Guislabert I de Barcelona
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Barcelona |
| Mort | 5 desembre 1062 |
| 1035 – 1062 ← Guadall Domnuç – Berenguer I → Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
| Vescomte de Barcelona | |
| té el rol: regent 1020 – 1041 ← Bernat – Udalard II → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Consagració | Guifré de Cerdanya |
| Altres | |
| Títol | Vescomte |
| Pares | Udalard I de Barcelona |
| Germans | Bernat |
Guislabert I de Barcelona (? - 5 de desembre de 1062) fou per regència vescomte de Barcelona (1020-1041) i bisbe de Barcelona (~1034-1062).[1] Segon fill del vescomte Udalard I de Barcelona i de Riquilda de Barcelona i, per tant, net del comte de Barcelona Borrell II per línia materna. El seu germà Bernat succeí el seu pare a la seva mort el 1014, però va morir jove i deixà un fill menor d'edat, Udalard II. Guislabert regí el vescomtat en nom del seu nebot Udalard, fins que li traspassà el govern el 1041.[2]
Tot i ser casat i pare de tres fills, fou elegit bisbe de Barcelona el 1034. En aquests anys el clan vescomtal es va oposar violentament al comte de Barcelona. Guislabert i el seu nebot dirigiren un avalot contra Ramon Berenguer I, donà suport a la revolta del seu cosí Mir Geribert i atacaren el palau comtal des de la seu de Barcelona. El 1052 van fer les paus. Va acabar i consagrar la catedral romànica de Barcelona el 1058.
Referències
- ↑ Víctor Farías, Ramon Martí, Aymat Catafau. . Documenta Universitaria, p. 189. ISBN 8496742164.
- ↑ Sobrequés Vidal, Santiago. Els barons de Catalunya. Vicens-Vives, 1961, p. 38.