Giuseppe Danise

Giuseppe Danise

Biografia
Naixement	11 gener 1882 Salern (Itàlia)
Mort	9 gener 1963 (80 anys) Manhattan (Nova York)
Activitat
Ocupació	cantant d'òpera
Veu	Baríton
Instrument	Veu
Família
Cònjuge	Bidú Sayão

Giuseppe Danise (Salern (Campània), 11 de gener, 1882 - Nova York, 9 de gener, 1963), va ser un baríton operístic italià. Va cantar amb gran èxit a Itàlia i les Amèriques, actuant en papers lírics i dramàtics del repertori italià, francès, wagnerià i rus.

Danise va néixer a Salern, prop de Nàpols, fill de Pasqualina Capaldo, una música aficionada, i Enrico Danise, un funcionari del govern italià.^[1] Tot i que va començar els estudis de dret, se li va instar a seguir una carrera de cant, ja que tenia una veu natural per cantar. Va assistir al "Conservatori di San Pietro a Majella" de Nàpols, on va ser format primer per Luigi Colonnese, un baríton de la generació anterior, el llinatge pedagògic del qual incloïa Alessandro Busti i el castrat Girolamo Crescentini. Segons Danise, durant el primer any només se li va permetre cantar tons, ni escales ni cançons.^[2] A continuació, va estudiar amb Abramo Petillo. El 1905, Danise es va casar amb Zelinda Raffaelo, i la seva primera filla, Floria, va néixer aquell any. Un fill, Enrico, el seguiria el 1907.^[3]

El 1906, va debutar al Teatro Bellini de Nàpols com a Alfio a Cavalleria rusticana. Poc després va ser contractat com a baríton principal de la "Gonsalez Opera Company", una companyia de gira que va viatjar pels Balcans i per Rússia i Sibèria,^[4] tal com va ser descrita per la soprano Germana Di Giulio a Le últimes prima donnes de Lanfranco Rasponi. Durant almenys una part de la gira, la companyia va incloure, entre d'altres, el tenor Alessandro Procacci, la soprano Giulietta Battaglioli, la soprano lírica Ernestina Gonsalez i el baix Ignazio Cesari. Durant els seus dos anys i mig amb aquesta companyia, Danise va cantar 630 actuacions.

Va tornar a Itàlia el maig de 1912. Dues setmanes més tard va cantar un concert a Trieste i va ser contractat allà per a la temporada de tardor. Després d'això, va ser contractat per cantar al Teatro Regio di Torino. Durant aquest compromís li van demanar que anés a La Scala per al centenari del naixement de Verdi. Danise va rebutjar aquesta petició per diferències sobre el repertori.^[5]

Va continuar construint la seva carrera italiana amb gran èxit, cantant a Bolonya, Gènova, Roma i Nàpols, entre altres llocs. Va cantar el paper d'Amonasro a Aïda de Verdi a la inauguració de l'Arena di Verona. El 1915 va actuar al Teatro Costanzi de Roma a l'estrena mundial de l'òpera Una tragedia fiorentina de Mario Mariotti.

Des del maig de 1914 fins al setembre de 1915, Danise va cantar principalment a Sud-amèrica, en teatres de l'Uruguai, el Brasil i l'Argentina, com el Teatro Colón de Buenos Aires.

De tornada a Itàlia, la branca italiana de la companyia discogràfica "His Master's Voice, La voce del padrone," va fer el seu primer enregistrament complet de Rigoletto de Verdi el maig de 1916, amb Danise en el paper principal. A causa d'un incident desafortunat, però, algunes de les matrius es van danyar abans d'arribar al procés de fabricació. Les seccions que es van perdre es van tornar a enregistrar l'any següent amb un conjunt diferent de cantants, i Rigoletto va ser cantat per Ernesto Badini. L'enregistrament complet però improvisat es va publicar el 1918 amb el repartiment mixt.

Danise va debutar a La Scala com a paper principal a l'estrena a la Scala deKniaz' Igor de Borodin. Va gaudir d'un gran èxit en aquella casa, obrint una temporada amb Fernand Cortez de Gaspare Spontini i participant a l'estrena a la Scala de Francesca da Rimini de Zandonai i a l'estrena mundial de Macigno de Victor de Sabata. El 1918, al Teatro Costanzi de Roma, va cantar a l'estrena mundial de Maria di Magdala de Vincenzo Michetti.

Danise va haver de retirar-se temporalment dels escenaris quan va ser reclutat per al servei a la Primera Guerra Mundial. Va ser traslladat de Milà a Roma, on va treballar com a censor. Durant la seva estada a Roma, va cantar al Teatro Costanzi (ara conegut com el Teatro dell'Opera di Roma). Va ser en aquesta època (1917-1918) que Danise va tenir la primera ocasió de cantar amb Beniamino Gigli, tots dos interpretant Adriana Lecouvreur de Cilea.^[6]

Danise va ser alliberat del servei militar amb un servei especial. Va viatjar a Xile i va romandre a Sud-amèrica i Amèrica Llatina durant un curt període que ell va anomenar el seu vagabondatge. En aquest moment, el baríton principal de la Metropolitan Opera, Pasquale Amato, estava en decadència. Danise va rebre una carta de Giulio Gatti-Casazza, aleshores director general de la companyia.

Danise va debutar a la Metropolitan Opera amb el paper d'Amonasro a Aïda. Allà va protagonitzar l'estrena al Met d'Andrea Chénier de Giordano, Loreley de Catalani, Le roi d'Ys de Lalo i La Habanéra de Raoul Laparra. Durant els següents dotze anys, va cantar en 425 actuacions amb el Met, de vegades viatjant amb la companyia per actuar en altres ciutats dels Estats Units, com ara Filadèlfia, Atlanta i Cleveland. Va formar parella amb els cantants més importants de l'època, com ara Emmy Destinn, Rosa Ponselle, Claudia Muzio, Amelita Galli-Curci, Giovanni Martinelli, Beniamino Gigli, Giacomo Lauri-Volpi i José Mardones. De 1922 a 1931, va aparèixer cada any a l'òpera d'estiu Ravinia de Chicago.

El 1925, es va casar amb Ines Rognoni (una antiga ballarina de La Scala) a West New York, Nova Jersey.^[7] Més tard van tenir dues filles, Aurora i Ebe. També el 1925, el Tribunal Suprem de Brooklyn va emetre un decret interlocutori de divorci a Raffaela Danise. En lloc de la pensió alimentària, Danise va haver de pagar-li una liquidació econòmica completa de 20.000 dòlars.^[8]

De 1921 a 1927, Danise va gravar desenes d'àries, cançons artístiques, cançons populars i obres religioses per a Brunswick Records.^[9][10] La majoria es van fer amb el mètode acústic, però un petit grapat de components elèctrics mostren una veu de gran sonoritat amb un timbre intens.

Com a resultat d'una crisi econòmica el 1932, la Metropolitan Opera va començar a reduir les tarifes dels seus solistes, cosa que va fer que Danise no renovés el seu contracte amb la Metropolitan Opera. Va tornar a Itàlia, actuant de nou amb gran èxit a La Scala, ara com a Scarpia a Tosca i com a Alfonso a La Favorite de Donizetti; el 1933 al Teatro Regio de Torí com a Telramund a Lohengrin sota la direcció de Max von Schillings; així com el 1933 al Teatro Massimo Palermo com a Scarpia; i el 1935 al Teatro Carlo Felice Genova com a Alfonso a La favorite. Entre els anys 1935 i 1937 va actuar a l'Òpera de Rio de Janeiro com a Scarpia, com a Rigoletto, com a Gianciotto a Francesca da Rimini i com a Germont (pare) a La traviata al costat de la soprano brasilera Bidu Sayão. Les seves últimes actuacions van ser el 1939, com a Germont a Traviata i Gérard a Andrea Chenier a São Paulo.

Danise i Sayão es van convertir en companys, i ell es va retirar per ocupar-se de la seva veu, carrera i interessos. El 1946, els dos es van divorciar dels seus respectius primers cònjuges,^[11] es van casar el 1947 i després es van establir als Estats Units. Tot i que mantenien una casa d'estiu ("Casa Bidu") a Camden, Maine,^[12] la seva residència habitual era a l'Hotel Ansonia de la ciutat de Nova York, on Danise va obrir un estudi de veu. Va ensenyar, entre d'altres, a Regina Resnik (guiant-la de soprano a mezzosoprano), al baríton Giuseppe Valdengo, a Barry Morell (guiant-lo de baríton a tenor) i al baix Bonaldo Giaiotti.

Danise està enterrat al costat de la mare de Sayão al cementiri de Woodlawn a la ciutat de Nova York.

Papers que se sap que Danise va interpretar

^[13][14]

• giuseppe-danise.com