Sarmientita
 Sarmientita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe³⁺₂(AsO₄)(SO₄)(OH)(H₂O)₅ |
| Epònim | Domingo Faustino Sarmiento |
| Localitat tipus | mina Santa Elena, Quebrada Alcaparrosa, Calingasta, Calingasta Department, Província de San Juan, Argentina |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DB.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DB.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.03 – Anhang |
| Dana | 43.5.1.1 |
| Heys | 22.3.26 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,55 Å; b = 18,55 Å; c = 9,70 Å; β = 97,65° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Color | groc-taronja clar |
| Lluïssor | mat |
| Densitat | 2,58 g/cm³ (mesurada); 2,58 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,628 nβ = 1,635 nγ = 1,698 |
| Birefringència | δ = 0,070 |
| Angle 2V | mesurat: 38°, calculat: 38° |
| Dispersió òptica | de feble a distingible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Smi |
| Referències | [1] |
La sarmientita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la sanjuanita-destinezita. Va ser anomenada en honor de Domingo Faustino Sarmiento (1811-1888), educador, escriptor, i president de l'Argentina.
Característiques
La sarmientita és un arsenat de fórmula química Fe³⁺₂(AsO₄)(SO₄)(OH)(H₂O)₅.[2] Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls prismàtics [001] i aplanats en {010}, mostrant les cares {010}, {110} i {011}, que mesuren fins a 20 μm, agregats en masses nodulars.[3] És l'anàleg mineral amb arsenat de la diadoquita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sarmientita pertany a «08.D - Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: diadoquita, pitticita, destinezita, vashegyita, schoonerita, sinkankasita, mitryaevaïta, sanjuanita, bukovskyita, zýkaïta, giniïta, sasaïta, mcauslanita, goldquarryita, birchita i braithwaiteïta.
Formació i jaciments
La sarmientita apareix en filons pirítics oxidats en diabasa.[3] Va ser descoberta a la mina Santa Elena, a Quebrada Alcaparrosa (Calingasta, Província de San Juan, Argentina). També ha estat descrita als Estats Units, Grècia, el Marroc i Sud-àfrica.
Referències
- ↑ «Sarmientite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2019].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: November 2025» (en anglès). Commission on new minerals, nomenclature and classification, 2025. [Consulta: 7 desembre 2025].
- 1 2 «Sarmientite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 19 gener 2020].