Trigonita
![]() | |
| Fórmula química | Pb₃Mn²⁺(AsO₃)₂(HAsO₃) |
| Localitat tipus | mina Långban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JB.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JB.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/G.01 |
| Dana | 45.1.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,258 Å; b = 6,822 Å; c = 11,088 Å; β = 91,45° |
| Grup puntual | m - domàtica |
| Color | groc a marró-groc, marró fosc o negre; groc pàl·lid a groc marronós en llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta en {010}, bona en {101} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa (Mohs) | 2 a 3 |
| Lluïssor | adamantina, vítria |
| Color de la ratlla | groc |
| Densitat | 6,1 a 7,1 g/cm3 (mesurada); 6,35 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 2,070 nβ = 2,100 nγ = 2,120 |
| Birefringència | δ = 0,050 |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Tgn |
La trigonita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom del grec τρίγωνον trigonon, triangle, que fa al·lusió a forma més comuna dels seus cristalls.
Característiques
La trigonita és un arsenit de fórmula química Pb₃Mn²⁺(AsO₃)₂(HAsO₃). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la trigonita pertany a «04.JB: Arsenits, antimonits, bismutits; amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: fetiasita, manganarsita, magnussonita, armangita, nanlingita, asbecasita, stenhuggarita, finnemanita, gebhardita, derbylita, tomichita, graeserita, hemloïta, freedita, georgiadesita i ekatita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu Suec d'Història Natural, situat a Estocolm (Suècia).
Formació i jaciments
Va ser descoberta en minerals de Fe-Mn metamorfitzats a la mina Långban, a Filipstad (Comtat de Värmland, Suècia), sent aquest l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.[1]
