Guardiola de Berguedà

Plantilla:Infotaula geografia políticaGuardiola de Berguedà
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata
 42° 14′ 00″ N, 1° 52′ 45″ E / 42.2333°N,1.87926°E / 42.2333; 1.87926
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialCatalunya Central
ComarcaBerguedà Modifica el valor a Wikidata
CapitalGuardiola de Berguedà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.020 (2025) Modifica el valor a Wikidata (16,53 hab./km²)
Llars17 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciGuardiolenc, Guardiolenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà
castellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície61,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat, Bastareny i riu de Saldes Modifica el valor a Wikidata
Altitud720 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFerran Sayes Jato (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal08694 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE08099 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080996 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webguardioladebergueda.cat Modifica el valor a Wikidata

Guardiola de Berguedà és un municipi de la comarca del Berguedà, situat a l'Alt Berguedà. El nucli urbà de Guardiola de Berguedà es troba a l'aiguabarreig del riu Bastareny al riu Llobregat. A l'extrem nord-occidental del terme hi ha l'enclavament de Gréixer, separat pel municipi de Bagà. Anomenat inicialment Guardiola de Berga, va canviar el nom el 1981.

Geografia

Està situat al final de la vall del riu Bastareny, al seu aiguabarreig amb el riu Llobregat. Al nord de l'Alt Berguedà, a la província de Barcelona i a una altitud de 720 metres.

Límits administratius

Limita amb els següents municipis, pel:

Guardiola de Berguedà (matriu) Enclavament de Gréixer
Nord Bagà Urús, Riu de Pendís i Bellver de Cerdanya
Est Castellar de n'Hug i La Pobla de Lillet Bagà
Sud Sant Julià de Cerdanyola, La Nou de Berguedà i Cercs Bagà
Oest Vallcebre i Gisclareny Bagà

Altituds

Guardiola de Berguedà (matriu) Enclavament de Gréixer
Lloc Altitud (m) Lloc Altitud (m)
Cota màxima Fontetes de Pardinella a Puigllançada, al nord 2275 Penyes Altes de Moixeró, al nord 2275,9
Cota mínima Congost del riu Llobregat prop del Torrent de la frau, a l'extrem sud 650 Estret de Malfrau del riu Gréixer, a l'extrem sud 945

Història

L'any 1003 el comte Guifré II de Cerdanya, Berga i Conflent fa la donació de l'església de Sant Climent de Vallcebre (al terme de Guardiola de Berguedà) i 18 masos del seu domini al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.[1] L'any 1042 Guifré II de Cerdanya és anomenat "precelentissimus comites et fortissimus marchi" durant la consagració de l'església de Sant Vicenç de Vallcebre (O Sant Vicenç de Torre de Foix, a l'actual Guardiola de Berguedà) feta per l'arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya amb el consentiment del comte de Berga Ramon I.[2]

Aquest municipi es va crear amb el nom de "Guardiola de Berga" per Decret de Govern de la Generalitat de Catalunya de 22 d'octubre de 1936 amb la fusió del municipi de Brocà i el municipi de Cerdanyola.[3] La fusió va ser ratificada a I'any 1942.[4]

Pel municipi de Brocà es va agregar Brocà i els seus agregats de Gavarrós i Grèixer, i pel municipi de Sant Julià de Cerdanyola es va agregar Cerdanyola i els seus annexes de Sant Llorenç, El Collet i Torre de Foix.[5]

Sant Julià de Cerdanyola es va tornar a desagregar de Guardiola de Berguedà per Decret de la Generalitat de Catalunya de 28 de juny de 1993, restant part del seu municipi antic amb els seus annexes a Guardiola de Berguedà.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Ignasi Costa Amills Independents 19/04/1979 --
1983–1987 Ignasi Costa Amills Independents 28/05/1983 --
1987–1991 Ignasi Costa Amills Independents 30/06/1987 --
1991–1995 Ignasi Costa Amills Independents 15/06/1991 --
1995–1999 Ignasi Costa Amills Independents 17/06/1995 --
1999–2003 Ignasi Costa Amills PSC 03/07/1999 --
2003–2007 Montserrat Ribera Puig CIU 14/06/2003 --
2007–2011 Montserrat Ribera Puig CIU 16/06/2007 --
2011–2015 Montserrat Ribera Puig CIU 11/06/2011 --
2015–2019 Josep Lara Tristante Junts per Catalunya

´

13/06/2015 --
2019-2023 Josep Lara Tristante Junts per Catalunya 15/06/2019 --
Des de 2023 Ferran Sayes Jato Associació d'Electors de Guardiola de Berguedà Ad'EG 17/06/2023 --

Demografia

Entitat de població Habitants (2025)
Guardiola de Berguedà942
les Cases Noves del Collet20
Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
16 14 17 271 373 1.095 796 666 589 702
1920193019401950196019701981199019921994
1.041 1.336 1.152 1.334 1.936 1.848 1.392 1.227 1.280 1.280
1996199820002002200420062008201020122014
1.014 1.003 1.013 964 945 931 982 1.024 998
937
2016201820202022202420262028203020322034
897
887
941
918
953
1.020 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

El primer cens és del 1945 després de la fusió de Brocà i de Sant Julià de Cerdanyola que es va desagregar el 1993.[6]

Comunicacions

El nucli urbà es troba, per carretera C-16 Eix del Llobregat a 16,6 km de Berga i a 31,4 km de Puigcerdà, on es pot arribar a través del Túnel del Cadí (la boca sud es troba al terme municipal de Guardiola de Berguedà).

Llocs d'interès

Referències

  1. ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a edició. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 159. ISBN 978-84-17116-89-7.
  2. ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 163. ISBN 978-84-17116-89-7.
  3. ↑ Turró Martinez, Antoni. Les Emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939). 1 : Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i Locals). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, 2007, p. 924 (Història monetària catalana ; 7a). ISBN 978-84-7283-908-3.
  4. ↑ «Imatges de la història del segle». L'Erol, 69, 2001, p. 54. ISSN: 2385-3492.
  5. ↑ «http://www.rutaminera.diba.es/pres2guar.htm». Ruta Minera. Arxivat de l'original el 2013-07-10. [Consulta: 10 agost 2016].
  6. ↑ «Evolució i continuïtat de la població dels municipis 1497-2002». Banc de dades històric. Bellaterra: Centre d'Estudis Demogràfics, 2005. [Consulta: 24 octubre 2010].

Enllaços externs