Guaix
Guaix és una pintura opaca soluble a l'aigua, de diferents colors, que ans al contrari de l'aquarel·la, cobreix el suport, generalment paper, cartó o més rarament pergamí. També es diu guaix d'una obra feta amb aquesta tècnica de pintura.[1]
L'opacitat del guaix es fa en barrejar pintura d'aquarel·la transparent amb un blanc opac. A l'inici s'utilitzava calç i goma aràbiga. Des del segle xix va utilitzar-se litopó o òxid de zinc. Al contrari de l'oli, el guaix no és permanent, si entra en contacte una altra vegada amb aigua queda tacat.[2] També permet fer correccions i posar una nova capa de colors clars damunt colors foscs, cosa que és impossible amb l'aquarel·la. Com que és soluble a l'aigua, el guaix s'utilitza sovint en l'ensenyament de les arts.[3]
El mot prové del francès gouache, un derivat del llatí aquatio o de l'italià guazzo. Quan es tracta d'una obra monocroma, es parla d'aiguada.
Uns guaixos destacats al llarg del temps
La lectura, Pierre Antoine Baudouin, vers 1760
Autoretrat de Friedrich Schwinge, segle XIX
Franz Marc, Paisatge amb animals, 1913
Referències
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.266. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ «Guaix» (PDF). Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, s.d.. [Consulta: 7 juliol 2014].
- ↑ Balada i Monclús, Marta. «Els mitjans i les tècniques pictòriques». A: Didàctica de l'expressió plàstica I. vol. 177. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 65 (Textos docents). ISBN 9788483381618.