Guillaume Bigourdan

Plantilla:Infotaula personaGuillaume Bigourdan
Imatge
Fotografia de 1927. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Camille Guillaume Bigourdan Modifica el valor a Wikidata
6 abril 1851 Modifica el valor a Wikidata
Cistèls (Segona República Francesa) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1932 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
París (Tercera República Francesa) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse
Cementiri del Père-Lachaise Modifica el valor a Wikidata
226è President de l'Acadèmia Francesa de Ciències
1r gener 1924 – 31 desembre 1924
← Albin Haller – Eugène Louis Bouvier →
1r Director Oficina Internacional de l'Hora
1912 – 1928 – Armand Lambert → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Ciències de París - doctor (–1886)
Universitat de Tolosa (–1876) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSur l'équation personnelle dans les mesures d’étoiles doubles Modifica el valor a Wikidata (1886 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, descobridor d'asteroides Modifica el valor a Wikidata
OcupadorObservatori de París (1879–1928)
Observatori de Tolosa de Llenguadoc (1877–1879) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enAstronomia Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFélix Tisserand Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParentsErnest Mouchez, sogre Modifica el valor a Wikidata
Premis

Guillaume Bigourdan (Cistèls, 6 d'abril de 1851 - París, 28 de febrer de 1932) fou un astrònom francès.[1]

Després d'estudiar a la universitat de Tolosa, l'any 1877 va ser proposat per Félix Tisserand com a astrònom ajudant a l'Observatori de Tolosa de Llenguadoc i l'any 1879 va seguir Tisserand a l'Observatori de París, on més tard arribaria ser director. El 1886 va defensar la seva tesi doctoral a la universitat de París.[2]

Va dedicar molts anys a la verificació de les posicions de 6380 nebuloses. Esperava establir la base de futurs estudis del moviment propi de les nebuloses; cosa que resultaria ser en va, atès que les nebuloses distants no poden mostrar cap moviment propi. No obstant això, descobriria 500 nous objectes, entre ells l'asteroide (390) Alma i un centenar de noves nebuloses.[3]

L'any 1902 va participar en l'intent de re-determinar amb major precisió la diferència de longitud entre Londres i París. Va arribar a ser membre de l'Oficina de Longituds l'any 1903,[4] i membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències l'any 1904.[5]

Va descriure un mètode per a l'ajust de telescopis de muntatge equatorial, que es coneix com el mètode de Bigourdan.

Després de retirar-se el 1928, va publicar en varis fascicles fins el 1933 una història del Bureau des Longitudes.[6]

Bigourdan va guanyar la Medalla d'Or de la Royal Astronomical Society de l'any 1919. Va ser director de l'Oficina Internacional de l'Hora entre 1919 i 1928.

Es va casar amb una filla de l'almirall i astrònom Ernest Amedée Mouchez.

Referències

  1. ↑ Lévy, 2007, p. 124.
  2. ↑ Walter, 2016, p. 11.
  3. ↑ O'Meara, 2011, p. 435-436.
  4. ↑ Le Lay, 2020, p. 2.
  5. ↑ Débarbat, 2007, p. 70.
  6. ↑ Le Lay, 2020, p. 1-4.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Guillaume Bigourdan» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Levy, Jacques R. «Bigourdan, Camille Guillaume» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 març 2026].