1062

Infotaula nombre1062
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1062 (mlxii)
Islàmic454 – 455
Xinès3758 – 3759
Hebreu4822 – 4823
Calendaris hindús1117 – 1118 (Vikram Samvat)
984 – 985 (Shaka Samvat)
4163 – 4164 (Kali Yuga)
Persa440 – 441
Armeni511
Rúnic1312
Ab urbe condita1815
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1030 1040 1050 - 1060 - 1070 1080 1090
Anys
1059 1060 1061 - 1062 - 1063 1064 1065
L'escriptor, teòleg i astrònom aragonès d'origen jueu convertit al cristianisme neix aproximadament l'any 1062
L'abril de 1062 va succeïr el segrest d'Enric IV per Annon de Colònia a Kaiserswerth Quadre d'Anton Von Werner de 1868

El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana. És el tercer any de la dècada del 1060 i el seixanta-dosè any del segle xi i del primer mil·lenni.

Durant el 1062 es funda la ciutat de Marràqueix, els almoràvits ataquen l'Imperi de Ghana i es comença a construir l'abadia de les Dames de Normandia.[1] Durant l'any 1062 neix l'escriptor, teòleg i astrònom Pere Alfons i traspassa el samurai japonès abe no Sadato.[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1062 són Enric IV el Sali; el papa de Roma Alexandre II; Constantí X Ducas, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I i Felip I de França; Eduard el Confessor d'Anglaterra; Malcolm III d'Escòcia; Ferran I de Lleó; Harald III de Noruega, Béla I d'Hongria, Boleslau II de Polònia, Petar Kresimir IV de Croàcia; i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Ibrahim de Ghazna, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]

Esdeveniments

Europa i Imperi Romà d'Orient

La comtessa Adelaida de Vermandois neix vers l'any 1062

Àfrica

Àsia

Naixements

Península Ibèrica

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àsia

Necrològiques

Països Catalans i Occitània

Resta de la Península Ibèrica

Europa i Imperi Romà d'Orient

Àfrica

Àsia

Referències

  1. 1 2 3 «El mundo en el año 1062 d. C.» (en castellà). [Consulta: 6 febrer 2026].
  2. ↑ Hefele, Karl Joseph von. Histoire des conciles d'après les documents originaux (en francès). Letouzey et Ané, 1911, p. 1227.
  3. ↑ Voigt, Johannes. Histoire du Pape Grégoire VII et de son siècle: d'après les monuments originaux (en francès). A. Vaton, 1854, p. 79.
  4. ↑ Chalandon, Ferdinand. Historie de la domination normande en Italie et en Sicile (en francès). Burt Franklin, 1960.
  5. ↑ Delarc, Odon Jean Marie. Les Normands en Italie Depuis les Premières Invasions Jusqu'à L'Avénement de S: Grégoire VII. (859-862, 1016-1073) (en francès). Adegi Graphics LLC, 1999. ISBN 978-1-4212-0372-0.
  6. ↑ Mueller-Vollmer, Tristan; Wolf, Kirsten. Vikings: An Encyclopedia of Conflict, Invasions, and Raids (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2022-03-29, p. 173-174. ISBN 978-1-4408-7730-8.
  7. ↑ Fliche, Augustin. L'Europe occidentale de 888 à 1125 (en francès). Les Presses universitaires de France, 1930, p. 489.
  8. ↑ Weir, Alison. Queens of the Conquest: The extraordinary women who changed the course of English history 1066 - 1167 (en anglès). Random House, 2017-09-28. ISBN 978-1-4735-2331-9.
  9. ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  10. ↑ Moatassime, Ahmed. Itinérances humaines et confluences culturelles en Méditerranée: une traversée ultime du Sahara, ce socle culturel ancestral de l'unité maghrébine et méditerranéenne (en francès). Harmattan, 2006. ISBN 978-2-296-01978-2.
  11. ↑ Gallais, Pierre; Riou, Yves-Jean. Mélanges offerts à René Crozet...: à l'occasion de son soixante-dixième anniversaire par ses amis, ses collèques, ses élèves et les membres du C.É.S.C.M. (en francès). Société d'études médiévales, 1966.
  12. ↑ Gilbert Meynier (2010). L'Algérie cœur du Maghreb classique. De l'ouverture islamo-arabe au repli (658-1518). Paris: La Découverte; p. 55.
  13. ↑ Roux, Jean-Paul. Un choc de religions: la longue guerre de l'islam et de la chrétienté, 622-2007 (en francès). Fayard, 2007. ISBN 978-2-213-63258-2.
  14. ↑ «Pedro Alfonso (1076?-1140?). Escritor Aragonés.. Personajes ilustres aragoneses. Aragón». [Consulta: 6 febrer 2026].
  15. ↑ «Nicèfor Brienni | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 febrer 2026].
  16. ↑ Farías, Víctor; Martí, Ramon; Catafau, Aymat. Les sagreres a la Catalunya medieval: jornada d'estudi organitzada per l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, 2000. Documenta Universitaria, 2007, p. 189. ISBN 978-84-96742-16-1.
  17. ↑ «PROVENCE». Arxivat de l'original el 2025-12-03. [Consulta: 7 febrer 2026].
  18. ↑ Proyectos, HI Iberia Ingeniería y. «Real Academia de la Historia | Historia Hispánica» (en castellà). [Consulta: 7 febrer 2026].
  19. ↑ Reddaway, W. F.; J. H. Penson, O. Halecki & R. Dyboski (editors). The Cambridge History of Poland: From the Origins to Sobieski. Cambridge University Press, 1950.
  20. ↑ «Les Comtes et seigneurs du Maine». [Consulta: 6 febrer 2026].
  21. ↑ Kristó, Gyula; Philippe, Chantal; Csernus, Sándor; Tonnerre, Noël-Yves. Histoire de la Hongrie médiévale. Rennes: Presses universitaires de Rennes, 2000, p. 56. ISBN 978-2-86847-533-6.
  22. ↑ M. Amari, Storia dei Musulmani di Sicilia, Catania, 1933-1939
  23. ↑ Jan Kopiec. In: Erwin Gatz (Hrsg.): Die Bistümer des Heiligen Römischen Reiches von ihren Anfängen bis zur Säkularisation. Herder, Freiburg im Breisgau 2003, ISBN 3-451-28075-2, S. 129.
  24. ↑ Religion, learning, and science in the ʿAbbasid period. Cambridge: Cambridge University Press, 1990, p. 211. ISBN 978-0-521-02887-5.
  25. ↑ Khaldūn, Ibn. Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique Septentrionale (en francès). Impr. du Gouvernement, 1854, p. 46.
  26. ↑ Bosworth, Clifford Edmund. The New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual (en anglès). Edinburgh University Press, 2004. ISBN 978-0-7486-2137-8.
  27. ↑ Ibn-Gabirol, Shelomoh Ben-Yehudah. Selected religious poems of Solomon Ibn Gabirol. Philadelphia: Jewish Publ. Society, 1974. ISBN 978-0-8276-0060-7.
  28. ↑ (en) George Sansom, A History of Japan to 1334, Stanford, Californie, Stanford University Press, 1958.
  29. ↑ Bailey, Harold Walter; Gray, Basil; Frye, Richard Nelson. The Cambridge history of Iran. Cambridge, New York ; Melbourne: Cambridge university press, 1975. ISBN 978-0-521-20093-6.
  30. ↑ Jacques Pimpaneau, Chine, Mytes et dieux, Philippe Picquier, 1999 (1re éd. 1995), p. 73-77.
  31. ↑ S. Zakkar, The emirate of Aleppo 1004-1094, Beirut 1971