Gustav de Vries
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 gener 1866  Amsterdam (Regne dels Països Baixos) | ||
| Mort | 16 desembre 1934 (68 anys) Haarlem (Regne dels Països Baixos) | ||
| Causa de mort | mort accidental, atropellament | ||
| Residència | Països Baixos | ||
| Formació | Universitat d'Amsterdam - doctor (–1894) | ||
| Tesi acadèmica | Bijdrage tot de Kennis der lange Golven (1894 ) | ||
| Director de tesi | Diederik Korteweg | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Stedelijk Gymnasium Haarlem (1894–1931) Cadettenschool (1893–1894) Koninklijke Militaire Academie (1892–1893) | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Johanna Henrietta Jacoba Boelen | ||
| Pares | Rubertus Jan de Vries i Henriette Auguste Frantzen | ||
| Germans | Jan de Vries | ||
Gustav de Vries (Amsterdam, 22 de gener de 1866 - Haarlem, 16 de desembre de 1934) va ser un matemàtic neerlandès conegut per l'equació que porta el seu nom.
Vida i obra
Gustav de Vries, germà del també matemàtic Jan de Vries professor a Utrecht, va estudiar a la universitat d'Amsterdam on va obtenir el seu doctorat el 1894 amb una tesi que portava per títol Bijdrage tot de Kennis der lange Golven (Contribució al coneixement de les ones llargues), dirigida pel seu professor Diederik Korteweg i en la qual es formulava per primera vegada l'equació avui coneguda com a equació de Korteweg-de Vries o, abreviadament, KdV.[1] Aquesta equació relaciona l'amplitud d'ona i el seus canvies en l'espai, amb els canvis de la longitud en el temps.[2] La equació es va fer pública el 1895 en publicar un article conjunt al Philosophical Magazine titulat On the change of form of long waves advancing in a rectangular canal, and on a new type of long stationary waves, però va trigar una setantena d'anys en convertir-se en una equació famosa.[3] Tot i així, sembla que caldria fer notar que anteriorment a aquestes obres, ja havien plantejat equacions similars els matemàtics i físics Boussinesq i Rayleigh.[4]
Poca cosa es coneix de la resta de la vida i obra de De Vries que va ser professor de secundària.[5] Va ser professor de la Hogereburgerschool (Institut de secundària) de Haarlem (Holanda del Nord), però no sembla que trobés el seu camí acadèmic i es va quedar en aquesta posició, amb llargues absències per malaltia,[6] potser provocades per la sensació de frustració en la seva carrera professional.[7] Va publicar uns pocs articles, però també n'hi van rebutjar d'altres.
El 1913 es va unir a la maçoneria a la lògia de Haarlem Vicit Vim Virtus de la qual va arribar a ser el Mestre el 1916. Però aquest mateix any es va canviar a la lògia Kennemerland. Tot això el va convertir en un espiritualista, cosa que tampoc era gaire estranya en l'ambient intel·lectual de la època.[8]
Es va jubilar de la docència el 1931 i el desembre de 1934, quan tornava a casa seva d'una sessió d'espiritisme, va ser atropellat per un vehicle i va morir tres dies després per les ferides rebudes.[8]
Referències
- ↑ Splinter, 2017, p. 155.
- ↑ Agüero Granados, Fujioka i Ceciliano, 2002, p. 198.
- ↑ Aktosun, 2005, p. 47.
- ↑ Willink, 2007, p. 9-13.
- ↑ Kox, 1995, p. 91.
- ↑ Willink, 2007, p. 7.
- ↑ Willink, 2007, p. 8.
- 1 2 Willink, 2007, p. 9.
Bibliografia
- Agüero Granados, Máximo; Fujioka, Jorge; Ceciliano, Leonardo «La antisoledad de la onda solitaria» (en castellà). Ciencia ergo sum, Vol. 9, Num. 2, 2002, p. 197-201. ISSN: 1405-0269.
- Aktosun, Tuncay. «Solitons and Inverse Scattering Transform». A: Dominic P. Clemence, Guoqing Tang (eds.). Mathematical Studies in Nonlinear Wave Propagation (en anglès). American Mathematical Society, 2005, p. 47-62. ISBN 0-8218-3349-9.
- Kox, A.J.. «Korteweg, de Vries, and Dutch Science at the Turn of the Century». A: Michiel Hazewinkel, Hans W. Capel, Eduard M. de Jager (eds.). KdV ’95: Proceedings of the International Symposium held in Amsterdam (en anglès). Springer, 1995, p. 91-92. ISBN 978-94-010-4011-2.
- Splinter, Robert. Illustrated Encyclopedia of Applied and Engineering Physics (en anglès). CRC Press, 2017. ISBN 9781498740784.
- Willink, Bastiaan «The collaboration between Korteweg and de Vries -- An enquiry into personalities» (en anglès). arXiv, 2007, p. 1-16. DOI: 10.48550/arXiv.0710.5227. ISSN: 2331-8422.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gustav de Vries» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «D.J. Korteweg and G. de Vries» (en anglès). Korteweg-de Vries Institute for Mathematics. [Consulta: 16 agost 2026].