HAT-P-12 b

HAT-P-12 b
Tipus	planeta extrasolar
Data de descobriment	29 abril 2009 i novembre 2009
Mètode de descobriment	mètode del trànsit
Epònim	Puli
Cos pare	HAT-P-12
Constel·lació	Llebrers
Època	J2000.0
Dades orbitals
Semieix major a	0,03837 au
Excentricitat e	0,035
Període orbital P	3,21 d
Inclinació i	89 °
Distància angular θ	0,00027 ″
Característiques físiques i astromètriques
Radi	0,959 R_J
Massa	0,211 M_J
Paral·laxi	7,0448 mas
Moviment propi (declinació)	−44,229 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	−134,793 mas/a
Ascensió recta (α)	13h 57m 33.4669s
Declinació (δ)	43° 29' 36.6015''
Catàlegs astronòmics
HAT-P-12b (Projecte HATNet) TOI-1844.01 (TESS Object of Interest) TIC 198108326b (TESS Input Catalog)

HAT-P-12 b, també anomenat GSC 03033-00706 b és un planeta extrasolar^[1] de la constel·lació dels Llebrers, que orbita al voltant de l'estrella nana taronja (K) HAT-P-12^[2] . Està situat a aproximadament 464,77 anys llum de distància a la Terra, o el que seria el mateix, 142,5 parsecs. Forma part d'un sistema planetari, del qual és l'únic planeta descobert fins ara.^[3]

HAT-P-12 b	Júpiter

Aquest planeta extrasolar, va ser descobert per Hartman i altres astrònoms, a Cambridge, Estats Units, a través del projecte HATnet, que es dedica a descobrir planetes extrasolars amb el mètode dels trànsits planetaris. El dia del seu descobriment, el 30 d'abril de 2009, es va produir un trànsit davant la seva estrella, per la qual cosa es va poder calcular el radi del planeta, cosa que no permet l'usat mètode de la velocitat radial.^[3]

HAT-P-12 b, té una massa d'aproximadament 0,221 masses jovianes (67,3313) i el seu relativament petit semieix major d'uns 0,0384 ua (5,72 milions de km ^[c]), fan que aquest cos es converteixi en un tipus de planeta, anomenat júpiter ardent, ja que degut a la massa semblant a Júpiter i el seu petit semieix major que els separa de la seva estrella, fan que el cos es sobreescalfi en altes temperatures. Un exemple d'aquest tipus de planeta és 51 Pegasi b. A més a més, com ja s'ha dit abans, es coneix el radi del planeta gràcies als seus trànsits per davant de la seva estrella, que seria d'uns 0,959 radis jovians, o el que seria el mateix 11,208 terrestres.^[3]

• 51 Pegasi b
• Trànsit (astronomia)

• ^{^} La massa Terrestre d'un cos es calcula dividint la massa joviana ("MJ") del cos per 317,9: ${\displaystyle MJ/317,9}$.
• ^{^} El radi terrestre d'un cos es calcula dividint el radi jovià del cos ("RJ") per 11.208453: ${\displaystyle RJ/11.208453}$.
• ^{^} Els milions de quilòmetres d'una AU, es calculen multiplicant les AU convenients per 149: ${\displaystyle AU*149}$.