Helicoprion
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
| Fòssil tàxon fòssil | |
| Període | |
| Dades | |
| Longitud | 10 m |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Chondrichthyes |
| Ordre | Eugeneodontida |
| Família | Agassizodontidae |
| Gènere | Helicoprion Karpinsky, 1899 Helicoprion |
| Espècies | |
| |
Helicoprion és un gènere extint de peixos cartilaginosos de l'ordre dels eugeneodontiformes que visqueren durant el Permià.[1]
Les úniques restes fòssils coneguts eren les dents, ordenades en una espiral que recorda molt una serra circular. No va ser fins al descobriment del crani d'una espècie propera Ornithoprion, que hom va adonar-se que l'espiral de dents estava situada a la mandíbula inferior. Aquesta representava totes les dents produïdes per aquest individu en la mandíbula inferior, en la qual les dents més velles i petites eren desplaçades al centre de l'espiral a mesura que n'anaven apareixent de noves i més grosses. Atenyia una llargada d'entre 4 i 8,[2] cosa que el situa entre els peixos més grossos del Paleozoic.[3]
Referències
- ↑ Entrada «Helicoprion» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 30 maig 2026].
- ↑ Carlton, 2019, «Helicoprion».
- ↑ Prothero, 2022, p. 56.
Bibliografia
- Carlton, R. L. A Concise Dictionary of Paleontology (en anglès). 2a edició. Springer, 2019. ISBN 978-3-030-25586-2.
- Prothero, D. R. Vertebrate Evolution: From Origins to Dinosaurs and Beyond (en anglès). CRC Press, 2022. DOI 10.1201/9781003128205. ISBN 978-1-003-12820-5.