28 de febrer
| << | Febrer 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
| Tots els dies | ||||||
El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 306 dies per a finalitzar l'any i 307 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
Països Catalans
- 1232 - Girona: Es funda el convent de Sant Francesc: el canonge de la Seu Bernat Esteve fa donació d'uns terrenys al Mercadal perquè els franciscans hi edifiquin el convent.[1]
- 1465 - Calaf (l'Anoia): Batalla de Calaf o de Prats de Rei durant la Guerra Civil Catalana.
- 1789 - Barcelona: Aladarulls i motins coneguts com el Rebomboris del pa.[2]
- 1808 - Barcelona: les tropes franceses hi ocupen per sorpresa la Ciutadella i el castell de Montjuïc.
Resta del món
- 364 - Roma: Valentinià I ocupa la seu imperial.
- 628 - Imperi Sassànida: Còsroes II és executat per Mihr Hormozd per ordre de Cavades II.
- 1063 - comtat de Nantes: comença el regnat del comte Hoel II de Bretanya després de la mort de la seva mare Judit de Nantes.[3]
- 1246 - Jaén: finalitza el setge de Jaén amb el resultat de la incorporació de dita ciutat a la Corona de Castella, a través del Pacte de Jaén.
- 1862 - Teatre de l'Òpera de París: S'estrena La Reine de Saba, òpera en cinc actes de Charles Gounod.[4]
- 1922 - Egipte obté la independència del Regne Unit.
- 1947 - Es produeix la revolta contra el govern de Taiwan, coneguda com a Incident 228, que fou reprimida amb extrema violència.[5]
- 1953 - Cambridge (Anglaterra): James Watson i Francis Crick anuncien el descobriment de l'estructura química de l'ADN, obtinguda al Laboratori Cavendish.[6]
- 1980 - Andalusia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat que l'Estatut d'Autonomia s'ha de tramitar segons el procediment ràpid.
- 2005 - Hil·la (l'Iraq): un cotxe bomba hi fa 125 morts i uns 200 ferits.
- 2005 - Burundi: s'hi aprova en referèndum una nova constitució.
- 2013 - Ciutat del Vaticà: El papa Benet XVI renuncia al papat.
Naixements
- Països Catalans
- 1861 - Barcelona: Clotilde Cerdà i Bosch, arpista, compositora, activista per millorar les condicions de les dones (m. 1926).[7]
- 1913 - Sabadell: Joan Maurí i Espadaler, pintor català (m. 1980).
- 1921 - Paterna (l'Horta Oest): Antoni Ferrandis Monrabal, actor valencià (m. 2000).[8]
- 1927 - Talteüll: Pierrette Prat i Galindo, monja i abadessa del Monestir de Pedralbes (m. 2014).[9]
- 1936 - Barcelona: Carme Mateu Quintana, promotora cultural catalana (m. 2018).[10]
- 1937 - Berga: Joan Ferrer i Gasol, pintor, pedagog, teòric de l'art i activista cultural català.
- 1942 - Algemesí (la Ribera Alta): Bernat Adam Ferrero, compositor, director d'orquestra i musicòleg valencià (m. 2022).
- 1943 - Palma: Xesc Barceló, guionista i escriptor mallorquí establert a Catalunya (m. 2022).
- 1975 - Barcelona: Marta Carreras Espina, jugadora i entrenadora de rugbi catalana.[11]
- 1985 - Palma (Mallorca): Víctor Casadesús, futbolista.
- Resta del món
- 1533 - Castell de Montanha, Perigord (Occitània): Michel de Montaigne, pensador i un polític francés del Renaixement (m. 1592).[12]
- 1755 - Ratisbona: Maria Theresia Ahlefeldt, escriptora, pianista i compositora alemanya naturalitzada danesa, la primera compositora de Dinamarca (m. 1810).[13]
- 1820 - Bayswater (Regne Unit): John Tenniel, dibuixant anglès, il·lustrador de Punch i de les obres de Lewis Carroll (m. 1914).
- 1843 - Mannheim, Alemanya: Anna Peters, pintora alemanya (m. 1926).[14]
- 1856 - Liverpool: Marie Brema, contralt i mezzosoprano dramàtica anglesa (m. 1925).[15]
- 1882 - Melrose: Geraldine Farrar, soprano i actriu estatunidenca (m. 1967).[16]
- 1895 - Aubanha, Boques del Roine (França): Marcel Pagnol, director de cinema i escriptor occità d'expressió francesa.[17]
- 1896 - Pittsburgh, Pennsilvània (EUA): Philip Showalter Hench, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1950 (m. 1965).
- 1901 - Portland, Oregon (EUA) : Linus Pauling químic i físic estatunidenc, Premi Nobel de Química (1954) i de la Pau (1962) (m. 1994).
- 1909 - Columbus, Ohio: Ketti Frings, escriptora i guionista estatunidenca (m. 1981).[18]
- 1915 - Rio de Janeiro (Brasil): Peter Medawar, zoòleg i biòleg anglès d'origen brasiler, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1960 (m. 1987).
- 1928 - l'Havana: Elena Burke, important cantant cubana de boleros i balades (m. 2002).[19]
- 1930 - Nova York (EUA): Leon Cooper, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1972.
- 1939 - Henan (Xina): Daniel Chee Tsui, físic nord-americà d'origen xinès, Premi Nobel de Física de l'any 1998.
- 1943 - Madrid: Pilar Brabo Castells, física i política espanyola (m. 1993).[20]
- 1948 - Saint Louis, Missouri (EUA). Steven Chu, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1997.
- 1953 - Nova York (EUA): Paul Krugman, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2008.
- 1957:
- Nova York (EUA): John Turturro, actor estatunidenc.
- Athens (Geòrgia), Geòrgia (EUA): Cindy Wilson, cantant, compositora i membre fundadora del grup de rock new wave The B-52's.
- 1958 - Kamixlov: Natàlia Estemírova, historiadora, periodista i activista pels drets humans russa assassinada (m. 2009).[21]
- 1970 - San Francisco, Califòrnia (EUA): Daniel Handler, escriptor.
- 1999 - Ljubljana (Eslovènia): Luka Dončić, jugador de bàsquet eslovè.[22]
- 2007 - Rabat, Marroc: Lalla Khadija, príncesa del Marroc, filla del rei Mohammed VI i de la princesa Lalla Salma.[23]
Necrològiques
- Països Catalans
- 1866 - Sarrià (Barcelona) o Sarrià de Ter: Paula Pagès i Monserdà, hisendada catalana (n. 1830).[24][25]
- 1903 - Madrid: Laureà Figuerola i Ballester, economista i polític català.
- 1954 - Barcelona: Apolinar de Cáceres Gordo, magistrat.
- 1992 -
- Barcelona: Rosa Maria Arquimbau i Cardil, escriptora i periodista catalana (n. 1909).[26]
- Girona: Ramona Via i Pros, escriptora i llevadora catalana (n. 1922).[27]
- 2004 - Madrid: Carme Laforet, escriptora catalana en castellà (n. 1921).[28]
- 2014 - Barcelona: Anna Maria Moix i Meseguer, escriptora catalana en castellà (n. 1947).[29]
- 2024 - Barcelona: Antoni Vives Fierro, pintor català (n. 1940).[30]
- Resta del món
- 805 - Chang'an (Xina): Emperador Dezong de Tang (xinès: 唐德宗),va ser el novè emperador de la Dinastia Tang (n. 742).[31]
- 1818 - París: Anne Vallayer-Coster, pintora francesa del moviment rococó (n. 1744).[32]
- 1869 - París (França): Alphonse de Lamartine, poeta i escriptor francès (n. 1790).
- 1903 - Nova Jersey: Emily Warren Roebling, enginyera al capdavant de la construcció del Pont de Brooklyn (n. 1843).[33]
- 1911 - Florènciaː Ida Baccini, pedagoga, escriptora i periodista italiana (n. 1850).[34]
- 1916 - Londres (Anglaterra): Henry James, novel·lista nord-americà.
- 1935 - Rio de Janeiro: Chiquinha Gonzaga, pianista, compositora i directora d'orquestra brasilera (n. 1847).[35]
- 1936 - Tunis (Tunísia): Charles Nicolle, metge i microbiòleg francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1928 (n.1866).
- 1951 - Milà: Giannina Russ, soprano italiana, especialment associada amb el repertori italià (n. 1873).
- 1976 - Ginebra: Zofia Stryjeńska, pintora art déco, grafista i escriptora polonesa (n. 1891).[36]
- 1981 -
- Santa Monica: Virginia Huston, actriu cinematogràfica estatunidenca (n. 1925).[37]
- Nova York: Edna Beilenson, tipògrafa, impressora i empresària estatunidenca.[38]
- 1986 - Estocolm (Suècia): Olof Palme, primer ministre suec, en ser assassinat (n. 1927).
- 1999 - Fuzhou, Fujian: Bing Xin, poetessa i novel·lista xinesa del segle xx (n. 1900).[39]
- 2003 - Dorset, Anglaterra: Sylvia Agnes Sophia Tait, bioquímica i endocrinòloga anglesa que descobrí l'hormona aldosterona (n. 1917).[40]
- 2006 - Colorado (EUA): Dennis Weaver, actor intèrpret de la sèrie McCloud.
- 2011 -
- París: Annie Girardot: va ser una actriu cinematogràfica i teatral francesa (n. 1931).[41]
- Santa Maria, Califòrnia (EUA): Jane Russell, actriu estatunidenca.[42]
- 2013 - Berkeley, Califòrnia (EUA): Donald Arthur Glaser, físic i neurobiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1960 (n. 1926).
- 2015 - Istanbul (Turquia): Yaşar Kemal, escriptor turc, Premi Internacional Catalunya de l'any 1996 (n. 1923).
- 2019 - Nova York (EUA): André Previn, pianista, director d'orquestra i compositor estatunidenc d'origen alemany (n. 1929).[43]
Festes i commemoracions
Santoral[44]
Església Catòlica[45]
- Sants al Martirologi romà (2011): Màrtirs d'Alexandria (262); Marana i Cira, màrtirs (s. V); Romà de Condat (464) i Lupicí de Condat (480), abats.
- Beats: Pau Uchibori Sakuemon, samurai màrtir, Gaspar Kisaiemon, Maria Màe i companys màrtirs d'Unzen (Nagasaki) (1627); Ciríaco María Sancha y Hervás, cardenal (1909); Daniel Brottier, monjo (1936); Timotheus Trojanowski, prevere màrtir (1942).
- Sants: Múnia de Barcelona, màrtir llegendària; Silvana, màrtir (304); Macari, Rufí, Just i Teòfil, màrtirs; Proteri d'Alexandria, bisbe i màrtir; Romà de Reims, bisbe (535); Sirina de Pèrsia, màrtir (559); Ruel·lí de Tréguier, bisbe (650); Cecilina de Nantias, eremita (s. VI-VII); Gherman de Dobrogea, monjo. Els anys que no són de traspàs: Osvald de Worcester, bisbe (992).
- Venerables: Teodulf de Trèveris, eremita (511); Elisabet de Pomerània, monja (1392);Jean-Claude Colin, fundador de la Societat de Maria o pares maristes.
Vegeu també
Referències
- ↑ «Història de la ciutat de Girona - L'antic convent de Sant Francesc. Documents». Pedres de Girona. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «28 de febrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ L.Maitre & P. de Berthou Cartulaire de Quimperlé, p. 103
- ↑ «Charles GOUNOD : La Reine de Saba». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ Editors, History com. «Watson and Crick discover chemical structure of DNA» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-07-02. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Segura Soriano, Isabel. «Cerdà i filla, units en l'oblit». El País, 23-12-2015. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 220. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Pierrette Prat i Galindo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «Muere Carmen Mateu Quintana, presidenta de la Asociación Cultural del Castillo de Peralada» (en castellà). La Vanguardia, 24-01-2018. [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ «Marta Carreras Espina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «Michel de Montaigne | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ McVicker, Mary F. Women Opera Composers: Biographies from the 1500s to the 21st Century (en anglès). McFarland, 2016, p. 10. ISBN 978-0-7864-9513-9.
- ↑ Riepl-Schmidt, Maja. Wider das verkochte und verbügelte Leben: Frauen-Emanzipation in Stuttgart seit 1800 (en alemany), 1990. ISBN 978-3-925344-64-0.
- ↑ «Brema, Marie (1856–1925), Mezzosopranistin». BMLO. Bayerisches Musiker-Lexikon Online. Universität München. [Consulta: 30 gener 2025].
- ↑ «Geraldine Farrar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Ketti Frings» (en castellà). La Vanguardia, 03-05-2022. Arxivat de l'original el 2024-01-06. [Consulta: 31 desembre 2023].
- ↑ «Fallece una de las voces cubanas más emblemáticas, Elena Burke». La Vanguardia, 09-06-2002.
- ↑ «Persona - Brabo, Pilar (1943-1993)». Pares. Portal de Archivos Españoles. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «Natalya Estemirova». Caucasian Knot, 31-08-2021. [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ «Luka Doncic Player Profile». [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ «Le prince héritier Moulay El Hassan souffle sa 12ème bougie» (en francès). Le 360, 08-05-2015. [Consulta: 21 agost 2023].
- ↑ Gil Tort, 2019, p. 39-46.
- ↑ Juan Casademont, Isabel. «Santiago Masó Valentí». Fons Especials - Biblioteca de la Universitat de Girona, n.d. [Consulta: 24 març 2021].
- ↑ Terrades, Toni. «Biografia Rosa Maria Arquimbau». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Ramona Via i Pros | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «Carme Laforet i Díaz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Anna Maria Moix i Messeguer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Tur, Antoni Ribas. «Mor el pintor Antoni Vives Fierro als 83 anys», 28-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
- ↑ Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1.
- ↑ Aulnas, Patrick. «Biographie et œuvre d'Anne Vallayer-Coster (1744-1818)» (en francès). Rivage de Bohème. [Consulta: 18 gener 2023].
- ↑ «Emily Warren Roebling» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 juliol 2023].
- ↑ Scolari Sellerio, Arianna. «BACCINI, Ida». Trecanni. Diccionari biogràfic dels italians - Volum 5, 1963. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Gandra, Alana. «A criadora da primeira marchinha de carnaval, Chiquinha Gonzaga» (en portuguès). Agencia Brasil, 28-02-2020. [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ «Discover watercolorist, illustrator, wall painter Zofia Stryjenska» (en anglès). RKD. Institut holandès d'història de l'art. [Consulta: 12 octubre 2019].
- ↑ «Virginia Huston» (en anglès). Those obscure objects of desire, 07-10-2014. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ "Edna Beilenson, 71, Graphic Arts Expert and Book Publisher". The New York Times. 4 de març de 1981.
- ↑ «Bingxin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 gener 2024].
- ↑ Richmond, Caroline «Obituary». The Lancet, 03-05-2003.
- ↑ «Annie Girardot | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «Jane Russell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 desembre 2020].
- ↑ «André Previn». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 28. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Bibliografia
- Gil Tort, Rosa Maria. Elles també hi eren. Història de les dones de la Casa Masó (1830-2015). Girona: Curbet Edicions. Fundació Valvi, 2019.