Giniïta
 Giniïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Fe²⁺Fe³⁺₄(PO₄)₄(OH)₂(H₂O)₂ |
| Epònim | Adelheid Gini Keller (en)   |
| Localitat tipus | pegmatita Sandamap, Sandamap North Farm 115, Usakos, Districte de Karibib, Erongo, Namíbia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DB.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DB.50 |
| Dana | 42.11.7.1 |
| Heys | 19.13.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 14,253Å; b = 5,152Å; c = 10,353Å; β = 111,30° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | negre, negre verdós, negre marronós |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 3 a 4 |
| Lluïssor | adamantina, subadamantina, vítria |
| Color de la ratlla | verd oliva fosc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,41 g/cm³ (mesurada); 3,42 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,775 nβ = 1,803 nγ = 1,812 |
| Birefringència | δ = 0,037 |
| Pleocroisme | fort |
| Angle 2V | mesurat: 55°, calculat: 58° |
| Dispersió òptica | baixa |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1977-017 |
| Any d'aprovació | 1977 |
| Símbol | Gin |
| Referències | [1][2] |
La giniïta és un mineral de la classe dels fosfats. Va rebre el nom l'any 1980 per Paul Keller en honor de la seva esposa Adelheid Gini Keller (1940-).
Característiques
La giniïta és un fosfat de fórmula química Fe²⁺Fe³⁺₄(PO₄)₄(OH)₂(H₂O)₂.[3] Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1977. Cristal·litza en el sistema monoclínic, i es troba en forma de cristalls petits negres i brillants en forma de falca. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la giniïta pertany a «08.DB: Fosfats, etc. només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO4 < 1:1» juntament amb els següents minerals: diadoquita, pitticita, destinezita, vashegyita, schoonerita, sinkankasita, mitryaevaïta, sanjuanita, sarmientita, bukovskyita, zýkaïta, sasaïta, mcauslanita, goldquarryita, birchita i braithwaiteïta.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a la pegmatita Sandamap, a la granja Sandamap North 115, a la localitat d'Usakos, al districte de Karibib (Erongo, Namíbia). També ha estat descrita a la mina Morassina, a Schmiedefeld (Turíngia, Alemanya). Es tracta dels dos únics indrets on ha estat descrita aquesta espècie en tot el planeta.
Referències
- ↑ «Giniite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 2019-08-10. [Consulta: 11 març 2018].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: July 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. Arxivat de l'original el 3 de juliol 2025. [Consulta: 14 juliol 2025].