Guillaume Bigourdan
Guillaume Bigourdan (Cistèls, 6 d'abril de 1851 - París, 28 de febrer de 1932) fou un astrònom francès.[1]
Després d'estudiar a la universitat de Tolosa, l'any 1877 va ser proposat per Félix Tisserand com a astrònom ajudant a l'Observatori de Tolosa de Llenguadoc i l'any 1879 va seguir Tisserand a l'Observatori de París, on més tard arribaria ser director. El 1886 va defensar la seva tesi doctoral a la universitat de París.[2]
Va dedicar molts anys a la verificació de les posicions de 6380 nebuloses. Esperava establir la base de futurs estudis del moviment propi de les nebuloses; cosa que resultaria ser en va, atès que les nebuloses distants no poden mostrar cap moviment propi. No obstant això, descobriria 500 nous objectes, entre ells l'asteroide (390) Alma i un centenar de noves nebuloses.[3]
L'any 1902 va participar en l'intent de re-determinar amb major precisió la diferència de longitud entre Londres i París. Va arribar a ser membre de l'Oficina de Longituds l'any 1903,[4] i membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències l'any 1904.[5]
Va descriure un mètode per a l'ajust de telescopis de muntatge equatorial, que es coneix com el mètode de Bigourdan.
Després de retirar-se el 1928, va publicar en varis fascicles fins el 1933 una història del Bureau des Longitudes.[6]
Bigourdan va guanyar la Medalla d'Or de la Royal Astronomical Society de l'any 1919. Va ser director de l'Oficina Internacional de l'Hora entre 1919 i 1928.
Es va casar amb una filla de l'almirall i astrònom Ernest Amedée Mouchez.
Referències
- ↑ Lévy, 2007, p. 124.
- ↑ Walter, 2016, p. 11.
- ↑ O'Meara, 2011, p. 435-436.
- ↑ Le Lay, 2020, p. 2.
- ↑ Débarbat, 2007, p. 70.
- ↑ Le Lay, 2020, p. 1-4.
Bibliografia
- Débarbat, Suzanne «Itinéraires Toulouse-Paris de trois astronomes : Félix Tisserand, Guillaume Bigourdan et Benjamin Baillaud» (en francès). Actes des congrès nationaux des sociétés historiques et scientifiques, Vol. 162, Num. 13, 2007, p. 67-76.
- Le Lay, Colette «L'histoire du Bureau des longitudes de Guillaume Bigourdan» (en francès). HAL Science, 2020, p. 1-4. ISSN: 1476-4687.
- Lévy, Jacques. «Bigourdan, Camille Guillaume». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 124-125. ISBN 978-0-387-30400-7.
- O'Meara, Stephen James. Deep-Sky Companions: The Secret Deep (en anglès). Cambridge University Press, 2011. ISBN 978-0-521-19876-9.
- Walter, Scott A. (ed.). «Guillaume Bigourdan». A: La correspondance entre Henri Poincaré, les astronomes, et les géodésiens (en anglès). Birkhäuser, 2016, p. 11-14. ISBN 978-3-7643-7167-8.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Guillaume Bigourdan» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Levy, Jacques R. «Bigourdan, Camille Guillaume» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 març 2026].
