009-8
  • Amen, Mondadori, Milà, 1999. ISBN 88-04-46384-8
  • Golem. Idoli e televisioni (“Golem. Ídols i televisió”) (assaig amb CD-ROM), Rai Eri, Roma, 1999. ISBN 88-397-1065-5
  • Le vostre miserie, il mio splendore. La discesa nella seconda vita dell'avatar bitser Scarfiotti (“Les vostres misèries, la meva esplendor: El descens a la segona vida de l'avatar bitser Scarfiotti”), Mondadori, Milà, 2007. ISBN 88-04-57333-3
  • amb S. Moriggi, Perché la tecnologia ci rende umani. La carne nelle sue riscritture sintetiche e digitali (“Per què la tecnologia ens fa humans: La carn en les seves reescriptures sintètiques i digitals”), Sironi, Milà, 2009. ISBN 978-88-518-0126-7
  • Una notte ho sognato che parlavi (“Una nit vaig somiar que parlaves”), Mondadori, Milà, 2013. ISBN 978-88-04-62628-2
  • Il libro infame: memorie dal tempo a castello (“El llibre infame: Records del temps al castell”), il·lustrat per Roberto Ronchi, Tonuè, Latina, 2013. ISBN 978-88-97165-75-0
  • Alla fine qualcosa ci inventeremo (“Ja inventarem alguna cosa”), Mondadori, Milà, 2014. ISBN 978-88-04-64332-6
  • Io, figlio di mio figlio (“Jo, fill del meu fill”), Mondadori, Milà, 2018. ISBN 978-88-04-68713-9

Participacions

  • AA.VV., Lo specchio e la lente (“El mirall i la lent”, secció Cap a la hiperinformació ), Laterza, Bari, 1993.
  • AA.VV., Check up del giornalismo italiano (“Revisió del periodisme italià”, secció Entre la realitat i l'entreteniment ), Laterza, Bari, 1995.
  • AA.VV., Dall'analogico al digitale (“De l'analògic al digital”, secció Tecnologia o ideologia? ), Laterza, Bari, 1996. ISBN 88-420-4911-5
  • AA.VV., La svolta della TV (“El punt d'inflexió de la televisió”, secció La decadència del culte a la televisió? ), Laterza, Bari, 1997. ISBN 88-420-5364-3
  • AA.VV., Labranca Remix - Il primo libro mondiale di letteratura campionata (“Labranca Remix - El primer llibre de literatura samplejada del món”, secció Thanatos is not loved ), Castelvecchi, 1997. ISBN 88-86232-97-7
  • AA.VV., La realtà del virtuale (“La realitat del virtual”, secció El temple de la distorsió ), Laterza, Bari, 1998. ISBN 88-420-5586-7
  • AA.VV., Il Web 2.0 (“La Web 2.0”, secció L'evolució de les pròtesis emocionals ), Il Sole 24 Ore Media, Milà, 2007. ISBN 88-8363-880-8

Discografia

Àlbum

  • 2009 - Macchine per fughe domestiche (“Màquines de fugues domèstiques”)

Referències

  1. ↑ Radio Radicale. «[121341 - Presentazione del sito internet di RadioRai (www.radio.rai.it) (org. c/o la sede Rai di Via Asiago)]», 19-04-2000.
  2. ↑ «Radio24 | Il Sole 24 ORE» (en italià).
  3. ↑ «La protesi vocale perenne». Arxivat de l'original el 29 giugno 2019.
  4. ↑ «Macchina per fughe domestiche». Arxivat de l'original el 19 giugno 2010.
  5. ↑ «"Ho la sindrome di Asperger. Adesso la mia estrosità ha un nome. Io sono mio figlio, e lui è me"» (en italià), 24-06-2019.
  6. ↑ «Tommy e gli altri - Il film».
  7. ↑ «Per Noi Autistici – Autismo raccontato da chi lo vive».
  8. ↑ «Insettopia Onlus».
  9. ↑ «Umberto Eco: “Con i social parola a legioni di imbecilli”» (en italià), 11-06-2015. [Consulta: 14 setembre 2025].
  10. ↑ «“Eco, i social network e le legioni di imbecilli. Difendere la verità è un lavoro che costa fatica”» (en italià), 11-06-2015. [Consulta: 14 setembre 2025].