Gustav de Vries

Plantilla:Infotaula personaGustav de Vries
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1866 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Regne dels Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 desembre 1934 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Haarlem (Regne dels Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, atropellament Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaPaïsos Baixos Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Amsterdam - doctor (–1894) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaBijdrage tot de Kennis der lange Golven Modifica el valor a Wikidata (1894 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiDiederik Korteweg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorStedelijk Gymnasium Haarlem (1894–1931)
Cadettenschool (1893–1894)
Koninklijke Militaire Academie (1892–1893) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJohanna Henrietta Jacoba Boelen
ParesRubertus Jan de Vries i Henriette Auguste Frantzen
GermansJan de Vries Modifica el valor a Wikidata

Gustav de Vries (Amsterdam, 22 de gener de 1866 - Haarlem, 16 de desembre de 1934) va ser un matemàtic neerlandès conegut per l'equació que porta el seu nom.

Vida i obra

Gustav de Vries, germà del també matemàtic Jan de Vries professor a Utrecht, va estudiar a la universitat d'Amsterdam on va obtenir el seu doctorat el 1894 amb una tesi que portava per títol Bijdrage tot de Kennis der lange Golven (Contribució al coneixement de les ones llargues), dirigida pel seu professor Diederik Korteweg i en la qual es formulava per primera vegada l'equació avui coneguda com a equació de Korteweg-de Vries o, abreviadament, KdV.[1] Aquesta equació relaciona l'amplitud d'ona i el seus canvies en l'espai, amb els canvis de la longitud en el temps.[2] La equació es va fer pública el 1895 en publicar un article conjunt al Philosophical Magazine titulat On the change of form of long waves advancing in a rectangular canal, and on a new type of long stationary waves, però va trigar una setantena d'anys en convertir-se en una equació famosa.[3] Tot i així, sembla que caldria fer notar que anteriorment a aquestes obres, ja havien plantejat equacions similars els matemàtics i físics Boussinesq i Rayleigh.[4]

Poca cosa es coneix de la resta de la vida i obra de De Vries que va ser professor de secundària.[5] Va ser professor de la Hogereburgerschool (Institut de secundària) de Haarlem (Holanda del Nord), però no sembla que trobés el seu camí acadèmic i es va quedar en aquesta posició, amb llargues absències per malaltia,[6] potser provocades per la sensació de frustració en la seva carrera professional.[7] Va publicar uns pocs articles, però també n'hi van rebutjar d'altres.

El 1913 es va unir a la maçoneria a la lògia de Haarlem Vicit Vim Virtus de la qual va arribar a ser el Mestre el 1916. Però aquest mateix any es va canviar a la lògia Kennemerland. Tot això el va convertir en un espiritualista, cosa que tampoc era gaire estranya en l'ambient intel·lectual de la època.[8]

Es va jubilar de la docència el 1931 i el desembre de 1934, quan tornava a casa seva d'una sessió d'espiritisme, va ser atropellat per un vehicle i va morir tres dies després per les ferides rebudes.[8]

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gustav de Vries» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «D.J. Korteweg and G. de Vries» (en anglès). Korteweg-de Vries Institute for Mathematics. [Consulta: 16 agost 2026].