Gregorio Vergel Serrano

Gregorio Vergel Serrano

Biografia
Naixement	26 octubre 1930 Madrid
Mort	1988 (57/58 anys) València
Activitat
Ocupació	futbolista
Activitat	1947 -
Esport	futbol
Posició a l'equip	Porter
Trajectòria   Equip – CE Castelló – Club Atlètic Osasuna

Gregorio Vergel Serrano, conegut com a Goyo, (Madrid, 26 d'octubre de 1930 - València, 25 d'octubre de 1987) va ser un futbolista espanyol que jugava com a porter. Va desenvolupar la major part de la seva carrera professional al València CF.

Goyo Vergel va debutar a la primera divisió la temporada 1953-54, a les files del Club Atlético Osasuna. Aquella campanya va disputar set partits en la màxima categoria, sent el seu debut el 13 de setembre de 1953, en una derrota per 2-0 davant el Reial Madrid. La temporada va acabar amb el descens del club de Pamplona a Segona Divisió i Goyo va passar a defensar la porteria del Cadis CF, que també militava en la categoria de plata.

La temporada 1956-57 el València CF li va donar l'oportunitat de tornar a primera divisió. Goyo ràpidament va desplaçar Antonio Timor i, durant tres temporades, va ser el porter titular del club valencià, destacant la seva actuació en la temporada 1957-58, en la qual va acabar com a porter menys golejat de la primera divisió, la qual cosa li va ser reconegut amb posteriotat pel Diari Marca amb el Trofeu Zamora.

A partir de 1959 es va veure relegat a la banqueta per José Manuel Pesudo. El fitxatge d'aquest pel FC Barcelona, la temporada 1961-62, semblava obrir-li de nou la porta de la titularitat, encara que va haver de barallar el seu lloc amb Josep Ginesta en l'arrencada de temporada. El fitxatge de Ricardo Zamora, fill, el va portar a acceptar la baixa al final de la temporada, sense poder defensar la porteria valencianista en la final de la Copa de Fires de 1962, que va suposar el primer títol europeu en la història del club.^[1]