Heinrich Maschke
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 octubre 1853  Breslau (Regne de Prússia) | ||
| Mort | 1r març 1908 (54 anys) Chicago (Illinois) | ||
| Formació | Universitat Tècnica de Berlín - electrotècnia (1889–1890) Universitat de Göttingen - doctor (1878–1880) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1874–1878) Universitat de Heidelberg (1872–1873) Maria-Magdalenen-Gymnasium (dècada del 1860–1872) | ||
| Tesi acadèmica | Ueber ein dreifach orthogonales Flächensystem, gebildet aus Flächen dritter Ordnung (1880 ) | ||
| Director de tesi | Johann Benedict Listing i Hermann Schwarz | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Universitat de Chicago (1892–1908) Western Electric (1891–1892) Heinrich-Schliemann-Gymnasium (1887–1890) Universitat de Göttingen (1886–1887) Heinrich-Schliemann-Gymnasium (1880–1886) | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Louis Ingold, John Anthony Miller, Ernest Brown Skinner, Arthur Whipple Smith i William Hunt Bates | ||
Heinrich Maschke (Breslau, 24 d'octubre de 1853 - Chicago, 1 de març de 1908) va ser un matemàtic alemany que va emigrar als Estats Units i va ser professor de la universitat de Chicago.
Vida i obra
Maschke va cursar els estudis secundaris al Maria-Magdelenen-Gymnasium de la seva ciutat natal de Breslau (avui Wrocław, Polònia). El 1872 va ingressar a la universitat de Heidelberg on va assistir a les classes de Leo Königsberger. Després d'uns semestres a Heidelberg i de fer el servei militar, va continuar estudiant a la Universitat de Berlín, atret per la tríada Weierstrass, Kummer, Kronecker.[1] Es va graduar el 1878 a Berlín i el 1880 es va doctorar a la universitat de Göttingen, on va conèixer i fer amistat amb el seu col·lega Oskar Bolza.[2]
A continuació va ser professor de matemàtiques del Luisenstâdtische Gymnasium de Berlín, però aquest càrrec a l'ensenyament secundari no el satisfeia i, com que no semblava probable que obtingués cap lloc de docència universitària, va decidir emigrar als Estats Units d'Amèrica. Per això va estar estudiant i treballant en tècnica de l'electricitat a la universitat Tècnica de Darmstadt i a l'empresa Berliner Allgemeine Electricitatsgesellschaft, respectivament.[3] Finalment, el 1891, va arribar als Estats Units on va estar treballant d'electricista a la Western Electric Instrument Company de Nova Jersey.[4]
En fundar-se la universitat de Chicago el 1892, el seu rector, William Rainey Harper, va voler crear un potent departament de matemàtiques, contractant tres professors formats a Alemanya: l'estatunidenc Eliakim Hastings Moore i els alemanys Oskar Bolza i el propi Maschke, amic de l'anterior. Aquest triumvirat va fer que el departament de matemàtiques de Chicago arribés en pocs anys a ser el més potent dels Estats Units.[5] Maschke va romandre la resta de la seva vida a Chicago. A finals del 1907 va començar a tenir símptomes d'una malaltia interna i a finals de febrer es va veure la necessitat d'una intervenció quirúrgica en la que malauradament va sucumbir el primer de març de 1908.[6] Aquesta mort i el retorn de Bolza a Alemanya el 1910, van fer que el departament de matemàtiques de Chicago perdés part del dinamisme que havia tingut en els anys precedents.[7]
Les recerques més notables de Maschke van ser en teoria de grups, camp en el que va formular el 1895 el avui conegut com a teorema de Maschke[8] que diu que tot grup de substitucions lineals d'ordre finit és completament reductible.[9] El hivern de 1900, mentre donava una classe de geometria diferencial, va descobrir un mètode simbòlic pel tractament dels diferencials quàntics. Va dedicar la resta de la seva vida a detallar i desenvolupar aquest descobriment.[10]
Referències
- ↑ Bolza, 1908, p. 85.
- ↑ Parshall i Rowe, 1994, p. 199.
- ↑ Bolza, 1908, p. 86.
- ↑ Parshall, 1989, p. 162.
- ↑ Kjeldsen, 2000, p. 334.
- ↑ Bolza, 1908, p. 87-88.
- ↑ Mac Lane, 1989, p. 134.
- ↑ Weisstein, 2018, p. Mathworld.
- ↑ Bolza, 1908, p. 91-92.
- ↑ Bolza, 1908, p. 92.
Bibliografia
- Bolza, Oskar «Heinrich Maschke: his life and work» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 15, Num. 2, 1908, p. 85-95. ISSN: 0273-0979.
- Kjeldsen, Tinne Hoff «A Contextualized Historical Analysis of the Kuhn–Tucker Theorem in Nonlinear Programming: The Impact of World War II» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 27, Num. 4, 2000, p. 331-361. DOI: 10.1006/hmat.2000.2289. ISSN: 0315-0860.
- Mac Lane, Saunders. «Mathematics at the University of Chicago: A Brief History». A: Peter Duren (ed.). A Century of Mathematics in America (en anglès). American Mathematical Society, 1989, p. 127-154. ISBN 0-8218-0130-9.
- Parshall, Karen H. «Eliakim Hastings Moore and the Founding of a Mathematical Community in America, 1892-1902». A: Peter Duren (ed.). A Century of Mathematics in America (en anglès). American Mathematical Society, 1989, p. 155-176. ISBN 0-8218-0130-9.
- Parshall, Karen Hunger; Rowe, David E. «Two German emigrés». A: The Emergence of the American Mathematical Research Community (en anglès). American Mathematical Society, 1994, p. 197-202. ISBN 0-8218-9004-2.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Heinrich Maschke» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Weisstein, Eric W. «Maschke's Theorem» (en anglès). MathWorld - A Wolfram Web Resource, 2018. [Consulta: 22 abril 2018].
- Dörflinger, Gabriele. «Heinrich Maschke» (en alemany). Historia Mathematica Haidelbergensis, 2025. [Consulta: 22 març 2026].