Helicopriònids
| Agassizodontidae | |
|---|---|
![]() | |
| Estat de conservació | |
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Eugeneodontida |
| Família | Agassizodontidae i Helicoprionidae Karpinsky, 1911 Agassizodontidae i Helicoprionidae |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Agassizodontidae Zangerl, 1981[1] |
Els helicopriònids (Helicoprionidae) són una família extinta i poc coneguda dels estranys holocèfals, dins de l'ordre dels Eugeneodontiformes. Els membres d'aquesta família posseïen una «espiral de dents» única en la símfisi de la mandíbula inferior, i aletes pectorals reforçades per llargs radials.[2]
Els familiars vius més propers dels Helicoprionidae i de tots els altres eugeneodontiformes són les quimeres.
L'anatomia de les dents es va diferenciar entre gènere i espècie, alguns amb forma d'espirals completes (com els de l'Helicoprion), altres amb forma de mitja espiral (Parahelicoprion), i alguns amb forma de serra (Sarcoprion). Es considera que cada tipus de dentició es va adaptar a un tipus de presa en concret o una estratègia de depredació diferent.[3]
Gèneres
- Agassizodus †
- Arpagodus †
- Campyloprion †
- Helicoprion †
- Hunanohelicoprion †
- Parahelicoprion †
- Sarcoprion †
- Shaktauites †
- Sinohelicoprion †
- Toxoprion †
Galeria d'imatges
Reconstrucció gràfica de l'Helicoprion bessonovi (antiga hipòtesi d'una prominent mandíbula inferior)
Dibuix del Sarcoprion edax
Dibuix del Parahelicoprion clerci
Referències
- ↑ Lebedev, O. A. «A new specimen of Helicoprion Karpinsky, 1899 from Kazakhstanian Cisurals and a new reconstruction of its tooth whorl position and function». Acta Zoologica, 90, 2009, p. 171-182. DOI: 10.1111/j.1463-6395.2008.00353.x. «Apart from the type genus, Agassizodus St John and Worthen, 1875; Parahelicoprion Karpinsky, 1924; Campyloprion Eastman, 1902; Sarcoprion Nielsen, 1952; Toxoprion Hay, 1909; Sinohelicoprion Liu and Chang, 1963; Hunanohelicoprion Liu, 1994 and Shaktauites Tchuvashov, 2001.»
- ↑ «Chondrichthyes from the upper part of the Minnelusa Formation (Middle Pennsylvanian: Desmoinesian), Meade County, South Dakota». Proceedings of the South Dakota Academy of Science, 81, 2002, p. 81-92. Arxivat de l'original el 2018-10-15 [Consulta: 7 maig 2018].
- ↑ Fishes and the Break-up of Pangaea edited by Lionel Cavin, A. E. Longbottom, Martha Richter (1825)
Enllaços externs
- Palaeos Vertebrates 70.100 Chondrichthyes: Eugnathostomata a paleos.com (anglès)
- JSTOR: Journal of PaleontologyVol. 70, No. 1 (Jan., 1996), p. 162-165 (anglès)
- More about Chondrichthyes Arxivat 2017-10-22 a Wayback Machine. a Denovian Times (anglès)
