He Feiguang

He Feiguang va néixer el 4 d'agost de 1913 a Taichung, Taiwan, durant el període de dominació japonesa. El seu nom real era He Wangde. Als 5 anys, el seu avi l'enviava en secret a una escola privada per aprendre xinès (els taiwanesos no tenien permís per aprendre xinès durant l'època colonial japonesa).^[1] Va rebre educació primària i secundària i desprès la família el va enviar al Japó. Del Japó va anar a viure a Shanghai. He inicialment va planejar seguir els desitjos del seu pare i estudiar medicina, així que es va presentar a una escola de medicina xinesa. Però després d'entrar a l'escola, va descobrir que no entenia l'idioma. No era bo en mandarí, i els professors de Shanghai i els parlaven Shangaiès, i li costava molt aprendre. Al final, va haver d'abandonar l'escola, i va a entrar a treballar a una farmàcia dirigida per un metge taiwanès.^[2]

En diverses etapes de la seva vida va tenir enfrontaments amb les autoritats polítiques del règim comunista. Durant el Gran Salt Endavant el 1959 va ser condemnat a dos anys de treballs forçats acusat de "crims contrarevolucionaris", i durant la Revolució Cultural, del 1967 al 1978, va estar en arrest domiciliari. Un cop rehabilitat el 1979, va treballar al Museu de Literatura i Història de Shanghai.

Va començar laseva carrera com actor de forma casual. El 1932 durant el Festival de Primavera d'aquell any, He Feiguang va anar de viatge a Suzhou, on va coincidir amb el rodatge d'una pel·lícula de la productora Lianhua, 续故都春梦 (Continuing the Dream of Spring in the Old Capital) dirigida per Bu Wancang. Quan l'actriu Chen Yanyan estava filmant una escena, l'actor que que interpretava el paper d'un senyor de la guerra no era bo per muntar a cavall i després de repetits intents, no podia complir els requisits del director: en aquest moment, He Feiguang, que era allà va ser contractat per fer de doble i va poder completar la filmació.

El 1933, Jiang Junchao i Chen Yanyan es preparaven per protagonitzar una nova pel·lícula "The Light of Maternal Instint" i van convidar a He a participar-hi, fent el paper de Huang Shulin, el dolent a la pel·lícula. Un cop finalitzat el rodatge, els directius de Lianhua, van elogiar la seva actuació i li proposar signar un contracte. A partir d'aquest moment va començar a actuar en films com "Life" de Fei Mu, "Pear Blossom in the Storm", (1934) de Ma-xu Weibang, "Sports Queen" de Sun Yu, i 再会吧，上海"(Goodby Shanghai) al costat de l'actriu RuanLingyu, entre altres. Gràcies als seus coneixements de japonès, sovint va interpretar papers de militars japonesos.^[3]

El 1936, va entrar al curs d'arts liberals de la Universitat de Tòquio del Japó i va ser admès al programa de producció cinematogràfica de Nikkatsu Film Co., Ltd. i el 1937, va tornar a Shanghai des del Japó. Se suposava que havia de ser contractat com a part del repartiment de la Northwest Film Company a Taiyuan, de Shanxi, però la pel·lícula "Northern Frontier" es va cancel·lar a causa de l'esclat de la guerra amb el Japó.

El 1938, va anar a Wuhan i es va entrar com actor a la Unitat de Cinema del Departament d'Enginyeria Administrativa de Nanchang (més tard rebatejada com a China Film Studio) de la 後改名中國電影製片廠 Comissió Nacional d'Afers. Va actuar a 保衛我們的土地 (Protecting Our Land) dirigida per Shi Dongshan i The Loyal Soul of Hot Blood dirigida per Yuan Yaomei.

El 1939, en plena ocupació japonesa, He va ser promogut pel cap del Departament de Televisió Central per produir i dirigir la seva primera pel·lícula,保家鄉 (The Family). Més tard, va escriure 東亞之光 (The Light of East Asia, 1940). La singularitat del film rau en el fet que utilitza la visió dels presoners de guerra japonesos per demostrar que aquesta guerra no només va provocar un desastre als xinesos, sinó que també va provocar dolor i dany als japonesos i la particularitat que He va utilitzar com a extres soldats japonesos presoners.^[4]

Durant els anys 40, va filmar Brave Man Can Make Mountains and Rivers Brave (1944) i Blood Shed on Oriental Cherry, (1945) amb l'actriu Li Lili una de les estrelles cinematogràfiques del moment. També va viatjar diversos cops a Hong Kong on hi va rodar films com 蘆花翻白燕子飛, 某夫人 i 花蓮港 .

L'any 1949, desprès de rodar la pel·lícula 人獸之間 "El món humà" (1950), va tornar a la Xina continental i no va dirigir més. El novembre de 1995, l'Institut de Cinema de l'Acadèmia Xinesa d'Arts va celebrar el “China Anti-Japanese War Film Seminar” i va convidar He Feiguang a assistir-hi, aquesta és la seva darrera aparició pública davant de la indústria cinematogràfica.^[5]

Va morir a Shanghai el 6 de setembre de 1997.