Guglielmo Ratcliff
  | |
| Forma musical | òpera |
|---|---|
| Compositor | Pietro Mascagni |
| Llibretista | Andrea Maffei |
| Llengua | italià |
| Creació | 1882-1895 |
| Publicació | segle XIX |
| Gènere | òpera |
| Parts | 4 |
| Personatges |
|
| Estrena | |
| Estrena | 16 febrer 1895 |
| Escenari | La Scala (Itàlia) |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena al Liceu | 20 de gener de 1919[1] (estrena a Espanya) |
  | |
Guglielmo Ratcliff és una òpera en quatre actes composta per Pietro Mascagni sobre un llibret italià d'Andrea Maffei, basat en el drama alemany Wilhelm Ratcliff (1822) de Heinrich Heine. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 16 de febrer de 1895.[1][2][3]
Mascagni havia acabat de forma substancial la composició de Ratcliff abans de l'èxit de la seva primera òpera Cavalleria rusticana. Després de la composició i interpretació de dues òperes més (L'amico Fritz el 1891, I Rantzau el 1893), Ratcliff es va estrenar finalment el 1895 i ha estat reestrenada en diverses ocasions, l'última en un concert el 25 de novembre de 2003 a l'Alice Tully Hall de Nova York, dirigida per Alfredo Silipigni.[4] Mascagni va escriure sovint que Ratcliff era la seva «millor òpera». No obstant això, no ha entrat en el repertori operístic estàndard, en part perquè el paper de tenor és un dels més exigents que mai s'hagin escrit. És especialment coneguda per l'Intermezzo de l'acte III, que ocupa un lloc destacat en la pel·lícula de Martin Scorsese Toro salvatge.[5] L'obra de Heine també va ser utilitzada el 1869 com a base per a l'òpera de César Cui del mateix nom, i per l'òpera de 1914 Ratcliff de Volkmar Andreae.[6][7]
Origen i context
El gran triomf inicial, Cavalleria rusticana, assegura la permanència del nom de Pietro Mascagni en la memòria operística mentre subsisteixin teatres d’òpera. Des del punt de vista musicològic, tres òperes il·lustren de manera significativa el geni creatiu de Mascagni, cadascuna representativa d’una fase diferent de la seva trajectòria: Guglielmo Ratcliff (estrenada el 1895, però concebuda gairebé una dècada abans), Iris (1898) i Parisina (1913).[2]
Mascagni va començar a musicalitzar el poema de Heine abans de complir els vint anys, molt abans de concebre la seva obra més famosa, Cavalleria rusticana. Això la situa com una obra de joventut, tot i que des de l’inici del projecte el 1882 fins a l’estrena el 1895, és probable que experimentés canvis i revisions importants.[1] En realitat, Guglielmo Ratcliff constitueix la segona òpera de Mascagni, després d’una primera obra menys coneguda, Pinotta, composta entre 1882 i 1883 però que no es va estrenar fins al 1932.[6]
Desenvolupada en quatre actes, Guglielmo Ratcliff presenta certes afinitats amb la trama de Lucia di Lammermoor i, com altres òperes ambientades a Escòcia, mostra possibles influències de l’obra de Donizetti. La narrativa és tèrbola i violenta: Guglielmo (William) Ratcliff cerca la mà de Maria Mac-Gregor, malgrat que el seu pare ha rebutjat la seva proposta. Després d’eliminar diversos pretendents, Ratcliff sobreviu miraculosament a un duel, però finalment mata Maria, el seu pare i, al final, ell mateix.[6]
Argument
Com a obra de fi de segle, Guglielmo Ratcliff presenta un argument intensament dramàtic i clarament verista. El comte Douglas arriba al castell de MacGregor amb la intenció de casar-se amb la bella Maria, però és atacat per dos bandits i salvaguardat per un desconegut. MacGregor explica la seva desesperació: tots els pretendents de Maria han mort en duels a mans del seu antic admirador, Guglielmo Ratcliff. Poc després, Ratcliff envia una nota desafiant Douglas a un duel.
Tot i ser turmentat per visions dels homes que ha matat, Ratcliff s’enfronta a Douglas. Resulta vençut, però Douglas reconeix que és ell qui l’havia salvat dels bandits i li perdona la vida. Mentrestant, Maria es prepara per al casament amb Douglas, i la seva donzella Margherita li revela el passat tràgic dels seus progenitors: Elisa, mare de Maria, havia estat enamorada d’Edward, pare de Guglielmo, però es va casar amb MacGregor; Edward i Elisa van convertir-se en amants, MacGregor va assassinar Edward i Elisa es va suïcidar.
Ratcliff irromp a l’habitació i proposa a Maria fugir junts. La jove, tot i sentir compassió, el rebutja. En un esclat de bogeria, Guglielmo assassina Maria i MacGregor abans de treure’s la vida, concloent un drama marcat per la tragèdia i la violència extrema.[8]
Personatges
| Paper | Tessitura | Estrena, 16 de febrer de 1895[9] (Director: Pietro Mascagni) |
|---|---|---|
| Guglielmo Ratcliff | tenor | Giovanni Battista De Negri |
| Maria | soprano | Adelina Stehle |
| Comte Douglas, promés de Maria | baríton | Giuseppe Pacini |
| Margherita, institutriu de Maria | mezzosoprano | Della Rogers[10] |
| MacGregor, un lord escocès, pare de Maria | baix | Giuseppe De Grazia |
| Lesley, amic de Ratcliff | tenor | Gaetano Matteo Mazzanti |
| Tom, un hostaler | baix | Giovanni Scarneo |
| Willie, fill jove de Tom | contralt | Arminda Parsi Pettinella |
| Robin, un lladre | baix | Raffaele Terzi |
| Dick, un lladre | tenor | Aristide Masiero |
| Bell, un lladre | baríton | G. Calvi |
| John, un lladre | baix | Giuseppe Rosci |
| Taddie, un lladre | tenor | Giovanni Francesco Fabbri |
| Un servent | tenor | A. Degani |
Representacions
Al Gran Teatre del Liceu s'estrenà el 20 de gener de 1919, estrena que no va aconseguir omplir el teatre i que va mostrar la indiferència del públic que només va aplaudir al director Salvatore Messina que va dirigir l'orquestra sense partitura.[1]
Als Estats Units no es va estrenar fins al 2003,[11] en versió de concert, al Alice Tully Hall de Nova York, per un grup d'aventurers anomenats Teatro Grattacielo que s'ha especialitzat en la presentació d'òperes italianes.[2]
Altres compositors
El compositor Emilio Pizzi (1861-1940), també va escriure una òpera amb el mateix nom, que fou estrenada a Bolonya el 1889 amb força èxit.[12][13]
Referències
- 1 2 3 4 Fausto. «Crítica de l'estrena al Liceu» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 11 maig 2016].
- 1 2 3 Davis, Peter G,. «Fantaisie Guest» (en anglès). New York Magazine. [Consulta: 12 maig 2016].
- ↑ «Dades de l'òpera» (en alemany). Operone. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 11 maig 2016].
- ↑ Davis (8 December 2003)
- ↑ Robynn Jeananne Stilwell, 2006, p. 21.
- 1 2 3 Cummings, Robert. «Ressenya del disc» (en anglès). Allmusic. [Consulta: 16 maig 2016].
- ↑ Boosey & Hawkes
- ↑ «Informació». [Consulta: 21 novembre 2025].
- ↑ Casaglia
- ↑ Estava prevista que cantés Renata Vidal, però es trobava malalta el dia de l'estrena. Vegeu Venturi.
- ↑ «Llista de representacions» (en anglès). mascagni.org. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2008. [Consulta: 12 maig 2016].
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1001. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 45, pàg. 189. (ISBN 84-239-4545-6)
Bibliografia
- Phil Powrie; Robynn Jeananne Stilwell Changing Tunes: The Use of Pre-existing Music in Film. Ashgate Publishing, Ltd., 2006. ISBN 978-0-7546-5137-6.
- Boosey & Hawkes, Andreae, Volkmar, Ratcliff (1914)
- Casaglia, Gherardo "16 Febbraio 1895", Almanacco Amadeus. Accessed 21 June 2009.
Enllaços externs
- Guglielmo Ratcliff: Partitura lliure a l'IMSLP.
Òperes de Pietro Mascagni | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||
