Hemloïta
 Hemloïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Ti,V3+,Fe3+,Al)₁₂(As3+,Sb3+)₂O23(OH) |
| Epònim | Dipòsit d'or d'Hemlo |
| Localitat tipus | mina Williams (Mina Page Williams), Dipòsit d'or d’Hemlo, Bomby, Districte de Thunder Bay, Ontario, Canadà |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JB.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JB.60 |
| Dana | 46.2.4.1 |
| Heys | 24.3.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,552Å; b = 15,842Å; c = 7,158Å; α = 78,36°; β = 84,97°; γ = 86,78° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Duresa (Mohs) | 6,5 |
| Impureses comunes | Al |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1987-015 |
| Símbol | Hlo |
| Referències | [1] |
L'hemloïta és un mineral de la classe dels òxids. S'anomenà així pel dipòsit d'or de Hemlo, la seva localitat tipus, que es troba a Ontario, Canadà. Forma cristalls subèdrics a anèdrics de 400 x 600 micròmetres de mida.
Característiques
L'hemloïta és un òxid de fórmula química (Ti,V3+,Fe3+,Al)₁₂(As3+,Sb3+)₂O23(OH). Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hemloïta pertany a «04.JB: Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: fetiasita, manganarsita, magnussonita, nanlingita, asbecasita, stenhuggarita, trigonita, finnemanita, gebhardita, derbylita, tomichita, graeserita, asbecasita, freedita, georgiadesita i ekatita.
Formació i jaciments
El mineral només ha estat trobat a la seva localitat tipus, un dipòsit hidrotermal d'or d’Hemlo, Ontario (Canadà). S'ha descrit associat a quars, microclina rica en bari, pirita, molibdenita, esfalerita, arsenopirita, moscovita rica en vanadi, rútil i titanita.[2]